El Francesc Maspons i Anglasell (en Sisquet) més proper
El Francesc Maspons i Anglasell més proper
El Francesc Maspons i Anglasell (en Sisquet) més proper Llegeix més »
Maspons i Anglasell
Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català
Redacció Llibres recomanats pel Col·lectiu Maspons i Anglasells per fer una primera aproximació al coneixement de l’esperit del dret públic català. “Regiment de la cosa pública” Autor: Francesc Eiximenis Núm. col·lecció: 57 Pàgines: 256 ISBN: 9788498244496 Editorial Bromera 👉 El podeu trobar al portal de l’editorial Bromera clicant aquest enllaç. Qui va ser Francesc Eiximenis? Francesc Eiximenis (Girona, 1330?-Perpinyà, 1409) fou un franciscà amb una extensa formació universitària (Oxford, París, Tolosa), conseller àulic i un prolífic escriptor religiós i moralista. L’any 1383 es traslladà a València, on romangué quasi 25 anys i on escrigué la major part de la seua densa obra. Dedicà als jurats de València –denominació dels representants municipals– el Regiment de la cosa pública, un complet compendi de doctrines per al bon govern en què Eiximenis, partint de la seua formació teològica i escolàstica, exposa bellament el sistema pactista medieval. “El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta” Autor Victor Ferro Pomà. Hi ha diferents edicions, la primera, de l’editorial Eumo, i la segonareeditada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Editorial IEC Any 1987 ISBN 9788499652863 Nombre de pàgines 687 Mides 165 x 235 x 4 Qui va ser Víctor Ferro Pomà? Barcelona (1936 – 2007. Jurista i historiador del dret. Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo (Uruguai), on acabà la carrera de dret. De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials. Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena. És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (1987). (enciclopèdia.cat). La Societat Catalana d’Estudis Jurídics va retre homenatge el dia 23 d’octubre de 2008, a la persona i l’obra de l’il·lustre professor i historiador del dret, el Dr. Víctor Ferro i Pomà (mort el 2 d’abril de 2007). Les intervencions i les diverses col·laboracions presentades en aquell acte foren publicades en el número 9 de la Revista de Dret Històric Català. La mateixa publicació conté diferents articles i treballs inèdits fins aleshores del Dr. Ferro, i la seva biografia (que es publica en el llibre). Estudiós i gran coneixedor del dret i de les institucions del nostre país, Ferro és un especialista reconegut en les nostres institucions històriques fins la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716. La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha reeditat aquesta obra, fonamental en la historiografia jurídica catalana sobre les institucions de dret públic català abans de la publicació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona el gener de 1716. (Societat Catalana d’Estudis Jurídics). La seva primera edició, per EUMO Editorial, és de 1987; i aquesta reedició veu la llum coincidint amb el tercer centenari d’aquell fet transcendental en la història moderna de Catalunya. “L’Esperit del Dret Públic Català” Autor Francesc Maspons i Anglasell Editorial Barcino Edició: LLIBRES DE L’INDEX Any 2022 ISBN 10: 8412341449ISBN 13: 9788412341447 També el trobareu a la pàgina web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, al següent enllaç 👉 “L’Esperit del Dret Públic Català“ Del resum del llibre: “LA NACIÓ CATALANA, QUE va deixar de tenir govern propi l’any 1714, en què el rei d?Espanya Felip V hi entrà com a dominador, per acció de la guerra, no poseí mai una carta constitucional, però va esser de fet, i invariablement, un Estat constitucional d’esperit democràtic. “Dins el nostre règin, el poder moderador no és un home que encarna l’autoritat suprema, ni tan sols una assemblea o conjunt d’homes, sinó uns principis superiors, als quals les Corts i el rei estan subjectes alhora. “La seva primera base, per tant, és la igualtat social, per la comú subjecció de tots els seus elements a unes mateixes normes infranquejables; la qual cosa equival a dir que ho és la