D’interès per tots els estudiosos dels “Drets històrics de Catalunya”. Volums publicats l’abril de 2024 LEYES HISTÒRICAS DE CATALUÑA AGENCIA ESTATAL BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. MADRID, 2024. Visió general sintètica, històrica, política i jurídica de las lleis històriques i dels drets històrics de Catalunya Aquests llibres permeten entendre com Catalunya ha creat i exercit els seus Drets Històrics al llarg de dotze segles. Sota la direcció del Dr. Josep Serrano Daura, l’equip d’investigadors format pels Dr. Pablo José Alcover Cateura, Dr. Xavier Baró Queralt, Sr. Jordi Bonvehí Castañé, Sr. Guillem Fornés Fernández, Dr. Miquel Fuertes Broseta i Dr.Cristian Palomo Reina ha publicat l’obra Leyes históricas de Cataluña, que s’emmarca dins la col·lecció Leyes Históricas de España de l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat (AEBOE), organisme que pertany al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtats. Els quatre volums d’aquesta obra ofereixen una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació àrab i el domini franc, fins al 1931, amb la fi del regnat d’Alfons XIII. Aquests volums estudien el procés de creació de Catalunya. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta del 711; segueix amb una altra pròpia i independent, erigida al voltant del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII, i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, ja que l’obra, segons indiquen els autors, conté una síntesi històrico-jurídica de les institucions i les fonts del dret català, amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de fer un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir d’aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional liberal del segle XIX. Estudi introductori a càrrec del professor Josep Serrano Daura (traducció feta per la redacció de l’original que consta al primer volum) El nostre objectiu amb aquesta obra és oferir una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació sarraïna i el domini franc, fins al 1931, amb el final del regnat d’Alfons XIII. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta als sarraïns; segueix amb una altra pròpia i independent erigida entorn del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. En definitiva, es tracta de la creació de Catalunya, i del seu encaix posterior successivament, a la Corona d’Aragó ia la Monarquia espanyola al llarg període històric del que ens ocupem. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, una síntesi històrico-jurídica amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de dur a terme un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir de aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional. Advertim que els diferents monarques se citen segons el seu numeral propi a Catalunya diferent del d’Aragó (pel mateix nom -el d’Alfonso, per exemple); fins a Felip IV (V de Castella), regnat en què, després de la guerra de Successió, convertida Catalunya en una província més de la nova Monarquia, ja en la documentació oficial s’utilitza de manera definitiva la numeració que correspon a l’antiga Corona de Castella[i]. I seguint aquests períodes, en nom de la seva millor exposició, aquesta Introducció s’estructura en tres capítols: el primer relatiu a la història política de Catalunya, seguint cadascun els diferents regnats i destacant els fets que considerem més rellevants amb vista a la creació, la construcció i el desenvolupament del Principat; el segon capítol descriu les diferents fonts del dret català, tal com apareixen i es configuren; i al tercer, tractem de les institucions públiques catalanes abans i després del Decret de Nova Planta de 1716 fins al final de la Restauració borbònica a Espanya. Als tres capítols, per raons òbvies de coherència i desenvolupament, se segueix la mateixa estructura. I també a la darrera part d’aquesta obra, de relació i transcripció de les principals fonts del dret català en cadascun dels moments històrics de què ens ocupem: en total són 234 documents de tota naturalesa jurídica, les referències dels quals van encaixant i es referencien al llarg de la Introducció als seus tres capítols. Es tracta de documents: uns publicats per altres autors, però que atesa la seva rellevància transcrivim novament; altres procedeixen de diferents arxius que se citen; i en darrer terme uns altres més són extrets de la Compilació de Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, en la seva tercera compilació de 1704. A manera de resum aquestes diferents fonts jurídiques documentals: – Fins al segle XVIII, són: actes privats i judicials; privilegis i actes reals de diversa naturalesa; codis de
