MANIFEST, ADHESIONS I NOTA DE PREMSA
1. MANIFEST
La proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística infringeix de manera flagrant els drets lingüístics reconeguts a la població catalana en el seu conjunt. És per aquest motiu que el Col·lectiu Maspons i Anglasell ha redactat el manifest “Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la Llei de Política Lingüística”, i convida a juristes, professionals de l’ensenyament i d’altres àmbits i entitats representatives de la societat a adherir-s’hi.
MANIFEST: PEL CATALÀ A L’ESCOLA, REBUTGEM LA PROPOSICIÓ DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
En data 24 de març de 2022, els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, Socialistes de Catalunya i Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem han presentat una proposició de llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta modificació, que els seus promotors volen tramitar pel procediment de lectura única i per urgència extraordinària, té com a principals objectius aconseguir que el català i l’occità perdin el caràcter de llengua vehicular exclusiva a l’ensenyament que tenen reconegut per les normes vigents, deixar a l’arbitri de cada centre, a través del projecte educatiu corresponent, la introducció del castellà com a llengua vehicular i garantir una “presència adequada” (sic) d’ambdues llengües en els currículums i en els projectes educatius de centre.
Els sotasignats, juristes, professionals de l’ensenyament i d’altres àmbits i entitats representatives de la societat civil, considerem que aquesta proposta infringeix de manera flagrant els drets lingüístics reconeguts a la població catalana en el seu conjunt i resulta a més, innecessària i ineficaç a la vista del comportament fins ara seguit pels tribunals de justícia en relació a la llengua de l’ensenyament a Catalunya, i del que és previsible en el futur, a partir de les consideracions següents:
- La proposició de llei infringeix l’Estatut d’Autonomia. D’acord amb l’article 35.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, totes les persones tenen el dret a rebre l’ensenyament en català, que s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i el no universitari. Mandat incondicional que, en conseqüència, no es pot sotmetre a allò que disposi cada centre en el seu projecte educatiu, tal com pretén la proposta presentada al Parlament.
- La proposició de llei vulnera igualment allò que preveu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional ratificat per Espanya i publicat al “Boletín Oficial del Estado” i que per tant, forma part de l’ordenament jurídic espanyol i vincula tots els poders públics de l’Estat. Aquesta vulneració afecta tant els objectius i principis de la Carta com, més concretament, les previsions sobre l’ús de les llengües minoritàries en l’ensenyament.
- Pel que fa als objectius i principis, l’article 7.2 de la Carta disposa que l’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses. El plantejament seguit per la jurisprudència del Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a l’ús del català en l’ensenyament desconeix aquest principi en partir d’una pretesa discriminació dels parlants de la llengua castellana. En la mesura que la proposició de llei del Parlament pretén acatar aquesta jurisprudència , li és aplicable aquesta mateixa censura.
- En relació a les previsions sobre ús de les llengües en l’ensenyament, recollides en l’article 8 de la Carta i que han estat acceptades en la seva totalitat pel Regne d’Espanya, cal dir que la proposició de llei les vulnera totalment, en deixar a l’arbitri dels centres el seu compliment. En efecte, aquest precepte conté la garantia de l’ensenyament en la llengua minoritària en l’educació preescolar i els ensenyaments primari i secundari, garantia establerta en termes absoluts i que han d’assumir en tot cas els poders públics.
- En aquest sentit, cal posar de manifest la incertesa que genera aquest nou text normatiu quan parla, per exemple, de “presència adequada en els currículums i projectes educatius”, concepte jurídic indeterminat que suposa en la pràctica deixar a la responsabilitat dels centres la definició d’aquesta “presència adequada” a través dels projectes educatius, la qual cosa està avocada a provocar problemes interpretatius i d’aplicació en el sí de les comunitats educatives i a crear un conflicte sobre l’ús docent i escolar de la llengua catalana.
- La modificació que es proposa és innecessària. A banda de la consideració que pugui merèixer la jurisprudència sobre l’ús de les llengües en l’ensenyament, el cert és que la Llei 1/1998 no ha estat mai impugnada per part de l’Estat i l’únic que s’ha exigit és que el Govern estableixi uns determinats objectius, que caldria aplicar a través dels projectes educatius corresponents. La modificació de la llei no compleix aquesta exigència ni tampoc permet garantir que en el futur, no es produeixin noves impugnacions, més aviat al contrari, facilitarà l’aparició de nous recursos.