llibertat, perquè la conseqüència real de la subjecció és impedir l’abús de facultats del més fort…” F. Maspons i Anglasell L’Esperit del Dret Públic Català del jurista Francsc Maspons i Anglasell és una petita joia sobre les bases i principis rectors del regiment de la cosa pública de l’Estat català històric. Sumari:I. El concepte d’Estat. II. La seva finalitat. III. Els estaments socials. IV. L’esperit de llibertat. V. Els límits de la llibertat. VI. El concepte d’autoritat. VII. Els limits del poder. VIII. La missió de govern. IX. Les normes de govern. X. La funció legislativa. XI. El concepte de llei. XII. La fórmula legal. XIII. Característiques de la llei. XIV. Finalitat de la llei. XV. La llei com a pacte. XVI. Supremacia del costum sobre la llei. XVII. Dret de rebutjar la llei. XVIII. Dret de faltar a la llei. XIX. Innecessitat de la llei. XX. El concepte de justícia. XXI. El concepte d’equitat. XXII. La proscripció de l’abús. XXIII. Subjecció de l’autoritat a la llei. XXIV. El poder legislatiu. XXV. El poder executiu. XXVI. Relació entre els dos poders. XXVII. L’òrgan de coordinació. XXVIII. El poder judicial. XXIX. L’administració de justícia. XXX. Valor de la jurisprudència. XXXI. Els títols professionals. XXXII. Les qualitats ciutadanes. XXXIII. Les facultats de la ciutat. XXXIV. Resum
Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català Llegeix més »
Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions
Article «Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions». Publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2018, Vol. 29, p. 279-300, https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/347713. RESUM Aquest article té per objecte exposar la relació del jurista Francesc Masponsi Anglasell (1872-1966) amb la Societat de Nacions. A aquests efectes, s’aborda l’activitat de Maspons en els òrgans consultius de la Societat de Nacions, referida sobretot a la qüestió catalana, i la seva tasca de divulgació de l’obra d’aquella organització dins l’àmbit de Catalunya. Així mateix, s’analitza la influència queva tenir sobre Maspons l’ideari de la Societat de Nacions i la continuïtat dels seus principis, que ell veia en les Comunitats Europees. 👉 Pots llegir l’article sencer aquí
Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions Llegeix més »
Francesc Maspons i Anglasell, defensor de la recuperació del dret públic català
150 anys del naixement de Francesc Maspons i Anglasell, defensor de la recuperació del dret públic català Jordi Jaria i Manzano@JordiJaria És doctor en Dret i membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell Article publicat en el web #autogovern el 17 de novembre de 2022 Enguany es commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement de Francesc Maspons i Anglasell, un dels iuspublicistes més destacats del primer terç del segle XX, compromès amb la recuperació de l’esperit del dret públic de Catalunya després de la seva desaparició amb el Decret de Nova Planta. Maspons i Anglasell va estar actiu justament en el moment en què la recuperació de l’autogovern de Catalunya —primer, amb la Mancomunitat; i, després, amb la recuperació de la Generalitat— permetia novament la producció de dret públic. Amb la seva obra d’aquell període històric i un context de consolidació del positivisme legalista en el context del dret continental, Maspons i Anglasell va tornar a les fonts premodernes del dret públic de Catalunya per afirmar les limitacions del poder polític davant del costum consolidat pels usos populars, en una línia similar al que succeeix a la common law i la tradició jurídica anglesa. Maspons i Anglasell va néixer a Barcelona l’any 1872, però va mantenir un vincle profund amb les seves arrels familiars a Bigues, al Vallès Oriental, on hi tenia la casa pairal i on va morir l’any 1966. Precisament, el municipi de Bigues i Riells, va acollir el passat dia 23 de juliol l’acte commemoratiu de l’efèmeride, organitzat pel Col·lectiu Maspons i Anglasell i l’Ajuntament, que va comptar amb la presència del Conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. El Col·lectiu, constituït