El TEDH va admetre les demandes de Costa i Campdepadrós per la ingerència del TC al parlament
El TEDH admetles demandes de Costa i Campdepadrós per la ingerència del TC al parlament
El TEDH admetles demandes de Costa i Campdepadrós per la ingerència del TC al parlament
El Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer el 7 d’octubre de 2017 la següent “Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0“, Davant del moment de confusió actual creiem que és un bon moment per recordar aquella valoració. “La violència desfermada pels cossos policials en la repressió del referèndum ha suposat un punt d’inflexió en el debat sobre la independència de Catalunya. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans col·loca el cas català dins el grup de secessions que es qualifiquen de “remeieres” i d’acord amb determinades teories de filosofia política com les presentades per Allen Buchanan justifiquen moralment la secessió. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans (…) justifiquen moralment la secessió. “Però és que també d’acord amb dret internacional i la doctrina desenvolupada per les institucions de Nacions Unides, de l’Assemblea General a la Cort Internacional de Justícia, la violació sistemàtica de drets contra una població per raó del caràcter nacional del seu grup habilita a invocar el dret a l’autodeterminació externa, això és, a la creació d’un estat independent. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. “D’altra banda, a la vista de la intervenció (violenta i privada de base jurídica) de l’Estat espanyol, és evident que no s’ha pogut fer el recompte dels vots vàlidament emesos d’acord amb l’article 4.4 de la Llei 19/2017 (ja que n’hi ha que han estat segrestats) i que no s’ha fet en les condicions que fixa la mateixa llei, confereix àmplia legitimitat al referèndum de secessió (tal com han posat de manifest els diversos informes dels observadors internacionals), i més si tenim en consideració que la llei del referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya no fixa llindars de participació. “De fet, el dret a l’autodeterminació ja consta a la motivació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, i en base a aquest se’n defensava la seva vigència més enllà de les resolucions del Tribunal Constitucional. Els fets succeïts el dia 1 d’octubre legitimen encara més la seva vigència, que com a tal, obliga al Parlament de Catalunya a actuar d’acord amb les previsions del seu article 4.4. En conseqüència, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials, tenint en compte que hi ha més vots afirmatius que negatius, el Parlament de Catalunya ha de celebrar una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent. També, a partir d’aquesta data, entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El Parlament de Catalunya ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència. “Dins l’ordenament jurídic català en vigor, no hi ha cap altre actuació possible, que no suposi incompliment de la normativa pròpia. I aquest compliment, en aquests moments, tant sols està en mans del Parlament de Catalunya que ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència.”
Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0 Llegeix més »
2a Edició. Curs 2023 – 2024. 8 CRÈDITS AMB CERTIFICAT D’APROFITAMENT TEMARI DEL CURS Tema I A que ens referim quan parlem d’esperit del dret públic català? Principis bàsics i institucions del Dret Públic Català. Conceptualització i contextualització Boix que representa el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) presidint una sessió de les Corts. (Incunable de les Constitucions de Catalunya. Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona) El dret públic català, un model per a un segle XXI de canvis i esperança Tema II Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres passades i presents. Dret comparat. La protecció dels drets: similituds i diferències entre el règim català anterior a 1714 i l’actual sistema de protecció. Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional. Comparació amb les institucions actuals Tema III Llei, dret i ciutadania. De les constitucions de Catalunya al constitucionalisme actual. Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català aplicables avui dia. Tema IV Universalisme i europeisme com a tret característic dels iuspublicistes catalans. De Llull i Eiximenis a l’Estatut d’Autonomia de 2006 (i més enllà) Tema V La reivindicació confederal en la configuració de l’Estat: entre el record de la Corona d’Aragó i l’Espanya plurinacional Tema VI L’organització territorial de Catalunya. Les característiques pròpies del règim local de Catalunya. El seu origen històric i la seva evolució. Un cas concret: el dret urbanístic propi de Catalunya. Possibilitats d’impulsar una organització territorial adaptada a les necessitats de la societat catalana. Tema VII L’ esperit del dret públic català en la modernització de l’administració. Els principis de bona administració i de bon govern presents en el dret públic català. Un model de gestió pública d’origen català adequat a la bona administració i el bon govern. 11 Sessions: Professorat: Més informació: 👉🏻 isidre@llucia.cat; joanlluis.perez.francesch@uab.cat Matrícula: cliqueu 👉🏻 aquí Amb la col·laboració, suport i patrocini de:
CURS: UN DRET PÚBLIC CATALÀ PER AL SEGLE XXI Llegeix més »
DE NAVEGANTS A FERROVIARIS Conferència del Dr. Ferran Armengol i Ferrer EL7 de setembre, el Dr. Ferran Armengol i Ferrer, va donar una conferència a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, sobre el com, el que i qui va donar lloc al tren de Barcelona a Mataró. El Dr. Armengol va donar a conèixer aspectes de la seva recerca sobre els fets, antecedents i paralel·lismes que acabaren materialitzant i fent possible una infraestructura que ha estat cabdal per al desenvolupament del Maresme. El conferenciant va explicar que aquesta inversió no hauria estat possible sinó s’hagues donat la confluència de les accions i actuacions de tres personatges claus en aquesta història: Ramon Maresch i Ros, Josep Maria Roca i Cabanes, Miquel Biada i Bunyol. La conferència va ser molt interessant, farcida d’annecdòtes, àgil i simpàtica, derivades dels seus àmplis coneixements, com és habitual en les conferències del Dr. Ferran Armengol. Un plaer de conferència!
Una aproximació al carril de Mataró Llegeix més »
Curs de dret públic català organitzat per la UAB i l’ACM amb la col·laboració del Col·lectiu Maspons i Anglsell
Curs sobre dret públic català. Llegeix més »
Col·lectiu Maspons i anglasell @Col_Maspons Conferències del Col·lectiu Maspons i Anglasell A càrrec d’ Isidre Llucià i Sabarich Doctor en Dret i Secretari d’Administració Local Divendres 3 de març a les 6 de la tarda Auditori Josep Irla Edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona Plaça Pompeu Fabra, 1 17001 Girona
«La cosa pública local, des d’un passat gris vers un futur emboirat» Llegeix més »
El Col·lectiu Maspons i Anglasell ha estat present al Segon Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret, congrés que ha estudiat les respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica de Catalunya, per l’interès de les ponències hem fet aquesta crònica David Ros i Serra @EconomRosDavid Economista. Exinterventor d’Administració local. Relator de l’eix sector públic del 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Cel·lebrat l’11 de febrer de 2023, a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un aforament ple, s’ha estudiat com a la Catalunya del 2023 continuen vigents les preocupacions relacionades amb la situació política, repressiva i judicial. En els darrers anys, hem conegut noves formes de repressió i de restriccions judicials basades en una interpretació del dret no sempre imparcial. Des del món del dret, però també des de les ciències socials i el periodisme, el Congrés ha estudiat aquesta nova situació. Aquesta crònica es fa a partir de les notes agafades directament durant les conferències i amb caràcter d’urgència.. Amb la síntesi volem donar el màxim d’informació en el mínim espai possible, aquesta és la virtut de la síntesi, però també pot tenir el defecte que en algun punt no es transmeti amb tot rigor el que s’hi va expressar. Ens remetem a la publicació que entenem farà l’organització del congrés. Primera sessió.