I. CORONA D’ARAGÓ: UN SUBJECTE POLÍTIC INEXISTENT

Article introductori

1.- INTRODUCCIÓ

Els apassionats de la recerca i l’estudi mai negligeixen els cops de mà de l’atzar, també en el camp de les ciències jurídiques. Clar que sense la recerca i l’estudi, l’atzar no tindria gaire recorregut, de manera que tant l’acció investigadora com la circumstància atzarosa es complementen i es retroalimenten. I si a totes dues coses hi afegim una proverbial alineació dels astres, podem obtenir i, a vegades obtenim, com a resultat una troballa excepcional, un fet que pot significar una línia divisòria entre l’abans i el després.  La suma d’aquestes variables i el seu desenllaç és l’article introductori que teniu a les mans i l’estudi postulat publicat també a Quaderns Maspons l’enllaç del qual és el següent: “II. CORONA D’ARAGÓ: UN SUBJECTE POLÍTIC INEXISTENT. Estudi-postulat.” Per a tenir una visió global de tot l’estudi i recerca, s’han de llegir sense solució de continuïtat.

No obstant això, el present treball (I.-Article Introductori + II.- Estudi-Postulat) és només una primera i breu aproximació a una temàtica que s’ha de tractar de forma molt més àmplia i amb més profusió i profunditat. Les dades aquí contingudes provenen de fonts rigoroses i suficients per a assolir el primer objectiu que és posar en evidència una realitat que ha estat, potser volgudament, amagada: la Corona d’Aragó no ha existit mai com a ens polític ni jurídic.

És a través de la magna i important obra del també membre del COL·ECTIU MASPONS I ANGLASELL i bon amic Dr. Josep Serrano Daurà, Leyes  Históricas de Cataluña de 2496 pàgines repartides en 4 volums, editats dins la col·lecció de Leyes Históricas de España pel Boletín Oficial del Estado del regne d’Espanya. catorze  segles de lleis històriques de Catalunya i hom no pot deixar de preguntar-se, quantes nacions hi ha al món que puguin presentar un currículum amb una realitat legislativa  de catorze segles? De fet, va ser fent una primera lectura en diagonal de la seva obra que sorgeix la pregunta objecte de tot aquest estudi: la Corona d’Aragó on és? En tota aquesta magna obra no hi apareix ni una sola vegada el sintagma “Corona d’Aragó”.

Els drets històrics de Catalunya és un tema recurrent del que, sobretot en els darrers temps, se n’ha parlat abastantament. Un destacat i prolífic expert en la matèria és el Dr. Tomàs de Montagut Estragués  qui  fa anys que en parla i que  ho ha tractat, analitzat i estudiat en diverses de les moltes publicacions seves, ens diu que des del punt de vista ,material, els drets històrics, es recondueixen naturalment  als orígens, a l’evolució i al contingut de la història del dret català, de manera que el comte de Barcelona, amb el temps, esdevé príncep de Catalunya per l’autoritat dels Usatges de Barcelona, el primer codi que aplega el dret general de Catalunya, recopilat el segle XII. (publicat l’any 2008 a la revista Ivs Fugit, núm. 15)

Per la seva banda, el Dr. Borja de Riquer i Permanyer el gran prestigi professional i acadèmic del qual, és fora de qualsevol dubte, en una entrevista al Diari ARA el dia 22 de març de 2025, declara literalment el següent: “En l’època medieval, no se’n deia així. Quan Jaume I anava a l’Aragó era el rei d’Aragó. Quan entrava a Catalunya, era el comte de Barcelona. I quan anava a València, rei de València. És a partir dels segles XVI i XVII que va quallant Corona d’Aragó en l’àmbit historiogràfic. És una invenció dels historiadors. Al XIX, per evitar que la documentació marxés a Madrid, es defensa la idea de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.”