l’any 2017, té com a finalitat preservar-ne el llegat i impulsar la reflexió contemporània sobre el dret públic català. Actiu en diversos camps, entre els quals, de manera destacada, en l’àmbit de l’excursionisme, Francesc Maspons i Anglasell fou el Director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, circumstància a través de la qual va aprofundir l’estudi en relació amb el dret públic previ a l’ensulsiada de les institucions catalanes el 1714. Així, va pronunciar la lliçó inaugural del curs 1917-1918 a la Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, amb el títol de “La reivindicació jurídica de Catalunya”, en la qual ja assenyalava la limitació del dret escrit que havien defensat històricament les Corts Catalanes en benefici del costum i contra el cesarisme, circumstància que, d’acord amb el seu criteri, constituïa no només una caracterització del dret històric, sinó un camí de futur, malauradament interromput amb el final de la Guerra de Successió, però recuperable en el context del nou règim d’autogovern. Aquesta visió va inspirar sempre la seva interpretació en relació amb les possibilitats del restabliment de l’autogovern des d’un punt de vista jurídic, desconfiat en relació amb les implicacions del mecanicisme positivista, el qual, en última instància, encloïa una voluntat absoluta del sobirà que el principi de legalitat velava amb prou feines. Les seves idees, certament, partien d’una concepció tradicionalista del dret, però, en tot cas, es projectaven cap al futur amb el mateix esperit pragmàtic i liberal que caracteritza els sistemes de common law, on la conservació de les institucions jurídiques tradicionals ha estat sempre un antídot contra els excessos de la voluntat sobirana i una garantia per als drets de les persones, com demostra a bastament la història constitucional anglesa. El compromís de Maspons i Anglasell amb la recuperació i el desplegament de l’autogovern es va mantenir en temps de la Segona República, on va esforçar-se per defensar que la Generalitat restaurada era el resultat d’un acte polític originari que es relacionava amb l’exercici amb el dret a l’autodeterminació que havia presidit la fundació dels nous estats europeus a resultes del final de la Primera Guerra Mundial. Així mateix, també va sostenir el vincle entre noves institucions republicanes i les tradicionals d’autogovern prèvies al Decret de Nova Planta en el dictamen que va escriure amb motiu de la tramitació de l’Estatut de Núria davant de les Corts de la República Espanyola, titulat “La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola”. Aquest dictamen va donar lloc a un acte commemoratiu del norantè aniversari de la seva publicació, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans el passat 23 de febrer. En aquell acte, un seguit de ponències, a càrrec de Lluís Duran i Solà, Josep Cruanyes i Tor, Ferran Armengol Ferrer i Jordi Jaria-Manzano, van contribuir a posar en context i projectar en el present aquell treball, que va ser l’aportació més significativa de Maspons i Anglasell en temps de la Segona República i que recull en bona part les perspectives que havia adquirit com a membre del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, del qual en va formar part entre 1926 i 1933. 17 de novembre de 2022
Francesc Maspons i Anglasell, defensor de la recuperació del dret públic català Llegeix més »
La Societat de Nacions, comentari dels documents de la Biblioteca de Catalunya
David Ros Serra Per l’interès que té amb l’obra de Francesc Maspons i Anglasell reproduïm aquí els materials que la Biblioteca de Catalunya va exposar entre el 24/01/2022 i el 23/02/2022 a la sala Zero siguent-ne comissari Manuel Manonelles. Els estudiosos poden trobar a la Biblioteca de Catalunya un fons d’un gran valor històric i de molta actualitat, ja que hi ha una part dedicada a les minories nacionals. Custodia un important fons vinculat a la Societat de Nacions (1920-1946), l’organització internacional creada arran del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i fou precursora de l’ONU. L’origen d’aquest fons es troba