Eleccions

Col·lectiu Maspons i Anglasell Consideracions sobre els resultats electorals del 14 de febrer de 2021 Novament l’independentisme ha triomfat a les urnes. Malgrat els esforços dels àmbits polítics, econòmics i mediàtics de l’estat, dels quals l’últim episodi ha estat interferir en aquesta convocatòria d’eleccions, els resultats electorals han donat una majoria incontestable de vots al conjunt de les forces que defensen, des de diversos enfocaments, el dret d’autodeterminació de Catalunya, tant de les representades al Parlament com entre les diverses candidatures que no han aconseguit representació parlamentària. En aquest escenari, volem com a Col·lectiu fer públiques les consideracions següents: a) No tornem a caure en l’error de la valoració de les votacions de 2015. El valor plebiscitari d’aquestes eleccions no s’ha de limitar a la suma dels vots de les forces independentistes que han obtingut escó. En cas que aquesta votació haguera estat un referèndum, tots els vots dirigits a forces independentistes que no han obtingut representació al Parlament s’haurien computat com a favorables a la independència. b) En conseqüència, dins dels vots favorables a la independència cal comptar els de Candidatura d’Unitat Popular-Un nou cicle per guanyar (CUP-G), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Front Nacional de Catalunya (FNC), Junts Per Catalunya (JxCat), Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC), Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) i Moviment Corrent Roig (aquesta classificació s’ha realitzar segons el que els propis partits diuen en els seu programes). c) Les abstencions no es poden computar com a vots favorables ni desfavorables. L’abstenció és el dret a no exercir el dret de vot, i pot respondre a diversos motius, tots ells respectables, des de la mera protesta, la indiferència o el rebuig a participar en unes eleccions que es poden percebre com il·legítimes, però en cap cas no es poden considerar com un pronunciament per una o una altra opció. d) No es poden computar tampoc a aquests efectes aquells vots dirigits a forces extraparlamentàries que no s’han pronunciat sobre la qüestió de la independència, com és el cas d’ Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V), Per Un Món Més Just (Pum+J), Partit Comunista Dels Treballadors De Catalunya (PCTC), Som Terres De L’Ebre (Terres Ebre), Unión Europea de Pensionistas (UEP), Escons En Blanc (EB), Suport Civil Català (SCAT). e) Per les raons exposades, entenem que qualsevol càlcul dels resultats de les eleccions sobre la qüestió independentista ha de prendre com a referència els vots emesos i no la totalitat del cos electoral, així com els vots emesos a favor i en contra de la independència. f) Tenint en compte aquests factors, es desprèn que la majoria independentista ha estat del 52 %. Nota: resultats provisionals escrutat el 99,79 %, manca vot exterior i tancar l’escrutini. La consciència del dret a l’autodeterminació és per tant compartida pel gruix de la ciutadania de Catalunya. Com el seu nom indica, l’autodeterminació l’exerceix un mateix, no és una cosa que es concedeixi o es reconegui, i a Catalunya es tradueix en la “voluntat de ser” que deia Vicens Vives, que requereix la capacitat de determinar sense ingerència externa el propi model polític, social i cultural. El resultat d’aquestes eleccions s’ha d’interpretar com un mandat per als electes independentistes per a fer efectiu el dret d’autodeterminació. En conseqüència, el resultat d’aquestes eleccions s’ha d’interpretar com un mandat per als electes independentistes, als quals felicitem cordialment, per a fer  efectiu del dret d’autodeterminació. Lamentablement, els darrers anys aquest dret ha estat vulnerat de forma reiterada per part del Govern i del poder judicial espanyols, tant en el bloqueig sistemàtic d’iniciatives legislatives llançades des del Parlament com en la interferència directa en l’exercici de les funcions parlamentàries, de forma particularment greu en el cas del nomenament del president de la Generalitat i en el judici i empresonament de la presidenta del Parlament. Convé recordar a aquests efectes que segons ha reconegut el Comitè de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, el normal exercici pels càrrecs electes de les seves funcions està intrínsecament relacionat amb el dret d’autodeterminació,  per aplicació dels articles 1 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, tractat internacional ratificat per Espanya i, per tant, part del seu ordenament jurídic i que l’article 25 del Pacte és el referent de l’article 23 de la Constitució espanyola. El Comitè de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, ha reconegut que el normal exercici pels càrrecs electes de les seves funcions està intrínsecament relacionat amb el dret d’autodeterminació, per aplicació dels articles 1 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Davant d’aquest incompliment sistemàtic de la pròpia legalitat per part de l’Estat, cal que el Govern i el Parlament de Catalunya s’impliqui en el desmuntatge de l’aparellatge jurídico-repressiu establert per l’Estat contra l’independentisme i es posi com a fita la implementació d’aquells mecanismes que puguin garantir l’efectivitat del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. Bigues i Riells, 15 de febrer de 2021