Manifestos

Manifest:  Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la llei de política lingüística

MANIFEST, ADHESIONS I NOTA DE PREMSA 1. MANIFEST La proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística infringeix de manera flagrant els drets lingüístics reconeguts a la població catalana en el seu conjunt. És per aquest motiu que el Col·lectiu Maspons i Anglasell ha redactat el  manifest “Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la Llei de Política Lingüística”, i convida a juristes, professionals de l’ensenyament i d’altres àmbits i entitats representatives de la societat a adherir-s’hi. MANIFEST:  PEL CATALÀ A L’ESCOLA, REBUTGEM LA PROPOSICIÓ DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA En data 24 de març de 2022, els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, Socialistes de Catalunya i Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem han presentat una proposició de llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta modificació, que els seus promotors volen tramitar pel procediment de lectura única i per urgència extraordinària, té com a principals objectius aconseguir que el català i l’occità perdin el caràcter de llengua vehicular exclusiva a l’ensenyament que tenen reconegut per les normes vigents, deixar a l’arbitri de cada centre, a través del projecte educatiu corresponent, la introducció del castellà com a llengua vehicular i garantir una “presència adequada” (sic) d’ambdues llengües en els currículums i en els projectes educatius de centre. Els sotasignats, juristes, professionals de l’ensenyament i d’altres àmbits i entitats representatives de la societat civil, considerem que aquesta proposta infringeix de manera flagrant els drets lingüístics reconeguts a la població catalana en el seu conjunt i resulta a més, innecessària i ineficaç a la vista del comportament fins ara seguit pels tribunals de justícia en relació a la llengua de l’ensenyament a Catalunya, i del que és previsible en el futur, a partir de les consideracions següents: Per tot això, MANIFESTEM Catalunya, abril de 2022 Col.lectiu Maspons i Anglasell 2. ADHESIONS AL MANIFEST 👉 Cliqueu aquí per veure les adhesions 3. NOTA DE PREMSA 👉 Nota de premsa del col·lectiu Maspons i Anglasel a proposit del Manifest “Pel català a l’esolà, rebutgem la proposició de modificació de la Llei de Política Lingüística”

Manifest:  Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la llei de política lingüística Llegeix més »

Espanya, una democràcia defectuosa

Redacció Índexs sense prou fiabilitat blanquegen els credencials democràtics d’Espanya. Un grup d’estudiosos format per Eduard Gracia, Oriol Martínez, Jaume Pérez, Josep Reyner, el company del nostre col·lectiu David Ros i Lluís Verbon van interpel·lar dues de les principals institucions que elaboren els denominats índex de democràcia mitjançant els quals classifiquen els països segons el seu grau de democràcia, en aquest cas The Economist i el V-Dem Institue de la Unversitat de Göteborg. Aquesta interpel·lacio partía d’observar que després dels fets de l’1 d’octubre i la repressió posterior Espanya era qualificada com a democràcia plena. Actualització 26 de Març de 2022 No hi ha necessàriament una relació de causa efecte, però el cert és que al mateix 2022, pocs dies després de fer-se públic l’informe que adjuntem més avall, els índex han qualificat Espanya com democràcia defectuosa. El 26 de gener de 2022 es va presentar a l’Ateneu de Barcelona l’informe «Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica», fet per un grup d’estudiosos del tema. En l’informe es fa palès que els índexs que serveixen per a acreditar —contra l’evidència dels fets— la qualificació d’Espanya com a plena democràcia es basen en opinions d’experts, però no tenen mecanismes prou consistents per a limitar els biaixos, prejudicis o, fins i tot, manipulacions que poden condicionar aquestes opinions. Al mateix temps, més de dos-cents professionals, personalitats i professorat universitari s’han adherit a un manifest en què es denuncia l’ús d’índexs basats en opinions subjectives per a qualificar Espanya com a “democràcia plena”. DOCUMENTS: Adjuntem, a continuació, l’informe en català, castellà i anglès, així com el manifest  i la llista d’adhesions al manifest (en català). INFORME Ínforme en català 👉 Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” elsfebles fonaments dels ínexs de qualitat democràtica. Informe en castellà 👉 Prejuicio y manipulación bajo la apariencia de ciencia: la dudosa calificación de España como“democracia plena” y los débiles fundamentos de los índices de calidad democrática. Report in english 👉 Prejudice and manipulation under the cloak of science: Spain’s dubious “full democracy”rating and the shaky foundations of democracy indices MANIFEST I LLISTA D’ADHESIONS 👉 Llegeix el manifest i la llista d’adhesions

