Dret de secessió

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0

El Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer el 7 d’octubre de 2017 la següent “Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0“, Davant del moment de confusió actual creiem que és un bon moment per recordar aquella valoració. “La violència desfermada pels cossos policials en la repressió del referèndum ha suposat un punt d’inflexió en el debat sobre la independència de Catalunya. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans col·loca el cas català dins el grup de secessions que es qualifiquen de “remeieres” i d’acord amb determinades teories de filosofia política com les presentades per Allen Buchanan justifiquen moralment la secessió. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans (…) justifiquen moralment la secessió. “Però és que també d’acord amb dret internacional i la doctrina desenvolupada per les institucions de Nacions Unides, de l’Assemblea General a la Cort Internacional de Justícia, la violació sistemàtica de drets contra una població per raó del caràcter nacional del seu grup habilita a invocar el dret a l’autodeterminació externa, això és, a la creació d’un estat independent. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. “D’altra banda, a la vista de la intervenció (violenta i privada de base jurídica) de l’Estat espanyol, és evident que no s’ha pogut fer el recompte dels vots vàlidament emesos d’acord amb l’article 4.4 de la Llei 19/2017 (ja que n’hi ha que han estat segrestats) i que no s’ha fet en les condicions que fixa la mateixa llei, confereix àmplia legitimitat al referèndum de secessió (tal com han posat de manifest els diversos informes dels observadors internacionals), i més si tenim en consideració que la llei del referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya no fixa llindars de participació. “De fet, el dret a l’autodeterminació ja consta a la motivació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, i en base a aquest se’n defensava la seva vigència més enllà de les resolucions del Tribunal Constitucional. Els fets succeïts el dia 1 d’octubre legitimen encara més la seva vigència, que com a tal, obliga al Parlament de Catalunya a actuar d’acord amb les previsions del seu article 4.4. En conseqüència, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials, tenint en compte que hi ha més vots afirmatius que negatius, el Parlament de Catalunya ha de celebrar una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent. També, a partir d’aquesta data, entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El Parlament de Catalunya ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència. “Dins l’ordenament jurídic català en vigor, no hi ha cap altre actuació possible, que no suposi incompliment de la normativa pròpia. I aquest compliment, en aquests moments, tant sols està en mans del Parlament de Catalunya que ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència.”

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0 Llegeix més »

Bandera Quebec

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec

Per Redacció Resposta a les preguntes del Governador en Consell per part del Tribunal Suprem del Canadà No exclouen la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto El governador en consell ha sotmès al Tribunal, d’acord amb l’article 53 de la Llei del Tribunal Suprem, les preguntes següents: 1. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec poden, en virtut de la Constitució del Canadà, procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 2. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec tenen, d’acord amb el dret internacional, el dret a efectuar unilateralment la secessió del Quebec respecte del Canadà? En aquest sentit, segons el dret internacional, existeix un dret a l’autodeterminació que donaria a l’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec el dret a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 3. Quin dret prevaldria, en cas d’una contradicció entre el dret intern i el dret internacional, sobre el dret de l’Assemblea Nacional, la legislatura o de Govern del Quebec per a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? Resposta del Tribunal Suprem del Canadà actuant en funcions de Tribunal Constitucional a les preguntes de la consulta rebuda 👉 Llegeix-les aquí, en particular la número 155 “155. Tot i que no existeix un dret a la secessió unilateral en virtut de laConstitució o del dret internacional, és a dir, un dret a la secessió sense negociaciósobre les bases que acabem d’examinar, això no exclou la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto.“

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec Llegeix més »

Desplaça cap amunt