Curs: Edició 2025-2026.
4a edició
Modalitat semipresencial
Deien els clàssics que on hi ha societat, hi ha dret. I en aquest sentit, el dret ha estat, juntament amb la llengua, un dels elements definitoris de la societat catalana. Aquesta vinculació s’havia vist històricament reflectida en el desenvolupament d’un sistema institucional i jurídic propi que es va mantenir entre els més avançats d’Europa fins al col· lapse de 1714. Des de llavors, i malgrat no disposar d’un ordenament jurídic propi, aquesta vinculació dels catalans al dret s’ha mantingut fins a arribar als nostres dies com a senyal d’identitat. Tanmateix, aquesta evolució ha estat desigual si es comparen el dret privat i el dret públic. Mentre que en el dret privat s’han pogut mantenir i fins i tot, actualitzar les normes i institucions pròpies, en canvi, el dret públic es va anar veient progressivament anorreat a partir del decret de Nova Planta i solament s’ha pogut recuperar a partir de 1977, com a part del dret autonòmic espanyol.
Tot i això, el dret públic continua ben present en els debats més transcendentals que encara la societat catalana del segle XXI: el dret a fer ús de la llengua catalana i el seu reflex en l’ensenyament, el sistema de finançament i la seva repercussió sobre la pressió fiscal que pateixen els catalans, l’aspiració a una societat inclusiva i els principis d’igualtat i no-discriminació, l’eficàcia de l’Administració, la solució dels conflictes entre administració i ciutadania, l’organització territorial del país i per sobre de tot, l’abast i els límits del caràcter nacional de Catalunya en les seves relacions amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional, són temes recurrents en els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Per tot això resulta especialment pertinent fer una reflexió sobre el dret públic català en el segle XXI. Allò que és i allò que podria ser. I en aquest sentit proposem fer una anàlisi de l’ordenament juridicopúblic aplicable a Catalunya prenent com a referència els antecedents històrics, d’una banda, i el dret comparat, de l’altra. Aquest enfocament obre una perspectiva en l’estudi del dret públic de Catalunya que va molt més enllà de la mera descripció del sistema institucional autonòmic per analitzar el dret públic de Catalunya com un tot, amb totes les potencialitats que ofereix per a respondre als interessos i les aspiracions de la ciutadania catalana.
Titulació
Certificat d’aprofitament emès per la Universitat Autònoma de Barcelona. Curs equivalent a 8 crèdits.
Informació
Import: Gratuït. Subvencionat per l’ACM.
Període lectiu: Del 4 de febrer al 17 de juny de 2026
Dies i hores: Dimecres de 16:00h a 18:30h.
Format: Semipresencial (10 sessions online i 2 presencials)
Sessions presencials:
• 4 de febrer: Presencial UAB (Sala de Graus, Facultat de dret, Campus Bellaterra)
• 17 de juny: presencial ACM (carrer València, 231, plantabaixa, Barcelona.
Sessions virtuals: Plataforma virtual zoom ACM-FAAEE
Destinataris
• Juristes i lletrats de les administracions públiques catalanes
• Professionals dels ens locals interessats en el Dret públic
• Alumni de la UAB
Calendari de sessions
• 1a sessió, 4 de febrer: Inauguració i presentació del curs i conferència inaugural (Presencial a la UAB)
• 2a sessió, 18 de febrer: tema 1 (online)
• 3a sessió, 4 de març: tema 2 (1a part) (online)
• 4a sessió, 18 de març: tema 2 (2a part) (online)
• 5a sessió, 8 d’abril: tema 3 (online)
• 6a sessió, 22 d’abril: exercici de control i taula rodona (online)
• 7a sessió, 29 d’abril: tema 4 (online)
• 8a sessió, 6 de maig: tema 5 (online)
• 9a sessió, 20 de maig: tema 6 (online)
• 10a sessió, 3 de juny: tema 7 (online)
• 11a sessió, 10 de juny: tema 8 (online)
• 12a sessió, 17 de juny: presentació treballs finals, acte de cloenda i entrega de certificats.
Programa
Tema I
1. Conceptualització i contextualització. A que ens referim quan parlem d’esperit del dret públic català?
1.1 A que ens referim quan parlem d’esperit del Dret Públic Català?
1.2 Què és i que entenem per dret públic?
1.3 Hi ha un Dret Públic Català?
1.4 Dret Públic Català i aplicació a Catalunya del dret públic espanyol.
1.5 L’empremta del droit administratif. És inevitable? Possibles alternatives en la creació d’un dret públic propi.
Tema II (1a part)
2. Esperit i essència del Dret Públic Català (1a part)
2.1 Principis bàsics del Dret Públic Català.
2.2 Les institucions del Dret Públic Català
2.3 El retiment de comptes
2.4 L’Equitat
Tema II (2a part)
2. Esperit i essència del Dret Públic Català (2a part)
2.5 Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres drets passats i presents (una mena de dret comparat atemporal): el Rule of law
2.6 El Rule of law és un model d’èxit o de fracàs?
2.7 Continuïtat i dret comparat en l’evolució del dret públic català.
a. L’impacte del dret espanyol, de la Unió Europea i del dret internacional en conjunt.
b. Institucions històriques i dret comparat com a motor de canvi.
