Isidre LLucià i Sabarich Doctor en dret Vicepresident del Col·lectiu Maspons i Anglasell Ponència presentada a les jornades: EQUITAT. Un antic principi per a un model jurídic de futur. LA MEDIACIÓ. 15 de Març de 2024 Manca d’equitat: desgovern El títol pot semblar exagerat, però com anirem veient, queda ben justificat —i superat— per la pròpia realitat, tot demostrant que la manca d’equitat comporta el desgovern o, per dir-ho d’una altre manera, afirmo amb rotunditat, que no és possible el bon govern si no hi ha equitat. Així doncs, amb aquesta ponència vull posar de manifest, i acreditar, que la manca d’equitat és sinònim de desgovern. Començaré per conceptualitzar els eixos essencials sobre els que vull desenvolupar aquesta ponència, tot definint que és l’equitat, que és el bon govern, que és el desgovern i, també, definiré el contracte social i el principi de servei públic. Sobre l’equitat El diccionari.cat ens diu: Justícia natural —per oposició a justícia legal. Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques. De la mateixa ho defineix l’IEC: Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per a evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Com hem vist en aquestes mateixes jornades, l’equitat és un dels principis essencials sobre el que es basa el dret anglosaxó. L’equitat és el principi que apliquen aquelles administracions d’aquells països on els seus ciutadans estan satisfets amb la seva administració pública. Francesc Maspons i Anglasell defineix l’equitat com a norma superior que cerca la solució justa d’acord amb la raó natural, afegint que contradiu la llei qui, atenent-se a les seves paraules, l’aplica menystenint el seu esperit. Bon govern. A la pàgina web de l’Ajuntament de Celrà, es defineix el bon govern com un concepte extens que es desprèn del concepte d’ètica pública i que es pot resumir com un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació dels alts càrrecs, càrrecs directius i la resta de treballadors del sector públic, amb l’objectiu que les administracions funcionin amb la màxima transparència i ètica pública i que els serveis que presten siguin de qualitat, eficients i útils per a les persones. És molt important i significativa la precisió que fa sobre que els serveis que presten han de ser de qualitat, eficients i útils per a les persones. L’article 2.d) de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, defineix el Bon govern, d’aquesta manera: els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes. Aquí se’ns relaciona l’equitat amb la qualitat del servei. Desgovern. Desgovern: mal govern, acció de desgovernar. En el diccionari de sinònims, en relació al desgovern, hi trobem, entre altres, els sinònims següents: desconcert, desgavell, guirigall, casa de barrets, anarquia, caos. Tanmateix, i en general, quan hom parla de govern, fa referencia a l’acció política, al fet de governar, no obstant això, acabem de veure com l’article 2 de la LLEI 19/2014 defineix el bon govern referint-se també a la qualitat dels serveis i el funcionament de l’administració, també a les bones pràctiques dels alts càrrecs, càrrecs directius i la resta de treballadors amb la màxima transparència i ètica pública i afegeix, explícitament i inqüestionable, que els serveis que es presten siguin de qualitat, eficients i útils per a les persones. Per tant, contrario sensu, allò que no es correspongui amb el que estableix aquesta definició de bon govern, s’ha de considerar, indefugiblement, un mal govern o desgovern. Contracte Social. El Contracte Social ─contractualisme o teoria contractualista─ concep l’origen de la societat i de l’Estat com un contracte entre els individus, pel qual aquests accepten, de forma equitativa, una limitació de la seva llibertat a canvi de lleis que garanteixin el poder viure en societat. És molt important que tinguem ben contextualitzat el contracte social perquè és essencial entendre’n el concepte, i per això m’estenc una mica més en aquest punt. Es tracta d’una figura teòrica i hipotètica, una expressió que s’utilitza en filosofia, ciència política i sociologia que fa al·lusió a un acord tàcit, real o presumpte, amb la idea que tots els membres de la comunitat estan d’acord per voluntat pròpia amb un contracte social, mitjançant el qual, per poder viure en societat, els membres d’aquesta acorden, de forma implícita, que se’ls atorgui uns drets determinats a canvi d’abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat natural. El contracte social, doncs, és un pacte entre l’individu, la societat i l’estat, acordat pel sol fet, i en el moment, de nàixer. Tot i que la formulació més coneguda d’aquesta teoria és la proposada per Jean-Jaques Rousseau (s XVIII), es tracta d’un concepte hipotètic que ve de molt antic. Ja Plató (s IV aC), en la seva obra la República en formula aquesta teoria, també Francesc Eiximenis (s XIV) en fa referència, però és Thomas Hobbes (s XVI – XVII), el primer filòsof modern que va plantejar una teoria contractualista en la que considera que els individus, en l’estat de natural, cedien els seus drets individuals a un sobirà fort a canvi de protecció. També John Locke proposa una teoria contractual, però a diferència de Hobbes, Locke creu que és cada individu qui implícitament fa un contracte amb els altres. Servei públic. El servei públic és part intrínseca de la cosa pública, com a esperit subjacent, com a concepte general, com a paradigma del que significa aquest sintagma: servei públic, servei a la comunitat, servir amb objectivitat els interessos generals des de l’eficiència, l’eficàcia, la transparència, la qualitat i l’equitat, en tant que