- La causa dels jutges pel dret a decidir, vulneració de drets i empara al TEDH Xavier González de Rivera, Magistrat del jutjat social 3 de Barcelona. En aquest cas s’observa la impunitat portada al límit. Els 33 jutges que consideraven que el dret a decidir era legalment viable van signar un document en el que expressaven la seva opinió favorable. A partir dels seus DNI la policia va publicar noms i fotos dels signataris. Les conseqüències contra els jutges van ser múltiples: comentaris ofensius de companys, peticions d’expulsió de la magistratura, negatives a la promoció professional, difusió constant de les seves fotos, posada en qüestió de les seves resolucions… Han viscut una persecució inacabable que encara avui dura. El TEDH ha reconegut en la seva sentència que s’ha vulnerat el dret a la vida privada. Els afectats consideren que tot i que la sentència és favorable, es queda coixa en el reconeixement en la protecció de la llibertat d’expressió. Andreu Van den Eynde, advocat de la causa dels jutges pel dret a decidir davant del TEDH. Les instruccions contra l’estat són diferents, quan el demandat és l’estat tot és complica. Es va plantejar com un cas dels drets humans al TDEH, en català. Es fonamentava en que no hi ha cap precepte legal que permeti investigar ciutadans. Al contrari són els poders públics els que han de protegir la vida privada. En aquest cas s’ha evidenciat que l’Estat no vol investigar. En canvi els tribunals internacionals són un altre món. Només a fora es poden discutir les coses de veritat. S’hi parla molt i s’escolta. Una de les conseqüències és que s’està aconseguint la solidaritat entre els professionals del dret. Segona sessió.- Excepcionalitat jurídica L’aplicació ordinària del dret penal i administratiu de l’enemic. Construcció del concepte i principals elements. Vulneració en la seva aplicació de les garanties procedimentals i dels drets fonamentals. Perspectiva des de la filosofia i la teoria del dret. Modera: Irene Martín Abellan. Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, sobre el dret penal de l’enemic. Remarca que no hi ha democràcia sense estat de dret, precondició de democràcia és la protecció dels dret humans, sense protecció dels drets, no hi ha democràcia. No es pot emparar ningú en l’estat de dret per limitar la democràcia. El lawfare és tant antic com el mateix dret. És utilitzar el dret com a arma contra els altres, és un ús tergiversat del dret. Retalla els drets perquè el fi és creu que ho justifica. L’ús directe de l’abús del dret amb finalitat política. En aquest sentit cal entendre el cas Lula. És l’excusa de com s’ha defensat la societat sense respectar el dret. El dret penal de l’enemic considera que contra els enemics s’hi val tot, encara que no es respectin els drets democràtics. Si triem pel camí de l’estat de dret hem d’aplicar el dret de la democràcia sense distingir amic o enemic. El món millora a força de mobilització i reivindicació dels drets democràtics. Guillem Soler Solé, Magistrat del jutjat de primera instància de Barcelona. Excepcionalitat jurídica. “Es grapeja el dret” (cita Benet Salellas). De quina manera tot plegat encaixa en ser escoltat per un jutge imparcial? El TJUE ha assenyalat la incompetència del TS. Quan un tribunal té interès en conèixer una causa no pot ser imparcial. En el TS hi ha un excès d’independència (autonomia) judicial. El president del TS ha fet discursos contra la desjudicialitzaciò, s’ha vist manca d’imparcialitat, oposició a les modificacions legislatives, expressions contra el legislador. Aquests tribunals tenen agenda pròpia incompatible amb la imparcialitat. Si Schleswig-Holstein va denegar l’euroordre és perquè va veure excepcionalitat jurídica. Les excepcionalitats jurídiques sempre cauen del mateix cantó (en el Grup Objectivament Identificable). S’evidencia un tracte discriminatori. Des del poder judicial s’impedeix que un poble pugui regular la seva llengua… Desviació de poder. Realment si el poder judicial ha de resoldre conflictes, el fet de tenir una agenda pròpia sobre el procés limita aquesta possibilitat i pot evidenciar la desviació de poder. “La estratégia que sufrimos”, les crítiques al legislador, la traça de les conductes estranyes, el desig aplicat a les resolucions judicials… Isabel Elbal, advocada penalista. Tenim un marc de disfuncions sistèmiques. Molt antidemocràtic. Un sistema imperfecte. El dret penal s’utilitza per tot, pels conflictes polítics, quan hauria de ser d’ús excepcional. Ha actuat un òrgan judicial manifestament incompetent, per això el judici del procés no és just. Es vol neutralitzar un grup de persones a través d’un òrgan incompetent. No hi ha confusió a l’hora d’identificar un grup perseguit. Es va buscant l’entorn, les famílies, les persones que es solidaritzen, els advocats, els que porten
