Documents de treball

Article introductori Isidre Llucià i Sabarich Dr. en Dret 1.- INTRODUCCIÓ Els apassionats de la recerca i l’estudi mai negligeixen els cops de mà de l’atzar, també en el camp de les ciències jurídiques. Clar que sense la recerca i l’estudi, l’atzar no tindria gaire recorregut, de manera que tant l’acció investigadora com la circumstància atzarosa es complementen i es retroalimenten. I si a totes dues coses hi afegim una proverbial alineació dels astres, podem obtenir i, a vegades obtenim, com a resultat una troballa excepcional, un fet que pot significar una línia divisòria entre l’abans i el després.  La suma d’aquestes variables i el seu desenllaç és l’article introductori que teniu a les mans i l’estudi postulat publicat també a Quaderns Maspons l’enllaç del qual és el següent: “II. CORONA D’ARAGÓ: UN SUBJECTE POLÍTIC INEXISTENT. Estudi-postulat.” Per a tenir una visió global de tot l’estudi i recerca, s’han de llegir sense solució de continuïtat. No obstant això, el present treball (I.-Article Introductori + II.- Estudi-Postulat) és només una primera i breu aproximació a una temàtica que s’ha de tractar de forma molt més àmplia i amb més profusió i profunditat. Les dades aquí contingudes provenen de fonts rigoroses i suficients per a assolir el primer objectiu que és posar en evidència una realitat que ha estat, potser volgudament, amagada: la Corona d’Aragó no ha existit mai com a ens polític ni jurídic. És a través de la magna i important obra del també membre del COL·ECTIU MASPONS I ANGLASELL i bon amic Dr. Josep Serrano Daurà, Leyes  Históricas de Cataluña de 2496 pàgines repartides en 4 volums, editats dins la col·lecció de Leyes Históricas de España pel Boletín Oficial del Estado del regne d’Espanya. catorze  segles de lleis històriques de Catalunya i hom no pot deixar de preguntar-se, quantes nacions hi ha al món que puguin presentar un currículum amb una realitat legislativa  de catorze segles? De fet, va ser fent una primera lectura en diagonal de la seva obra que sorgeix la pregunta objecte de tot aquest estudi: la Corona d’Aragó on és? En tota aquesta magna obra no hi apareix ni una sola vegada el sintagma “Corona d’Aragó”. Els drets històrics de Catalunya és un tema recurrent del que, sobretot en els darrers temps, se n’ha parlat abastantament. Un destacat i prolífic expert en la matèria és el Dr. Tomàs de Montagut Estragués  qui  fa anys que en parla i que  ho ha tractat, analitzat i estudiat en diverses de les moltes publicacions seves, ens diu que des del punt de vista ,material, els drets històrics, es recondueixen naturalment  als orígens, a l’evolució i al contingut de la història del dret català, de manera que el comte de Barcelona, amb el temps, esdevé príncep de Catalunya per l’autoritat dels Usatges de Barcelona, el primer codi que aplega el dret general de Catalunya, recopilat el segle XII. (publicat l’any 2008 a la revista Ivs Fugit, núm. 15) Per la seva banda, el Dr. Borja de Riquer i Permanyer el gran prestigi professional i acadèmic del qual, és fora de qualsevol dubte, en una entrevista al Diari ARA el dia 22 de març de 2025, declara literalment el següent: “En l’època medieval, no se’n deia així. Quan Jaume I anava a l’Aragó era el rei d’Aragó. Quan entrava a Catalunya, era el comte de Barcelona. I quan anava a València, rei de València. És a partir dels segles XVI i XVII que va quallant Corona d’Aragó en l’àmbit historiogràfic. És una invenció dels historiadors. Al XIX, per evitar que la documentació marxés a Madrid, es defensa la idea de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.” L’historiador anglès David Abulafia, en el seu llibre de recent publicació «La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500», afirma el següent: “En realitat, «Aragó» és un nom inadequat.” (ABULAFIA, 2025, P. 72) FOTO:Apoteosi heràldica del 1681, amb l’escut de Barcelona voltat pels escuts del conjunt de territoris units que componia aquella lliga d’estats: Principat de Catalunya, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Menorca, illa d’Eivissa, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Jerusalem, Regne de Sardenya, Regne de Navarra i Regne d’Aragó. (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona – MHC-Barcelona). Foto: Llicència Creative Commons 2.- CRONOLOGIA De vegades tenim les coses davant i, de tant evidents que són, som incapaços de veure-les, és talment, com la metàfora de l’elefant dins la cambra que ningú veu. Això és el que ens ha passat amb els fets històrics que tots sabem i coneixem però que no hem estat capaços d’interpretar acuradament ni adequada, o simplement ens hem deixat arrossegar per la inèrcia i el discurs políticament correcte per a no molestar als que qualsevol realitat catalana els ofèn, irrita i incomoda, bandejant massa lleugerament el sempre imprescindible rigor crític. És per això que considerem que per a una bona resolució d’aquest treball és necessari establir una mínima i succinta cronologia de dates —ampliada convenientment a l’Estudi-Postulat Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell—, fets i esdeveniments essencials tal com tot seguit es relaten: La primera llei històrica de Catalunya que Josep Serrano inclou a la seva obra, és la Capitular de Carlemany de l’any 780 que regula la situació jurídica dels catalans que fugen de la pressió dels musulmans, refugiats, i acollits sota protecció dels francs. (SERRANO, 2024, p. 151). L’any 987, neix Catalunya com a subjecte polític. Borrell II (947-993), net de Guifré el Pilós, trenca de facto amb l’imperi carolingi i ho hem de considerar com el naixement de la Nació Catalana. L’any 1058, es promulguen els Usatges, essent el primer Codi Jurídic que es compila a Europa. Aquesta promulgació s’atribueix a Ramon Berenguer I i a la seva esposa Almodis. L’any 1137, amb Ramon Berenguer IV, es produeix la unió dinàstica amb Aragó pel matrimoni amb Peronella filla del rei aragonès Ramir II i la cessió d’aquest regne al seu favor, essent el seu fill, Alfons I, qui a partir de 1162 assumeix la doble titularitat de