L’historiador anglès David Abulafia, en el seu llibre de recent publicació «La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500», afirma el següent: “En realitat, «Aragó» és un nom inadequat.” (ABULAFIA, 2025, P. 72)

2.- CRONOLOGIA

De vegades tenim les coses davant i, de tant evidents que són, som incapaços de veure-les, és talment, com la metàfora de l’elefant dins la cambra que ningú veu. Això és el que ens ha passat amb els fets històrics que tots sabem i coneixem però que no hem estat capaços d’interpretar acuradament ni adequada, o simplement ens hem deixat arrossegar per la inèrcia i el discurs políticament correcte per a no molestar als que qualsevol realitat catalana els ofèn, irrita i incomoda, bandejant massa lleugerament el sempre imprescindible rigor crític.

És per això que considerem que per a una bona resolució d’aquest treball és necessari establir una mínima i succinta cronologia de dates —ampliada convenientment a l’Estudi-Postulat Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell—, fets i esdeveniments essencials tal com tot seguit es relaten:

La primera llei històrica de Catalunya que Josep Serrano inclou a la seva obra, és la Capitular de Carlemany de l’any 780 que regula la situació jurídica dels catalans que fugen de la pressió dels musulmans, refugiats, i acollits sota protecció dels francs. (SERRANO, 2024, p. 151).

L’any 987, neix Catalunya com a subjecte polític. Borrell II (947-993), net de Guifré el Pilós, trenca de facto amb l’imperi carolingi i ho hem de considerar com el naixement de la Nació Catalana.

L’any 1058, es promulguen els Usatges, essent el primer Codi Jurídic que es compila a Europa. Aquesta promulgació s’atribueix a Ramon Berenguer I i a la seva esposa Almodis.

L’any 1137, amb Ramon Berenguer IV, es produeix la unió dinàstica amb Aragó pel matrimoni amb Peronella filla del rei aragonès Ramir II i la cessió d’aquest regne al seu favor, essent el seu fill, Alfons I, qui a partir de 1162 assumeix la doble titularitat de Comte de Barcelona i Rei d’Aragó.

Durant els anys 1140 / 1150 / 1173, té lloc la compilació dels usatges. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona que ha sobreviscut fins avui data del 1173, del regnat d’Alfons I el Cast.

Corts de Cervera de 1359, data en que es pot considerar formalment la creació de la Generalitat de Catalunya.

Entre el 1413 i 1422 es fa la primera compilació manuscrita dels Usatges, Constitucions i Capítols de Cort. El material susceptible de ser compilat a Catalunya queda definit l’any 1409 arran d’un capítol de Cort del Rei Martí l’Humà, en el que s’enumeraren les fonts a què es podria recórrer en el dret català: usatges, constitucions i capítols de cort, usos, costums, privilegis, immunitats i llibertats de les universitats, dret comú, equitat i bona raó.

La segona compilació de les constitucions i altres drets de Catalunya s’esdevé l’any 1588, després que els juristes compiladors finalitzessin els seus treballs el 18 de desembre d’aquell any. Aquesta compilació fou impresa el 1589 totalment en català.

El 7 de setembre de 1640 es signa a Ceret una aliança politicomilitar entre la Generalitat de Catalunya i la Corona Francesa, i es trenca de facto amb la monarquia hispana.

La tercera compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya és de l’any 1704, iniciada a la cort de 1702 per Felip IV  i finalitzada el 1704  (CONSTITUCIONS Y ALTRES DRETS DE CATHALUNYA. COMPILACIONS DE 1495, 1588-1589, I 1704, 2004, p. 11)

Tribunal de contrafaccions, que té el seu origen a les Corts de 1701-1702 convocades per Felip IV i ratificades en les de 1705-1706, convocades per Carles III. Fou la instància judicial suprema vigent entre el 1702 i el 1713. S’ha de considerar el primer Tribunal Constitucional del món atès que desenvolupava funcions que avui consideraríem pròpies d’un Tribunal Constitucional.

El tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d’Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d’Àustria, el 20 de juny de 1705,a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Els Decrets de Nova Planta. Hi ha quatre Decrets de Nova Planta que, cronològicament, són aquests: 1.- 29 de juny de 1707 es va promulgar el decret de derogació dels furs d’Aragó i de València. 2.- El 13 d’abril de 1711 es va promulgar un segon decret a Aragó que restablí part del dret aragonès i regulà una nova organització de l’Audiència de Saragossa. 3.- El 28 de novembre de 1715 es va  promulgar la nova planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. 4.- El 16 de gener de 1716, es va promulgar el Decret de Nova Planta de la  Real Audiència del Principat de Catalunya.