Segon Congrés en Defensa de l’Estat de Dret, crònica no oficial Llegeix més »
Redacció Llibres recomanats pel Col·lectiu Maspons i Anglasells per fer una primera aproximació al coneixement de l’esperit del dret públic català. “Regiment de la cosa pública” Autor: Francesc Eiximenis Núm. col·lecció: 57 Pàgines: 256 ISBN: 9788498244496 Editorial Bromera 👉 El podeu trobar al portal de l’editorial Bromera clicant aquest enllaç. Qui va ser Francesc Eiximenis? Francesc Eiximenis (Girona, 1330?-Perpinyà, 1409) fou un franciscà amb una extensa formació universitària (Oxford, París, Tolosa), conseller àulic i un prolífic escriptor religiós i moralista. L’any 1383 es traslladà a València, on romangué quasi 25 anys i on escrigué la major part de la seua densa obra. Dedicà als jurats de València –denominació dels representants municipals– el Regiment de la cosa pública, un complet compendi de doctrines per al bon govern en què Eiximenis, partint de la seua formació teològica i escolàstica, exposa bellament el sistema pactista medieval. “El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta” Autor Victor Ferro Pomà. Hi ha diferents edicions, la primera, de l’editorial Eumo, i la segonareeditada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Editorial IEC Any 1987 ISBN 9788499652863 Nombre de pàgines 687 Mides 165 x 235 x 4 Qui va ser Víctor Ferro Pomà? Barcelona (1936 – 2007. Jurista i historiador del dret. Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo (Uruguai), on acabà la carrera de dret. De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials. Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena. És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (1987). (enciclopèdia.cat). La Societat Catalana d’Estudis Jurídics va retre homenatge el dia 23 d’octubre de 2008, a la persona i l’obra de l’il·lustre professor i historiador del dret, el Dr. Víctor Ferro i Pomà (mort el 2 d’abril de 2007). Les intervencions i les diverses col·laboracions presentades en aquell acte foren publicades en el número 9 de la Revista de Dret Històric Català. La mateixa publicació conté diferents articles i treballs inèdits fins aleshores del Dr. Ferro, i la seva biografia (que es publica en el llibre). Estudiós i gran coneixedor del dret i de les institucions del nostre país, Ferro és un especialista reconegut en les nostres institucions històriques fins la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716. La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha reeditat aquesta obra, fonamental en la historiografia jurídica catalana sobre les institucions de dret públic català abans de la publicació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona el gener de 1716. (Societat Catalana d’Estudis Jurídics). La seva primera edició, per EUMO Editorial, és de 1987; i aquesta reedició veu la llum coincidint amb el tercer centenari d’aquell fet transcendental en la història moderna de Catalunya. “L’Esperit del Dret Públic Català” Autor Francesc Maspons i Anglasell Editorial Barcino Edició: LLIBRES DE L’INDEX Any 2022 ISBN 10: 8412341449ISBN 13: 9788412341447 També el trobareu a la pàgina web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, al següent enllaç 👉 “L’Esperit del Dret Públic Català“ Del resum del llibre: “LA NACIÓ CATALANA, QUE va deixar de tenir govern propi l’any 1714, en què el rei d?Espanya Felip V hi entrà com a dominador, per acció de la guerra, no poseí mai una carta constitucional, però va esser de fet, i invariablement, un Estat constitucional d’esperit democràtic. “Dins el nostre règin, el poder moderador no és un home que encarna l’autoritat suprema, ni tan sols una assemblea o conjunt d’homes, sinó uns principis superiors, als quals les Corts i el rei estan