Espanya, una democràcia defectuosa Llegeix més »

La descentralizació de la gestió dels funcionaris d’administració local

Col·lectiu Maspons i anglasell@Col_Maspons Informe-manifest sobre la descentralització dels funcionaris d’administració local 22 de gener de 2022 La professionalització dels ens locals catalans requereix de forma urgent la descentralització de competències de l’estat en relació a secretaris, interventors i tresorers en favor de la Generalitat. El Col·lectiu Maspons i Anglasell ha redactat un informe-manifest sobre aquesta problemàtica, que pots llegir a continuació INFORME-MANIFEST LA NECESSITAT D’UNA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL ESTABLE I PROFESSIONALITZADA. RECLAM PER LA DESCENTRALIZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS FUNCIONARIS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL AMB CARÀCTER ESTATAL A CATALUNYA 1.- La regulació inicial a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) El març de 2007, es va aprovar l’EBEP. En la seva disposició addicional segona es  va substituir íntegrament la normativa reguladora vigent fins aleshores dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN). La Disposició Derogatòria Única derogava els articles 92 i el capítol III del Títol VII (articles 98 i 99) de la Llei de Bases de Règim Local 7/1985 , de 2 d’abril (LRBRL), i el capítol III del Títol VII (articles 158 a 166) del Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per RDL 781/1986, de 18 d’abril (TRRL), que són precisament els que feien referència a aquells. El text final, pel que fa als FALHN, va ser fruit de les negociacions entre les forces polítiques, les aportacions i negociacions del “Consejo General de Colegios de Secretarios, Interventores i Tesoreros de Administración Local” (COSITAL). L’EBEP, més que aportar novetats en el règim jurídic dels actuals FHE, el que va provocar és una forta descentralització en les Comunitats Autònomes (CCAA). Es van mantenir les funcions com a necessàries i estructurals, així com l’habilitació i la competència bàsica estatal. Però, es va traspassar a les CCAA el desenvolupament del seu règim jurídic: creació, classificació, supressió, oferta pública d’ocupació, selecció, provisió i situacions administratives. Un dels punts més conflictius i que més desconfiança provocava en el col·lectiu era el de l’oferta pública d’ocupació. Finalment, en el punt 4, aquesta es deixava en mans de les CCAA.  Aquest sistema tenia un punt positiu, també reivindicat per part del col·lectiu, sobretot els representants catalans. Amb el sistema anterior, la convocatòria pública corresponia a l’Estat, i les places es repartien pel territori en proporció a les sol·licituds dels aspirants. Les CCAA amb escassa tradició “opositora” (com el cas de Catalunya), sortien perjudicades per aquest sistema, provocant una gran quantitat de places sense cobrir i, per tant, cobertes interinament. El fet de passar la competència a les CCAA, si aquestes actuaven responsablement, suposava adequar les ofertes públiques a les necessitats reals del territori. Però, no totes les CCAA van actuar  responsablement. Cal afirmar que Catalunya va ser la CCAA que més places va convocar de tot l’Estat espanyol (en els anys de vigència de la DA 2a EBEP), actuant amb gran dosis de responsabilitat en aquest sentit, i demostrant que, amb l’actuació responsable, aquest règim resol de forma més satisfactòria les necessitats reals del territori per a la cobertura de llocs de treball reservats a FALHN. En els 4 anys d’exercici de competències es van convocar 423 places, d’acord amb la següent distribució (quadres d’elaboració pròpia): Oferta pública ocupació Catalunya: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2009 50 17   44   111 2010 50 15   35   100 2012 40 15 5 35 5 100 2013 40 18 12 30 12 112 TOTALS 180 65 17 144 17 423 Si es compara aquest quadre amb els quatre anys  posteriors d’oferta pública que es van convocar a Espanya, es pot apreciar en el següent quadre com, proporcionalment, és clarament inferior a l’efectuada per Catalunya. També es pot constatar com a Catalunya es va donar prioritat a la subescala de secretaria-intervenció, i a Espanya a la d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2014 90 30   131   251 2015 115 35 20 125 45 340 2016 145 75   195   415 2017 150 100 22 148 30 450 2018 200 68 60 90 60 478 2019 200 30 50 190 30 500 TOTALS 900 338 152 879 165 2434 En conclusió, l’EBEP va efectuar una important descentralització del règim jurídic dels FALHN, reservant-se el règim jurídic bàsic de l’habilitació estatal; les funcions mínimes necessàries encomanades a aquests funcionaris; els sistemes de provisió; les titulacions i programes mínims d’accés; els criteris basics de la selecció i deixant la resta pel desenvolupament autonòmic. I aquest va ser un model molt exitós, al menys per Catalunya. Catalunya va ser la CCAAS que es va prendre més seriosament i responsable  aquest nou règim descentralitzat. De fet la manca de compromís i de desenvolupament efectuat per la resta de les CCAA, sobretot pel que fa a selecció de nous FALHN, va ser el que va provocar la reacció centralitzadora posterior. O sigui, no va ser una reacció contra el desenvolupament d’una competència per part de Catalunya, sinó com una reacció a la manca de responsabilitat de la resta de CC AA. Aquest règim va tenir una durada curta, a partir de propostes de regulacions molt més conservadores, retornant la regulació complerta cap a l’Estat i desapoderant les CCAA de qualsevol competència en relació a aquests funcionaris, excepte les simplement executores. Aquest  pas enrere que es va concretar el desembre de l’any 2013 amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL). 2.- La centralització provocada per la LARSAL La nova regulació dels FALHN que es desprèn de la LRSAL suposa una centralització absoluta, fins i tot superior a les previsions inicials de la LRBRL del règim d’aquests funcionaris. La nova regulació comporta que qüestions com la selecció i la formació, que abans de l’EBEP s’efectuaven de forma descentralitzada per les diferents comunitats autònomes, se centralitzin de nou a l’Estat, modificant una actuació que s’havia demostrat correcta i exitosa. I això, sense cap motivació específica. A partir de l’entrada en

