Activitat del col·lectiu

Curs: Edició 2025-2026. 4a edició Modalitat semipresencial Deien els clàssics que on hi ha societat, hi ha dret. I en aquest sentit, el dret ha estat, juntament amb la llengua, un dels elements definitoris de la societat catalana. Aquesta vinculació s’havia vist històricament reflectida en el desenvolupament d’un sistema institucional i jurídic propi que es va mantenir entre els més avançats d’Europa fins al col· lapse de 1714. Des de llavors, i malgrat no disposar d’un ordenament jurídic propi, aquesta vinculació dels catalans al dret s’ha mantingut fins a arribar als nostres dies com a senyal d’identitat. Tanmateix, aquesta evolució ha estat desigual si es comparen el dret privat i el dret públic. Mentre que en el dret privat s’han pogut mantenir i fins i tot, actualitzar les normes i institucions pròpies, en canvi, el dret públic es va anar veient progressivament anorreat a partir del decret de Nova Planta i solament s’ha pogut recuperar a partir de 1977, com a part del dret autonòmic espanyol. Tot i això, el dret públic continua ben present en els debats més transcendentals que encara la societat catalana del segle XXI: el dret a fer ús de la llengua catalana i el seu reflex en l’ensenyament, el sistema de finançament i la seva repercussió sobre la pressió fiscal que pateixen els catalans, l’aspiració a una societat inclusiva i els principis d’igualtat i no-discriminació, l’eficàcia de l’Administració, la solució dels conflictes entre administració i ciutadania, l’organització territorial del país i per sobre de tot, l’abast i els límits del caràcter nacional de Catalunya en les seves relacions amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional, són temes recurrents en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Per tot això resulta especialment pertinent fer una reflexió sobre el dret públic català en el segle XXI. Allò que és i allò que podria ser. I en aquest sentit proposem fer una anàlisi de l’ordenament juridicopúblic aplicable a Catalunya prenent com a referència els antecedents històrics, d’una banda, i el dret comparat, de l’altra. Aquest enfocament obre una perspectiva en l’estudi del dret públic de Catalunya que va molt més enllà de la mera descripció del sistema institucional autonòmic per analitzar el dret públic de Catalunya com un tot, amb totes les potencialitats que ofereix per a respondre als interessos i les aspiracions de la ciutadania catalana. Titulació Certificat d’aprofitament emès per la Universitat Autònoma de Barcelona. Curs equivalent a 8 crèdits. Informació Import: Gratuït. Subvencionat per l’ACM. Període lectiu: Del 4 de febrer al 17 de juny de 2026 Dies i hores: Dimecres de 16:00h a 18:30h. Format: Semipresencial (10 sessions online i 2 presencials) Sessions presencials: • 4 de febrer: Presencial UAB (Sala de Graus, Facultat de dret, Campus Bellaterra) • 17 de juny: presencial ACM (carrer València, 231, plantabaixa, Barcelona. Sessions virtuals: Plataforma virtual zoom ACM-FAAEE Destinataris • Juristes i lletrats de les administracions públiques catalanes • Professionals dels ens locals interessats en el Dret públic • Alumni de la UAB Calendari de sessions • 1a sessió, 4 de febrer: Inauguració i presentació del curs i conferència inaugural (Presencial a la UAB) • 2a sessió, 18 de febrer: tema 1 (online) • 3a sessió, 4 de març: tema 2 (1a part) (online) • 4a sessió, 18 de març: tema 2 (2a part) (online) • 5a sessió, 8 d’abril: tema 3 (online) • 6a sessió, 22 d’abril: exercici de control i taula rodona (online) • 7a sessió, 29 d’abril: tema 4 (online) • 8a sessió, 6 de maig: tema 5 (online) • 9a sessió, 20 de maig: tema 6 (online) • 10a sessió, 3 de juny: tema 7 (online) • 11a sessió, 10 de juny: tema 8 (online) • 12a sessió, 17 de juny: presentació treballs finals, acte de cloenda i entrega de certificats. Programa Tema I 1. Conceptualització i contextualització. A que ens referim quan parlem d’esperit del dret públic català? 1.1 A que ens referim quan parlem d’esperit del Dret Públic Català? 1.2 Què és i que entenem per dret públic? 1.3 Hi ha un Dret Públic Català? 1.4 Dret Públic Català i aplicació a Catalunya del dret públic espanyol. 1.5 L’empremta del droit administratif. És inevitable? Possibles alternatives en la creació d’un dret públic propi. Tema II (1a part) 2. Esperit i essència del Dret Públic Català (1a part) 2.1 Principis bàsics del Dret Públic Català. 2.2 Les institucions del Dret Públic Català 2.3 El retiment de comptes 2.4 L’Equitat Tema II (2a part) 2. Esperit i essència del Dret Públic Català (2a part) 2.5 Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres drets passats i presents (una mena de dret comparat atemporal): el Rule of law 2.6 El Rule of law és un model d’èxit o de fracàs? 2.7 Continuïtat i dret comparat en l’evolució del dret públic català. a. L’impacte del dret espanyol, de la Unió Europea i del dret internacional en conjunt. b. Institucions històriques i dret comparat com a motor de canvi. Tema III 3. Circumscripció i enquadrament. L’Esperit del Dret Públic Català com a “Leit Motiv” 3.1 La llei, el poder, la justícia i el dret en les constitucions catalanes i els seus comentaristes (Mieres, Ferrer, Xammar, Fontanella i altres). Context històric europeu i lectura actual. 3.2 Els autors i la seva obra. 3.3 Francesc Eiximenis, Francesc Maspons i Anglasell, i Victor Ferro i Pomà. 3.4 Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català avui dia.. 3.5 La protecció dels drets : similituds i diferències entre el règim català medieval i l’actual sistema de protecció . Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional. Comparació amb les institucions actuals Exercici de control i taula rodona Els alumnes han d’anunciar el títol i el tema sobre el que elaboraran el treball de final de curs. Tema IV 4. Acció exterior : utopia, reivindicacions, possibilitats 4.1 El pensament català en el Dret internacional públic i les relacions internacionals : una lectura històrica 4.2 L’acció