Quatre Decrets de Nova Planta per a quatre subjectes polítics diferenciats,  reconeixent-los aquesta naturalesa de subjecte polític, ni que sigui precisament per a esborrar-ne aquesta naturalesa.

3.- TESI

La cronologia glossada, sense ésser exhaustiva, és prou eloqüent per fer aflorar allò que es vol posar al descobert: en cap dels supòsits citats apareix mai el concepte de Corona d’Aragó. Ni a la producció jurídica ni a l’activitat política.

L’obra d’en Josep Serrano, de quatre volums, està inserida, tal i com ja s’ha esmentat a la introducció, dins la Colección de Leyes Históricas de España. Aquesta col·lecció està editada per l‘Agencia Estatal del Boletin Oficial del Estado del regne d’Espanya i forma part d’una col·lecció de col·leccions anomenada: Colecciones de Historia de la editorial del BOE. Doncs bé, analitzant el catàleg de la pròpia Colección de Leyes Históricas de España, observem que es compon de 27 obres relatives a les lleis històriques d’Espanya. Tanmateix, cap relativa a possibles lleis de la Corona d’Aragó, cap! Enlloc apareix una sola llei de la Corona d’Aragó, és a partir d’aquí que hom es qüestiona l’existència real d’aquesta suposada corona.

Tornem als quatre decrets de nova planta: Regnes de València i Aragó, Regne d’Aragó tot restituint part del dret aragonès —a grans trets, el regne d’Aragó havia fet costat a Felip IV i aquest va considerar que en el primer Decret s’havia excedit en la derogació dels furs— , Regne de Mallorca i Principat de Catalunya. Quatre Decrets de Nova Planta per a quatre subjectes polítics diferenciats. Promulgar un Decret de Nova Planta per a cada un dels regnes de l’entitat política que la componien, és reconèixer-los-hi a cada un d’ells la naturalesa de subjecte polític., Si la Corona d’Aragó hagués existit, no hauria estat més normal i lògic un sol Decret de Nova Planta per a tota la Corona d’Aragó?

Redundant en aquesta realitat, els mateixos decrets de nova planta aporten més llum sobre aquesta evidència. Si se n’analitza el seu encapçalament el monarca fa ostentació del conjunt de possessions sobre les quals regna, entre les que també hi ha, de forma explícita, el Regne d’Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca i Principat de Catalunya, i tanmateix, ni el més mínim esment, ni la més petita referència a cap Corona d’Aragó.

I a partir d’aquí: la sorpresa (una sorpresa, però, que no ho és tant, tot sigui dit), l’evidència esdevé axioma. Tot té la seva lògica,  la realitat es manifesta de forma nítida i l’axioma va prenent cos: la Corona d’Aragó no ha existit mai!

4.- RECAPITULACIÓ DE L’ARTICLE INTRODUCTORI.

Sembla inqüestionable que la Corona d’Aragó no ha existit mai com a subjecte polític. En cap lloc de les Constitucions Catalanes hi ha cap referència a aquest ens polític ni jurídic. Cap monarca no n’ha fet mai ús d’aquest títol. Es dedueix que el concepte Corona d’Aragó ha estat i és una convenció historicista, una forma còmoda de designar un conglomerat polític, aparentment, sense una denominació específica i concreta en la seva època.

El català és la llengua pròpia del monarca i és la llengua de les Corts i de les institucions com la Diputació del General, del Mestre Racional, del Tribunal de Contrafaccions, l’Arxiu Reial, la Cancelleria Reial, el Consell reial. Totes aquestes institucions tenen la seva seu a Barcelona. La seu palatina és a Barcelona, on resideix el monarca fins a Ferran II així com les institucions de la monarquia, la seu és sempre Barcelona.

Aragó té les seves propis institucions: El Justícia d’Aragó i el Consell d’Aragó. Són institucions exclusives i pròpies d’Aragó, no del conjunt del conglomerat polític.