La descentralizació de la gestió dels funcionaris d’administració local Llegeix més »

Més de dos-cents professionals, personalitats i professorat universitari denunciem que es qualifiqui Espanya com a plena democràcia.

Redacció Emplacem a The Economist i al V-Dem Institute a introduir controls més robusts a les seves metodologies per tal de limitar el risc de biaix, prejudici i manipulació que avui seves metodologies per tal de limitar el risc de biaix, prejudici i manipulació que avui enterboleix el seu valor objectiu MANIFEST Més de dos-cents professionals, personalitats i professorat universitari denunciem que es qualifiqui Espanya com a plena democràcia.Les persones signants d’aquest document denunciem l’ús d’índexs de democràcia basats en reculls d’opinions subjectives, com ara els publicats per The Economist i pel V-Dem Institute,per a acreditar, contra l’evidència objectiva, la qualificació d’Espanya com a “democràcia plena”. A partir del treball i la publicació de l’estudi “Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica”, realitzat per sis estudiosos del tema, publicat a la Revista de Catalunya el 27 de setembre de 2021, en el qual s’ha interpel·lat els autors dels índexs, podem afirmar: Catalunya, gener de 2022 👉 Mira la llista d’adhesions

Més de dos-cents professionals, personalitats i professorat universitari denunciem que es qualifiqui Espanya com a plena democràcia. Llegeix més »