subjectes alhora. “La seva primera base, per tant, és la igualtat social, per la comú subjecció de tots els seus elements a unes mateixes normes infranquejables; la qual cosa equival a dir que ho és la llibertat, perquè la conseqüència real de la subjecció és impedir l’abús de facultats del més fort…” F. Maspons i Anglasell L’Esperit del Dret Públic Català del jurista Francsc Maspons i Anglasell és una petita joia sobre les bases i principis rectors del regiment de la cosa pública de l’Estat català històric. Sumari:I. El concepte d’Estat. II. La seva finalitat. III. Els estaments socials. IV. L’esperit de llibertat. V. Els límits de la llibertat. VI. El concepte d’autoritat. VII. Els limits del poder. VIII. La missió de govern. IX. Les normes de govern. X. La funció legislativa. XI. El concepte de llei. XII. La fórmula legal. XIII. Característiques de la llei. XIV. Finalitat de la llei. XV. La llei com a pacte. XVI. Supremacia del costum sobre la llei. XVII. Dret de rebutjar la llei. XVIII. Dret de faltar a la llei. XIX. Innecessitat de la llei. XX. El concepte de justícia. XXI. El concepte d’equitat. XXII. La proscripció de l’abús. XXIII. Subjecció de l’autoritat a la llei. XXIV. El poder legislatiu. XXV. El poder executiu. XXVI. Relació entre els dos poders. XXVII. L’òrgan de coordinació. XXVIII. El poder judicial. XXIX. L’administració de justícia. XXX. Valor de la jurisprudència. XXXI. Els títols professionals. XXXII. Les qualitats ciutadanes. XXXIII. Les facultats de la ciutat. XXXIV. Resum
Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català Llegeix més »
La desitjable descentralització del règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació estatal. L’aplicació a Catalunya d’una previsió similar a la previsió especial per al País Basc de 2021 Joan Anton Font@JoanAntonFont Advovat. Doctor en dret. Funcionari d’administració local amb habilitació de caràcter estatal. Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona Publicat a Revista Catalana de Dret Públic, 65, 75-92. 2022 https://doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3788 El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació i preparació tècnica en la confecció dels pressupostos, la gestió dels ingressos i la despesa, la contractació, la gestió del territori, la rendició dels comptes…, activitats cada vegada més complexes i de major responsabilitat. Joan Anton Font Moclús explica com la recentralització de la selecció dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de estatal dificulta disposar d’aquests tècnics, com ho tenia resolt Catalunya, i com s’ha resolt pel País Basc, solució també aplicable a Catalunya. 👉 llegiu l’article clicant aquí
Redacció, 12 de novembre de 2022 L’exmembre de la mesa del Parlament de Catalunya i membre del nostre col·lectiu, Eusebi Campdepedrós, ha donat a conèixer, mitjançant una piulada a Twitter, que ha interposat recurs de cassació contra la sentència del TSJC, tot i ser-li favorable, en defensa de la inviolabilitat del Parlament. Eusebi Campdepadrós afirma que els jutges no tenen potestat per prohibir debats i votacions dels representants electes dels ciutadans. Actualització 24 de gener de 2023 Eusebi Campdeprós conclou en el seu recurs en la impossibilitat de persecució penal dels membres de la mesa, en tractar-se d’actes de tramitació de les iniciatives i exercici del vot basat en les opinions expressades com a membres de la Mesa en actes parlamentaris de naturalesa política, protegits per la inviolabilitat parlamentària. Considera que el Tribunal Suprem ha de ressituar els termes del debat polític a les institucions parlamentàries, ja que la vigència de la Constitució no pot derivar en la prohibició del debat d’idees en seu parlamentària i, ni de bon tros, no ha de suposar ni la persecució penal de qui permet aquest debat parlamentari perquè vulnera la prerrogativa de la inviolabilitat (art. 57.1 EAC) i, amb això, el dret a la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el dret de representació política (art. 21 , 20 i 23 CE, articles 10 i 11 CEDH i articles 3 Protocol Addicional). 👉 llegiu aquí el recurs
Eusebi Campdepadrós interposa recurs en defensa de la inviolabilitat parlamentària Llegeix més »