Catalunya pacta i convenia a voluntat en tant que subjecte polític. És evident i notori, que Catalunya té capacitat per a decidir i pactar, d’instituir i governar. Insistim una vegada més, és imprescindible que llegiu el document sencer (Article Introductori + Estudi-Postulat) per a poder tenir una molt major informació i coneixement al respecte: Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell.

5.- REFLEXIÓ CONTEXTUAL

Fixeu-vos bé amb la imatge que acompanya aquest article introductori, un tapís del 1681 exposat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona:  l’escut de Barcelona al centre, de dimensions molt superiors a la resta d’escuts que l’envolten, els escuts del conjunt de territoris units que componia aquella lliga d’estats: Principat de Catalunya, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Menorca, illa d’Eivissa, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Jerusalem, Regne de Sardenya, Regne de Navarra i el del Regne d’Aragó, un més entre els onze que envolten el del casal de Barcelona. És tant eloqüent que, qui ho vulgui entendre, ho pot entendre.

Tot plegat, doncs, ens porta a una reflexió per a contextualitzar: hi ha hagut una clara voluntat política d’ocultar la realitat catalana al llarg dels segles. Actualment, a més a més, és ben palesa una expressa voluntat de determinats sectors fonamentalistes espanyols que, a través d’un fals aragonesisme, pretén despullar Catalunya, no ja de la seva realitat, sinó també de la seva bandera, la seva cultura i la seva llengua: Catalunya no ha existit mai, el català és un derivat de l’aragonès i les quatre barres són patrimoni d’Aragó des de temps immemorials. Sense enrogir, sense cap vergonya i, el que és molt pitjor, amb complicitats per acció i/o omissió dins de casa nostra.

Mentrestant a Catalunya, per una prudència mal entesa, anem dormint a la palla o, pitjor, ens anem disparant trets als peus —parafrasejant Jordi Carbonell, la prudència ens està convertint en traïdors—,  i ens hem deixat foragitar el nostre relat, hem anat cedint terreny tot mirant-nos el passat, amb una gran inconsciència i insensatesa, com una nosa a bandejar, autoconvencent-nos i autocomplaent-nos que el passat no importa, això si, amb la recança i rau-rau interior, però, de saber que allò del que tant alegrement apostatem té un valor infinitament molt superior del que ens obliguem a negar-li, i que el passat si que importa i molt. Quan totes les nacions del mon mostren orgullosos els seus esplendorosos passats, nosaltres callem, tot i haver estat, indiscutiblement, la nació més poderosa de la mediterrània en el decurs dels segles XIII, XIV i XV.

Tanmateix, si del nostre esplendent passat polític si que en tenim constància fefaent, i és del tot indiscutible, malgrat els enormes esforços espanyolistes, amb programes de reeducació i reinterpretació històrica inclosos per esborrar-ne la crua realitat, en l’àmbit jurídic la situació és diferent. Com a resultat de la recerca, el coneixement i la formació intrínseca entre els membres del COL·ECTIU MASPONS I ANGLASELL podem  posar de manifest la convicció que el model jurídic català és probablement  el més avançat i prestigiós del seu temps o, en qualsevol cas, no n’hi ha cap altre que el superi. I manifestem la convicció en comptes de la rotunditat empírica degut a que no en podem tenir la certesa absoluta perquè ens cal aprofundir en l’estudi d’aquesta àrea del coneixement, cosa impossible sense recolzament institucional, recursos i finançament suficient. Tot i així, us avancem i anunciem que properament, sense donar cap termini, hi haurà importants novetats en aquest terreny que, naturalment, ja donarem a conèixer oportunament i adequada.

Finalment, creiem que tant des del món acadèmic, del periodístic, del bibliogràfic, d cartogràfic i dins de l’ideari col·lectiu, hauria de replantejar-se molt seriosament l’ús de la denominació Corona d’Aragó. Cada vegada que fem ús d’aquest sintagma, col·laborem en falsejar la història i, en concret, desnaturalitzar la nostra.

6.- BIBLIOGRAFIA

La trobareu a l’Estudi-Postulat Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell

7.- WEBGRAFIA

La trobareu a l’Estudi-Postulat Quaderns Maspons – Col·lectiu Maspons i Anglasell

---