Quaderns

Estudi-postulat Isidre Llucià i Sabarich Dr. en Dret ABSTRACT Analitzada a la primera part d’aquest treball l’obra Leyes  Históricas de Cataluña, de Josep Serrano de 2496 pàgines repartides en 4 volums, editats dins la col·lecció de Leyes Históricas de España pel Boletín Oficial del Estado del Regne d’Espanya, s’arriba a la conclusió que el concepte Corona d’Aragó no ha estat mai un subjecte polític amb aquesta denominació. Però és que si aprofundim en aquesta línia d’investigació, es dedueix que la denominació de la lliga d’estats composta pel Principat de Catalunya, Regne d’Aragó, Regne de València i Regne de Mallorca, era coneguda arreu del món d’aquella època, essencialment segles XIII, XIV i XV, com a Catalunya, i els seus pobladors, com a catalans. Analizada la obra Leyes Históricas de Cataluña, de 2496 páginas repartidas en 4 volúmenes, editados dentro de la colección de Leyes Históricas de España por el Boletín Oficial del Estado del Reino de España, se llega a la conclusión que el concepto Corona de Aragón no ha sido nunca un sujeto político con esta denominación. Pero es que, profundizando en esta línea de investigación, se deduce que la denominación de la liga de estados compuesta por el Principado de Cataluña, Reino de Aragón, Reino de València y Reino de Mallorca, era conocido en todo el mundo de aquella época, esencialmente siglos XIII, XIV y XV, como Cataluña, y sus pobladores, como catalanes. Analyzed the work Leyes Históricas de Cataluña, of 2496 pages distributed in 4 volumes, edited within the collection of Leyes Históricas de España by the Official Bulletin of the State of the Kingdom of Spain, it is concluded that the concept Corona de Aragón has never been a political subject with this denomination. But it is that deepening in this line of research, it follows that the name of the league of states composed of the Principality of Catalonia, Kingdom of Aragon, Kingdom of Valencia and Kingdom of Mallorca, was known throughout the world of that time, essentially 13th, 14th and 15th centuries, as in Catalonia, and its inhabitants, as Catalans. ÍNDEX 1.- Introducció. 2.- Supòsit de Fet. Qüestió de noms. 3.- Cronologia. 4.- Tesi. 4.1- Fonament I, el numeral de cada monarca.  4.2.- Fonament II, els usatges.  4.3.- Fonament III, les Corts Generals coincidien en un mateix lloc però no es celebraven en comú. 4.4.- Fonament IV, la creació de la Generalitat de Catalunya.  4.5.- Fonament V, les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya dels anys 1413/1422 -1495, 1588/1589 i 1704. 4.6.- Fonament VI, el 7 de setembre de 1640, es signa a Ceret una aliança políticomilitar entre la Generalitat de Catalunya i la Corona Francesa. 4.7.- Fonament VII, el Tribunal de Contrafaccions  4.8.- Fonament VIII, Tractat de Gènova.  4.9.- Fonament IX, aquella Catalunya vista i tractada per les altres nacions del seu temps. 4.10.- Fonament X, consideracions de reflexió obligada.  5.- Conclusions. 6.- Hipòtesi.  7.- Post Scriptum. Proposta de línia de recerca i de treball a seguir. 8.- Bibliografia. 9.- Webgrafia. 10.- Notes al final 1.- INTRODUCCIÓ Aquest treball (Article Introductori + Estudi-Postulat) és, com ja s’explica a l’article introductori  Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell publicat avui mateix, també al Blog de Quaderns Maspons i Anglasell,  és el resultat de la curiositat constant en la recerca i l’estudi d’aquelles matèries que ens interessen. Però també, és el fruit de l’estranyesa en comprovar l’existència d’un llegat d’aproximadament 1400 anys de lleis històriques de Catalunya, mentre no hi ha cap referència a una sola llei relativa a la Corona d’Aragó. Així doncs, l’objectiu d’aquest estudi és posar de manifest amb arguments sòlids i contrastats, que el sintagma Corona d’Aragó no ha estat mai la designació de cap subjecte polític ni jurídic: no amb aquesta denominació. Ara bé, amb això no volem pas dir que no existís un subjecte polític ─o una lliga de subjectes polítics?─ en el conjunt d’aquest àmbit territorial format pel Principat, el Regne de València, el Regne de Mallorca i el Regne d’Aragó, fins i tot, el professor Tomàs de Montagut, considera que el privilegi de 1319, disposició Reial de Jaume II promulgada a Tarragona el 14 de desembre de 1319, és el privilegi de la Unió, car és una provisió reial que es qualifica a sí mateix com estatut, com ordenança i com a sanció i no pas com una constitució de Catalunya, ni un fur de València ni un fur d’Aragó, i els seus efectes abasta tot l’àmbit territorial dels seus regnes i terrers: Regne d’Aragó, Regne de València, Comtat de Barcelona, amb el domini directe i altres drets universals que li pertanyen, com a feus honoraris, sobre el Regne de Mallorca i illes adjacents i en els comtats de Rosselló, de Cerdanya, de Conflent i de Vallespir i en els vescomtats de l’Omeladès i del Carladès. Tanmateix, insistim en aquest fet, enlloc apareix fins a finals del segle XV el sintagma Corona d’Aragó i, quan apareix, ho fa sense base jurídica, de manera que, el que afirmem, és que aquest subjecte polític mai es va dir Corona d’Aragó. «Si les denominacions no són correctes, si no corresponen a les realitats, el llenguatge no té objecte. Quan el llenguatge no té objecte, l’acció esdevé impossible i, com a conseqüència, tots els esforços humans es desintegren.» Confuci, citat per Simon Leys. Una introducció a Confuci. Acadèmia Reial de Llengua i Literatura Franceses de Bèlgica. 4 de novembre de 1995.[1] Així, doncs, tenim per endavant tot un repte: intentar demostrar que l’enunciat del present estudi es fidel a la realitat, amb exactitud i rigor. Evidentment no és exhaustiu ─no ho potser, per la dimensió que això requeriria i el temps que seria menester esmerçar-hi─, tanmateix, es tracta de començar a treballar una línia de recerca que ens pot portar a conclusions inesperades, fins i tot sorprenents  ─o potser no tant─, sobre una part molt important de la nostra història, aportant un relat radicalment allunyat de les corrents oficials, oficioses i políticament correctes imperants. Per aquest motiu ens