- La proposició de llei no dona compliment a les sentències que pretén acatar, la resolució de les quals és clara , “utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas”. Aquest 25% mínim obre la porta a exigir percentatges superiors, fins arribar al 50% que demanen determinades entitats, que ja han anunciat la seva voluntat d’impugnar aquesta llei, cas que s’aprovi, fins arribar a la “plena igualtat de català i castellà”, entesa com un 50% d’ús docent i escolar per cada una.
- La proposició de llei parteix d’una premissa falsa, la pretesa inferioritat del castellà als centres docents de Catalunya. L’informe de la Plataforma per la Llengua de desembre de 2021, evidencia que els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya. D’acord amb els resultats de les proves desenvolupades el curs 2019-2020 pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, els estudiants de quart d’ESO de totes deu regions educatives de Catalunya tenen menys coneixements de català que no pas de castellà. Aquestes proves es duen a terme des del 2012, i de les nou vegades que s’han fet, tan sols dos anys (el 2014 i el 2016) els resultats han estat millors en català, i només per unes dècimes (0,7 i 0,4 de més, respectivament).
- Per tant, és del tot impensable defensar una postura d’igualtat vehicular entre les dues llengües, excepte si el que es pretén és avançar en la substitució de la llengua catalana en el seu propi territori en benefici de la llengua castellana.
- En conseqüència, no hi ha cap motiu per a canviar el paradigma normatiu del règim lingüístic actual al nostre ensenyament. La justícia ha creat un problema social quan aquest realment no hi és, perquè és una fal·làcia defensar i dir que el castellà a l’escola catalana està perseguit. Aquest problema creat artificialment pot acabar provocant la fragmentació de la societat catalana, de manera semblant a com s’ha produït en altres indrets, amb les nefastes conseqüències de tots conegudes, que el vigent model de la Llei de Política Lingüística ha aconseguit evitar fins ara.
- A tot això s’afegeix que la pretesa equiparació de l’ús del castellà i del català com a llengües vehiculars en l’ensenyament, objectiu de la proposició de llei, ignora el dret i deixa desprotegides aquelles famílies que defensen l’ús del català en l’ensenyament. De fet, ve a reconèixer una mena de dret a escollir l’idioma de l’educació dels fills, negat amb caràcter general tant pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, com també pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyols.
- Els grups que han presentat la proposta pretenen fer un ús abusiu dels procediments de lectura única i urgència extraordinària. A banda de les consideracions fetes, i des d’un punt de vista formal, no concorren en aquesta proposició de llei els requisits exigits per l’article 138 del Reglament del Parlament de Catalunya per a tramitar-la pel procediment d’urgència, ja que ni ho aconsella la naturalesa del projecte (ben al contrari), ni tampoc es pot dir que la formulació ho permeti, ja que es tracta, en qualsevol cas, d’una qüestió complexa i que suscita un gran debat en la societat catalana. Tampoc s’ha acreditat la concurrència d’una causa d’urgència extraordinària que justifiqui una aprovació immediata d’aquesta modificació. Per tot això, la proposta lleva al conjunt de la ciutadania catalana la possibilitat de debatre i fer valdre els seus drets davant dels atacs que pateix l’ús del català i l’occità a l’escola.
Per tot això,
MANIFESTEM
- El rebuig més absolut a la proposició de llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, presentada al Parlament de Catalunya pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, Socialistes de Catalunya i Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem.
- El rebuig a qualsevol modificació de la legislació vigent en matèria d’ús de la llengua en l’ensenyament que vagi en detriment de l’ús del català i de l’occità con a llengües vehiculars i d’aprenentatge en els termes establerts per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
- Que, en conseqüència, requerim als grups parlamentaris que han presentat aquesta proposició de llei, que la retirin de forma immediata.
- Que el Govern de la Generalitat ha d’emprendre les mesures oportunes per defensar l’actual model lingüístic a tots els centres escolars de Catalunya, tot garantint l’eficàcia de la seva aplicació en la pràctica i alhora, protegint-lo davant de qualsevol intent d’intromissió per part d’altres poders de l’Estat o d’entitats de dubtosa representativitat.
Catalunya, abril de 2022
Col.lectiu Maspons i Anglasell
2. ADHESIONS AL MANIFEST
👉 Cliqueu aquí per veure les adhesions
3. NOTA DE PREMSA