Tema III
3. Circumscripció i enquadrament. L’Esperit del Dret Públic Català com a “Leit Motiv”
3.1 La llei, el poder, la justícia i el dret en les constitucions catalanes i els seus comentaristes (Mieres, Ferrer, Xammar, Fontanella i altres).
Context històric europeu i lectura actual.
3.2 Els autors i la seva obra.
3.3 Francesc Eiximenis, Francesc Maspons i Anglasell, i Victor Ferro i Pomà.
3.4 Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català avui dia..
3.5 La protecció dels drets : similituds i diferències entre el règim català medieval i l’actual sistema de protecció . Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional.
Comparació amb les institucions actuals
Exercici de control i taula rodona
Els alumnes han d’anunciar el títol i el tema sobre el que elaboraran el treball de final de curs.
Tema IV
4. Acció exterior : utopia, reivindicacions, possibilitats
4.1 El pensament català en el Dret internacional públic i les relacions internacionals : una lectura històrica
4.2 L’acció exterior de la Generalitat de Catalunya i els ens locals catalans.
4.3 Catalunya a la Unió Europea.
4.4 La dimensió internacional de les llengües catalana i occitanaaranesa.
4.5 La participació de les administracions públiques catalanes en procediments judicials i arbitrals internacionals.
Tema V
5. La reivindicació confederal en la configuració de l’Estat: entre el record de la Corona d’Aragó i l’Espanya plurinacional
5.1 La pèrdua de llibertats el 1714 com a discurs: els intents de recuperació de la sobirania.
5.2 Les propostes d’estructuració de l’Estat espanyol des de Catalunya: Federació o confederació.
5.3 La construcció de l’autonomia: de la Mancomunitat a la Generalitat de Catalunya.
5.4 L’Estat autonòmic a Catalunya: entre l’experiència federal i la descentralització regional.
Tema VI
6. L’organització territorial de Catalunya.
6.1 Les característiques pròpies del règim local de Catalunya. El seu origen històric.
L’objectiu d’aquest curs és conceptualitzar i contextualitzar a què ens referim quan parlem del dret públic català, un dret públic català per al segle XXI
Inscripcions
Inscripcions a: https://bit.ly/48rBbnL
Inscripcions alumnes del món local:
Per a més informació:
• Dr. Isidre Llucià i Sabarich tel. 609.111.964
972.44.98.39 – isidre@llucia.cat
• Sr. Joan Lluís Pérez Francesch tel. 607.853.635 –
JoanLluis.Perez.Francesch@uab.cat
• Sra. Eva Batayé Mármol tel. 93 496 16 16 ext.107 – (ACM) – formacio@acm.cat
Direcció acadèmica
Dr. Joan Lluís Pérez Francesch catedràtic de Dret Constitucional, UAB
Coordinació tècnica
Dr. Isidre Llucià i Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
Sr. Francesc Iglesies i Riumalló, cap de l’àrea de formació, programes i publicacions, ACM
Sra. Eva Batayé Mármol, tècnica de formació, programes i publicacions, ACM
Sortides professionals
Operadors jurídics públics i privats que vulguin tenir més formació sobre que és l’esperit del dret públic de Catalunya.
Es tracta d’un curs que té efectes professionalitzadors, atès que aporta uns coneixements que poden repercutir en la tasca de recuperar la tradició jurídica catalana, i la capacitat d’analitzar des de cada lloc de treball el marge de maniobra interpretatiu del dret català en el marc constitucional espanyol i de la Unió Europea.
Dona un bagatge innovador en tractar nous paràmetres interpretatius del dret als juristes teòrics i pràctics interessats en ampliar i canviar la mirada al dret públic existent avui a Catalunya.
Professorat
Dr. Ferran Armengol Ferrer, professor associat de dret internacional públic i Relacions internacionals, UB
Dr. Xavier Bernardí i Gil, ex secretari del govern de la Generalitat de Catalunya i professor associat de dret administratiu de la UPF
Dr. Ricard Brotat Jubert, professor associat de dret constitucional, UAB
Dr. Joan Anton Font Monclús, secretari general, Ajuntament de Tarragona i professor associat de dret administratiu, URV
Dr. Xavier Forcadell Esteller, professor associat de dret administratiu, Departament de Dret Públic, URV
Dr. Isidre Llucià Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
Dra. Maria Mut Bosque, professora agregada de dret internacional i dret europeu, UIC
Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de dret constitucional, departament de ciència política i de dret públic, UAB.
Dr. Alfred Quintana Garrido, professor del departament de filologia catalana i lingü.stica general, UB.
Il·lm. Sr. Guillem Soler i Solé, magistrat de Barcelona i membre d’Àgora Judicial.