Jornades d’estudi

150 anys del naixement de Francesc Maspons i Anglasell, defensor de la recuperació del dret públic català Jordi Jaria i Manzano@JordiJaria És doctor en Dret i membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell Article publicat en el web #autogovern el 17 de novembre de 2022 Enguany es commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement de Francesc Maspons i Anglasell, un dels iuspublicistes més destacats del primer terç del segle XX, compromès amb la recuperació de l’esperit del dret públic de Catalunya després de la seva desaparició amb el Decret de Nova Planta. Maspons i Anglasell va estar actiu justament en el moment en què la recuperació de l’autogovern de Catalunya —primer, amb la Mancomunitat; i, després, amb la recuperació de la Generalitat— permetia novament la producció de dret públic. Amb la seva obra d’aquell període històric i un context de consolidació del positivisme legalista en el context del dret continental, Maspons i Anglasell va tornar a les fonts premodernes del dret públic de Catalunya per afirmar les limitacions del poder polític davant del costum consolidat pels usos populars, en una línia similar al que succeeix a la common law i la tradició jurídica anglesa. Maspons i Anglasell va néixer a Barcelona l’any 1872, però va mantenir un vincle profund amb les seves arrels familiars a Bigues, al Vallès Oriental, on hi tenia la casa pairal i on va morir l’any 1966. Precisament, el municipi de Bigues i Riells, va acollir el passat dia 23 de juliol l’acte commemoratiu de l’efèmeride, organitzat pel Col·lectiu Maspons i Anglasell i l’Ajuntament, que va comptar amb la presència del Conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. El Col·lectiu, constituït l’any 2017, té com a finalitat preservar-ne el llegat i impulsar la reflexió contemporània sobre el dret públic català. Actiu en diversos camps, entre els quals, de manera destacada, en l’àmbit de l’excursionisme, Francesc Maspons i Anglasell fou el Director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, circumstància a través de la qual va aprofundir l’estudi en relació amb el dret públic previ a l’ensulsiada de les institucions catalanes el 1714. Així, va pronunciar la lliçó inaugural del curs 1917-1918 a la Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, amb el títol de “La reivindicació jurídica de Catalunya”, en la qual ja assenyalava la limitació del dret escrit que havien defensat històricament les Corts Catalanes en benefici del costum i contra el cesarisme, circumstància que, d’acord amb el seu criteri, constituïa no només una caracterització del dret històric, sinó un camí de futur, malauradament interromput amb el final de la Guerra de Successió, però recuperable en el context del nou règim d’autogovern. Aquesta visió va inspirar sempre la seva interpretació en relació amb les possibilitats del restabliment de l’autogovern des d’un punt de vista jurídic, desconfiat en relació amb les implicacions del mecanicisme positivista, el qual, en última instància, encloïa una voluntat absoluta del sobirà que el principi de legalitat velava amb prou feines. Les seves idees, certament, partien d’una concepció tradicionalista del dret, però, en tot cas, es projectaven cap al futur amb el mateix esperit pragmàtic i liberal que caracteritza els sistemes de common law, on la conservació de les institucions jurídiques tradicionals ha estat sempre un antídot contra els excessos de la voluntat sobirana i una garantia per als drets de les persones, com demostra a bastament la història constitucional anglesa. El compromís de Maspons i Anglasell amb la recuperació i el desplegament de l’autogovern es va mantenir en temps de la Segona República, on va esforçar-se per defensar que la Generalitat restaurada era el resultat d’un acte polític originari que es relacionava amb l’exercici amb el dret a l’autodeterminació que havia presidit la fundació dels nous estats europeus a resultes del final de la Primera Guerra Mundial. Així mateix, també va sostenir el vincle entre noves institucions republicanes i les tradicionals d’autogovern prèvies al Decret de Nova Planta en el dictamen que va escriure amb motiu de la tramitació de l’Estatut de Núria davant de les Corts de la República Espanyola, titulat “La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola”. Aquest dictamen va donar lloc a un acte commemoratiu del norantè aniversari de la seva publicació, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans el passat 23 de febrer. En aquell acte, un seguit de ponències, a càrrec de Lluís Duran i Solà, Josep Cruanyes i Tor, Ferran Armengol Ferrer i Jordi Jaria-Manzano, van contribuir a posar en context i projectar en el present aquell treball, que va ser l’aportació més significativa de Maspons i Anglasell en temps de la Segona República i que recull en bona part les perspectives que havia adquirit com a membre del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, del qual en va formar part entre 1926 i 1933. 17 de novembre de 2022