en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, la primera conferència intergovernamental de la Societat de Nacions, que es va celebrar a Barcelona del 20 de març al 10 d’abril de 1921. Arran d’aquella conferència, i amb la intermediació d’Eugeni Xammar –que aleshores treballava a la Secció d’Informació de la Societat de Nacions–, la Biblioteca va passar a ser dipositària de les publicacions d’aquella institució, de manera que durant més de dues dècades va rebre les seves publicacions, així com dels seus organismes dependents. Mireu aquí el vídeo de l’exposició 1 – La Societat de Nacions i la Conferència de Barcelona – Documents 2 – El Fons de la Societat de Nacions I – Documents 3 – El Fons de la Societat de Nacions II – Documents 4 – El Fons de la Societat de Nacions III – Documents 5 – Els catalans i les minories nacionals I – Documents 6 – Els catalans i les minories nacionals II – Documents 7 – Els intel·lectuals catalans i la Societat de Nacions – Documents Aquest fons, format per milers de documents, és heterogeni donat l’ampli ventall de temàtiques que abordava la primera institució de governança global: des de la pau i la seguretat internacional, passant pel desarmament, la justícia internacional, la salut i les epidèmies, els refugiats, l’economia i l’estadística o la cooperació intel·lectual. Però també sobre l’estatut de la dona –essent la primera organització intergovernamental que treballarà aquesta qüestió–, les minories nacionals, l’esclavatge, el terrorisme o les comunicacions i el trànsit. Es tracta, doncs, d’un conjunt que conforma una radiografia de l’evolució del món d’entreguerres que, encara avui, té un interès per investigadors, acadèmics i estudiosos. La Biblioteca compta també amb altres fons que l’aproximen des de diversos prismes a la tasca de la Societat de Nacions, també coneguda en el seu moment a Catalunya com la “Lliga de Nacions”. Un cas particularment rellevant és el del fons de Joan Estelrich qui, a través d’Expansió Catalana finançada per Cambó, durant anys es mogué intensament en els entorns internacionals de Ginebra i, en especial, dels Congressos de Minories Nacionals a Europa organitzats a redós de la Societat de Nacions. Tasca en la que també hi destacaren personatges com en Francesc Maspons i Anglasell, entre d’altres. Igualment cal destacar la recepció de la Societat de Nacions entre els intel·lectuals catalans dels anys vint, en part pels ideals de modernització i civilització del noucentisme que es trobaven reflectits en la visió més idealista d’aquesta institució. Interès al que se suma el creixent internacionalisme d’una part de la societat catalana, atreta per la fi de la Primera Guerra Mundial i les il·lusions que despertà, també des de la perspectiva nacional, l’anomenada “doctrina Wilson”. Quelcom que es veu reflectit en la presència de publicacions relacionades amb la Societat de Nacions en diversos fons personals que també custodia la Biblioteca: des del d’Eugeni d’Ors, passant pel de Jordi Rubió –primer director de la Biblioteca–, el d’en Gaziel, Carles Riba o el del poeta J.V. Foix.
La Societat de Nacions, comentari dels documents de la Biblioteca de Catalunya Llegeix més »
Commemoració del 55è aniversari del traspàs de Francesc Maspons i Anglasell
Per Redacció El 27 de novembre de 2021 al Centre Cívic i Cultural El Rieral de Biguesva tenir lloc la commemoració del 55è aniversari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell. En la imatge adjunta podeu consultar el programa d’actes de la jornada. Excursió per llocs on havia viscut Francesc Maspons i Anglasell guiada pel president del GEBRAC i regidor, Jesús Cano Ofrena floral a la tomba de Maspons A l’Ajuntament va tenir lloc l’acte institucional que van obrir l’Alcalde Sr. Joan Josep Galiano Peralta i el president del nostre col·lectiu Dr. Ferran Armengol i Ferrer. El catedràtic Joan Lluís Pérez Francesch va fer una crònica de Maspons. En el mateix acte és va signar el conveni que regula la relació de l’Ajuntamen de Bigues i Riells del Fai i el nostre col·lectiu.
Commemoració del 55è aniversari del traspàs de Francesc Maspons i Anglasell Llegeix més »