Interpel·lació al món jurídic europeu

Col·leciu Maspons i Anglasell i Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana, 29 d’ octubre de 2017 Els sotasignats, professionals del dret i de les ciències jurídiques en el marc del món universitari, de les institucions públiques i de l’exercici privat, a Catalunya, tots compromesos amb els drets humans i els principis essencials del dret, ens adrecem als nostres col·legues europeus i els emplacem per a què interpel·lin als seus respectius governs davant la conculcació, vulneració i menyspreu dels drets humans i dels principis fonamentals més elementals del dret contra el Poble de Catalunya, que es produeix en un estat membre de la Unió Europea amb la complicitat de les institucions comunitàries i la connivència de la resta d’estats membres. El procés que s’ha seguit a Catalunya és rigorosament i escrupolosament ajustat als principis fonamentals del dret públic europeu, que informen la Constitució espanyola, i el dret de la Unió Europea, així com inspiren el dret internacional, particularment el principi democràtic i els drets humans. Per contra, les institucions i els poders del Regne d’Espanya han contravingut de manera reiterada aquests principis, amb una actuació que culmina amb l’aplicació  final de l’article 155 de la Constitució, sota el qual es vol sotmetre la ciutadania de Catalunya a un govern que no és responsable davant d’ella ni reposa en un mandat democràtic, a través de mesures que l’esmentat precepte no empara pas. La Constitució espanyola de 1978 reconeix a Catalunya la condició de poble i de nacionalitat; condició de poble que també reconeixia el Decret mitjançant el qual es restaura la Generalitat de Catalunya l’any 1977, anterior, per tant, a la Constitució. L’ordenament constitucional espanyol, a través de la incorporació al dret intern dels tractats i convenis internacionals ratificats pel Regne d’Espanya, entre els que destaquen la Declaració Universal del Drets Humans i el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics de l’ONU, així com el Tractat de la Unió Europea i el Conveni Europeu de Drets Humans, reconeix el dret de participació política a través de representants lliurement elegits, que implica una protecció dels esmentats representants per fer efectiva la participació, i també reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que l’autogovern de Catalunya es fonamenta, entre altre coses, en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, i que el Parlament representa el poble de Catalunya. El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació. El debat jurídic de fons al que ens enfrontem és el de la primacia de drets sobre l’autoritarisme i l’arbitrarietat. És a dir, si drets fonamentals com el de participació democràtica, llibertat, reunió, associació, manifestació i el secret de les comunicacions, estan per sobre, o no, de la protecció de la integritat territorial dels estats. Si donem primacia en aquest cas, a la integritat territorial, renunciem implícitament als principis democràtics fonamentals i a l’Estat de dret, els quals aniran decaient segons els interessos dels governs de torn. És per això que el que passa a Catalunya és una qüestió que concerneix tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa. El que està passant a Catalunya és una agressió contra els drets fonamentals de les persones, tal com varen denunciar els observadors internacionals presents els dia 1 d’octubre, utilitzant la força, mitjançant l’acció de forces sota comandament militar (Guàrdia Civil) i de caràcter policial (Policia Nacional) contra una població civil pacífica i indefensa: un atac directe i sense pal·liatius als drets humans. Amb aquest comportament institucional, Espanya es mou en un camí més enllà de la legitimitat democràtica tal com afirma l’ex-ambaixador britànic Craig Murray. Ens preguntem si tot plegat encaixa amb el tarannà democràtic, cívic i de convivència de la societat europea És això el que vol Europa com a imatge definitòria? La societat europea pot admetre i tolerar els fets i les imatges d’aquesta repressió? Els governants i polítics europeus s’hi senten còmodes essent còmplices d’un soci que utilitza la força per a reprimir una part del seu poble? Hom pot compartir taula amb un estat que vulnera els drets humans i que té presos polítics? I ens continuem preguntant: una societat europea veritablement democràtica pot oposar-se a l’exercici dels drets humans en general i el dret d’autodeterminació en particular? Una societat europea veritablement compromesa amb l’estat de dret pot negar l’exercici dels drets fonamentals a tot un poble? La societat catalana percep amb preocupació i perplexitat la inacció de les institucions Europees, tot constatant amb incredulitat i preocupació que el Tractat de la UE, la Carta Europea dels Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals esdevenen paper mullat. La societat catalana ha despertat abruptament d’un somni col·lectiu relatiu construït sobre els valors compartits de llibertat i democràcia a Europa, i ha topat de cop amb una realitat decebedora, tot constatant que l’Europa de les llibertats i de la democràcia li ha mancat en un moment decisiu. Aquesta és l’Europa que també hem ajudat a construir amb il·lusió la societat catalana? Això és tot el que ens pot oferir la UE? Esperem que els ciutadans i ciutadanes d’Europa, els nostres col·legues arreu del continent ens donin suport en aquesta hora crucial i ens ajudin a reconstruir l’Europa dels valors, ara amenaçada pel silenci davant de l’autoritarisme amb què s’ha captingut i es capté el Regne d’Espanya. Donen suport a aquest document: – Col·lectiu Maspons i Anglasell – Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana Catalunya, 29 d’ octubre de 2017

Interpel·lació al món jurídic europeu Llegeix més »

Desplaça cap amunt