Joan Anton Font Montclús

Joan Anton Font Monclús Doctor en dret.Professor associat de la URV Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona Membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell Ponència presentada a les jornades: EQUITAT. Un antic principi per a un model jurídic de futur. LA MEDIACIÓ. 15 de Març de 2024 1.- Principis generals i mediació La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. No obstant, hi ha  un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Ja fa molts anys que la doctrina i la mateixa normativa de procediment administratiu afirma que l’administració pública en general representa i actua en virtut d’uns interessos supraindividuals: els interessos col·lectius. En aquest sentit, l’article 103 de la Constitució estableix: 1. L’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret. Això provoca que l’administració gaudeixi d’unes prerrogatives davant l’administrat. En aquesta actuació, moltes vegades es poden provocar col·lisions amb els interessos particulars, i en un estat social i democràtic de dret, és essencial vetllar pels drets de la ciutadania. Una de les principals garanties de l’administrat/da davant l’actuació de l’administració és precisament l’existència d’un procediment al qual s’ha de sotmetre aquella, procediment que alhora és garantista dels drets dels tercers que entren en contacte amb l’administració, i al mateix temps, garantia de l’interès públic. La Llei 30/1992 ja preveia que els models administratius s’han de construir sempre en funció de la ciutadania, i no a l’inrevés. Aquest és un canvi de mentalitat important que encara s’ha d’implantar entre els diferents operadors de l’administració, que moltes vegades veuen a la ciutadania com a part oposada, i intenten utilitzar les normes de procediment en contra d’aquella. Entre els principis generals de l’actuació del sector públic, definits a l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, hi trobem els següents: En definitiva, sembla que es busqui un camí de confiança entre administració i administrat/da. Però ja sigui per qüestions culturals, per la història recent a l’Estat Espanyol, o per la incorrecta actuació d’algunes administracions, encara existeix una desconfiança mútua entre administracions i entre administracions i persones administrades. Davant aquest panorama, la mediació en l’àmbit administratiu pot ésser un instrument idoni per apropar la població a l’administració, per generar confiances actualment inexistents, i per generar eficiència i eficàcia, estalviant tràmits i malbaratament de recursos innecessaris. I fent-ho en base al principi d’equitat previst a  l’article 111-9 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi Civil Català: L’equitat s’ha de tenir en compte en l’aplicació de les normes, si bé els tribunals només poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l’equitat quan la llei ho autoritza expressament. i en un sentit pràcticament idèntic, l’article 3.2 del Codi Civil: 2. La equidad habrá de ponderarse en la aplicación de las normas, si bien las resoluciones de los Tribunales sólo podrán descansar de manera exclusiva en ella cuando la ley expresamente lo permita. O sigui, potenciar l’equitat, allò que és just, en l’aplicació de la norma. I això es podria assolir a través de la mediació, sigui tant en l’exercici de potestats reglades com discrecionals. El Consell d’Europa, en la seva Recomanació (2001)9, de 5 de setembre, sobre alternatives als litigis entre autoritats administratives i particulars, contemplava la mediació com un d’aquests mitjans alternatius, recomanant admetre alternatives als litigis pel que fa als casos d’actes administratius individuals, contractes, responsabilitat civil i, en general, reclamacions relatives a una determinada quantitat de diners. Aquesta Recomanació regula els mitjans alternatius de resolució de conflictes, garantint la informació de les parts, la independència i imparcialitat en la mediació, el respecte als drets de les parts i al principi d’igualtat, garantint la transparència i fins i tot un cert nivell de discrecionalitat. I tot això, en un termini temporal raonable. L’any 2007, el Grup de la Comissió Europea per a l’eficiència de la Justícia, va insistir en la necessitat d’implementar la mediació en l’àmbit administratiu, interpel·lant als Estats per tal que la regulessin, així com a les autoritats administratives per tal que promoguessin l’ús de mitjans alternatius de resolució de conflictes en la seva activitat ordinària, sempre que no fos contrari a l’interès públic i es respectés la legalitat. El Parlament Europeu, en la seva Resolució de 12 de setembre de 2017, sobre la aplicació de la Directiva 2008/52/CE del Parlament i del Consell, de 21 de gener de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, també ha demanat a la Comissió que cerqui solucions que permetin ampliar eficaçment l’àmbit de la mediació per a  qüestions administratives. 2.- Normativa d’aplicació El punt de partida normatiu vigent en l’actualitat el trobaríem als articles 86 i 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP): Article 86.- Terminació convencional 1. Les administracions públiques poden subscriure acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públic com privat, sempre que no siguin contraris a l’ordenament jurídic ni versin sobre matèries no susceptibles de transacció i tinguin per objecte satisfer l’interès públic que tenen encomanat, amb l’abast, els efectes i el règim jurídic específic que, si s’escau, prevegi la disposició que ho reguli, i aquests actes poden tenir la consideració de finalitzadors dels procediments administratius o inserir-s’hi amb caràcter previ, vinculant o no, a la resolució que hi posi fi. 2. … 3. … 4. Els acords que se subscriguin no han de suposar una alteració de les competències atribuïdes als òrgans administratius, ni de les responsabilitats que corresponguin a les autoritats i els funcionaris, relatives al funcionament dels serveis públics. 5. En els casos de procediments de responsabilitat patrimonial, l’acord assolit entre les parts ha de fixar la quantia i el mode d’indemnització d’acord amb els criteris que per calcular-la i abonar-la estableix l’article 34 de la Llei de règim