Col·lectiu Maspons i anglasell@Col_Maspons Informe-manifest sobre la descentralització dels funcionaris d’administració local 22 de gener de 2022 La professionalització dels ens locals catalans requereix de forma urgent la descentralització de competències de l’estat en relació a secretaris, interventors i tresorers en favor de la Generalitat. El Col·lectiu Maspons i Anglasell ha redactat un informe-manifest sobre aquesta problemàtica, que pots llegir a continuació INFORME-MANIFEST LA NECESSITAT D’UNA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL ESTABLE I PROFESSIONALITZADA. RECLAM PER LA DESCENTRALIZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS FUNCIONARIS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL AMB CARÀCTER ESTATAL A CATALUNYA 1.- La regulació inicial a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) El març de 2007, es va aprovar l’EBEP. En la seva disposició addicional segona es va substituir íntegrament la normativa reguladora vigent fins aleshores dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN). La Disposició Derogatòria Única derogava els articles 92 i el capítol III del Títol VII (articles 98 i 99) de la Llei de Bases de Règim Local 7/1985 , de 2 d’abril (LRBRL), i el capítol III del Títol VII (articles 158 a 166) del Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per RDL 781/1986, de 18 d’abril (TRRL), que són precisament els que feien referència a aquells. El text final, pel que fa als FALHN, va ser fruit de les negociacions entre les forces polítiques, les aportacions i negociacions del “Consejo General de Colegios de Secretarios, Interventores i Tesoreros de Administración Local” (COSITAL). L’EBEP, més que aportar novetats en el règim jurídic dels actuals FHE, el que va provocar és una forta descentralització en les Comunitats Autònomes (CCAA). Es van mantenir les funcions com a necessàries i estructurals, així com l’habilitació i la competència bàsica estatal. Però, es va traspassar a les CCAA el desenvolupament del seu règim jurídic: creació, classificació, supressió, oferta pública d’ocupació, selecció, provisió i situacions administratives. Un dels punts més conflictius i que més desconfiança provocava en el col·lectiu era el de l’oferta pública d’ocupació. Finalment, en el punt 4, aquesta es deixava en mans de les CCAA. Aquest sistema tenia un punt positiu, també reivindicat per part del col·lectiu, sobretot els representants catalans. Amb el sistema anterior, la convocatòria pública corresponia a l’Estat, i les places es repartien pel territori en proporció a les sol·licituds dels aspirants. Les CCAA amb escassa tradició “opositora” (com el cas de Catalunya), sortien perjudicades per aquest sistema, provocant una gran quantitat de places sense cobrir i, per tant, cobertes interinament. El fet de passar la competència a les CCAA, si aquestes actuaven responsablement, suposava adequar les ofertes públiques a les necessitats reals del territori. Però, no totes les CCAA van actuar responsablement. Cal afirmar que Catalunya va ser la CCAA que més places va convocar de tot l’Estat espanyol (en els anys de vigència de la DA 2a EBEP), actuant amb gran dosis de responsabilitat en aquest sentit, i demostrant que, amb l’actuació responsable, aquest règim resol de forma més satisfactòria les necessitats reals del territori per a la cobertura de llocs de treball reservats a FALHN. En els 4 anys d’exercici de competències es van convocar 423 places, d’acord amb la següent distribució (quadres d’elaboració pròpia): Oferta pública ocupació Catalunya: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2009 50 17 44 111 2010 50 15 35 100 2012 40 15 5 35 5 100 2013 40 18 12 30 12 112 TOTALS 180 65 17 144 17 423 Si es compara aquest quadre amb els quatre anys posteriors d’oferta pública que es van convocar a Espanya, es pot apreciar en el següent quadre com, proporcionalment, és clarament inferior a l’efectuada per Catalunya. També es pot constatar com a Catalunya es va donar prioritat a la subescala de secretaria-intervenció, i a Espanya a la d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2014 90 30 131 251 2015 115 35 20 125 45 340 2016 145 75 195 415 2017 150 100 22 148 30 450 2018 200 68 60 90 60 478 2019 200 30 50 190 30 500 TOTALS 900 338 152 879 165 2434 En conclusió, l’EBEP va efectuar una important descentralització del règim jurídic dels FALHN, reservant-se el règim jurídic bàsic de l’habilitació estatal; les funcions mínimes necessàries encomanades a aquests funcionaris; els sistemes de provisió; les titulacions i programes mínims d’accés; els criteris basics de la selecció i deixant la resta pel desenvolupament autonòmic. I aquest va ser un model molt exitós, al menys per Catalunya. Catalunya va ser la CCAAS que es va prendre més seriosament i responsable aquest nou règim descentralitzat. De fet la manca de compromís i de desenvolupament efectuat per la resta de les CCAA, sobretot pel que fa a selecció de nous FALHN, va ser el que va provocar la reacció centralitzadora posterior. O sigui, no va ser una reacció contra el desenvolupament d’una competència per part de Catalunya, sinó com una reacció a la manca de responsabilitat de la resta de CC AA. Aquest règim va tenir una durada curta, a partir de propostes de regulacions molt més conservadores, retornant la regulació complerta cap a l’Estat i desapoderant les CCAA de qualsevol competència en relació a aquests funcionaris, excepte les simplement executores. Aquest pas enrere que es va concretar el desembre de l’any 2013 amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL). 2.- La centralització provocada per la LARSAL La nova regulació dels FALHN que es desprèn de la LRSAL suposa una centralització absoluta, fins i tot superior a les previsions inicials de la LRBRL del règim d’aquests funcionaris. La nova regulació comporta que qüestions com la selecció i la formació, que abans de l’EBEP s’efectuaven de forma descentralitzada per les diferents comunitats autònomes, se centralitzin de nou a l’Estat, modificant una actuació que s’havia demostrat correcta i exitosa. I això, sense cap motivació específica. A partir de l’entrada en
