Redacció, autor a Col·lectiu Maspons i Anglasell

Unilateralitat no és il·legalitat

Autodeterminació, Drets humans, Opinió, Unilateralitat / Redacció

Article publicat a L’Unilateral el 30 de maig de 2016 “Tant la Constitució espanyola com també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no són textos jurídics aïllats, sinó que s’integren en un conjunt de normes que regulen els drets humans fonamentals. L’article 10 de la Constitució obliga a interpretar els drets fonamentals d’acord amb els convenis internacionals sobre drets humans, i l’article 4 de l’Estatut sotmet els poders públics de Catalunya a l’obligació de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets fonamentals.» La consciència que la definitiva solució del procés independentista català passa per un referèndum unilateral d’independència va prenent força en un espectre cada cop més ampli. El principal escull es troba, però, a l’hora de determinar el “com” es fa aquest referèndum. La doctrina constitucionalista majoritària considera aquesta hipòtesi pràcticament impossible, ja que la Constitució espanyola de 1978 preveu el referèndum en uns casos taxats i n’atribueix la iniciativa exclusivament al Govern de l’Estat. Per altra banda, es parla d’unes accions unilaterals de “desobediència” per trencar amb l’Estat. En el meu entendre, un plantejament i l’altre parteixen d’una premissa equivocada, pensar que el text de la Constitució espanyola incorpora la totalitat de la legalitat i per tant, només se’n pot sortir d’una forma il·legal. D’entrada, cal tenir en compte que, tant la Constitució espanyola com també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no són textos jurídics aïllats, sinó que s’integren en un conjunt de normes que regulen els drets humans fonamentals. L’article 10 de la Constitució obliga a interpretar els drets fonamentals d’acord amb els convenis internacionals sobre drets humans, i l’article 4 de l’Estatut sotmet els poders públics de Catalunya a l’obligació de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets fonamentals, les condicions per fer reals i efectives la llibertat i la igualtat dels individus, i els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme o la pau, entre d’altres. Tots aquests drets i llibertats es poden reconduir cap a un sol principi, que és el d’autodeterminació, és a dir, el dret de determinar lliurement i sense ingerència externa la pròpia condició política, social i econòmica, reconegut als pobles i per tant, a Catalunya com a nació. És a dir, l’autodeterminació dels pobles va més enllà del “dret a la independència” per garantir a totes les nacions la capacitat d’establir sense ingerència de tercers el model de societat i d’economia que volen seguir. “Aquesta ruptura no seria, per tant, una il·legalitat, sinó la defensa d’uns drets que la ciutadania té reconeguts per l’ordenament jurídic, l’internacional i també fins i tot, l’espanyol” Per tant, tots els poders públics catalans estan vinculats al respecte d’aquest principi i obligats a garantir-lo a la població. Per això, quan el govern de l’Estat -que per cert, també hi està obligat- pugui perjudicar-ne l’exercici per la ciutadania, és lícit que els restants poders actuïn, emprant tots els mitjans jurídics al seu abast. I naturalment, quan aquesta actuació de l’Estat es du a terme abusant de l’ordenament jurídic i de les institucions establertes per a preservar-lo, bloquejant de fet les vies de recurs existents, han de protegir aquests drets i llibertats de la ciutadania d’una forma rupturista. Aquesta ruptura no seria, per tant, una il·legalitat, sinó la defensa d’uns drets que la ciutadania té reconeguts per l’ordenament jurídic, l’internacional i també fins i tot, l’espanyol. Tanmateix, un moviment d’aquest tipus, per tal d’estar legitimat tant a nivell nacional com internacional, s’ha de dur a terme d’una forma democràtica i eficaç, i aquests requisits només els pot complir un referèndum unilateral. Seria l’única manera de dir a la comunitat internacional que la societat catalana “s’autodetermina” i escull el seu destí d’acord amb la pràctica política i jurídica acceptada per la comunitat internacional en el seu conjunt. Dins del conjunt de les institucions catalanes, la convocatòria d’aquest referèndum correspondria al Parlament, com a representació del poble de Catalunya. La convocatòria es podria fer, bé sotmetent una declaració d’independència al referèndum del poble català o bé plantejant una pregunta dual sobre la independència, en el benentès que, si s’imposés l’opció favorable, el Parlament n’aprovaria una declaració. I en qualsevol cas, si alguna d’aquestes accions fos portada al Tribunal Constitucional, la resposta hauria de ser que la qüestió surt de la seva competència. Enllaç a l’article 👉«Unilateralitat no és il·legalitat»

Unilateralitat no és il·legalitat Llegeix més »

Impacte del frau electoral el 21-D 2017 sobre els resultats i la composició del parlament de Catalunya

Eleccions, Opinió, Vot / Redacció

Redacció Fa dos anys, l’economista David Ros, membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell, va escriure l’estudi “lmpacte del frau electoral el 21-D sobre els resultats i la composició del parlament de Catalunya”, que va ser publicat per Revista de Catalunya. La pretensió d’aquest estudi era avisar als nostres governats sobre les febleses del sistema electoral, amb la voluntat que prenguessin de futur les mesures adequades. De cop, aquest estudi s’ha posat d’actualitat per diversos fets: la campanya del vot per correu del Govern, l’article “Vot per correu? No, gràcies!” de Joan Fonollosa, publicat al diari digital L’unilateral el 30 de desembre de 2020, el fil de tweets d’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals… i les xarxes han començat a bullir sobre el tema. És per l’interès que suscita aquesta qüestió que hem considerat oportú incloure en el nostre web l’esmentat document que us podeu descarregar, en format pdf, clicant l’enllaç Llegiu aquí 👉 Estudi de l’impacte sobre el frau electoral del 21D

Impacte del frau electoral el 21-D 2017 sobre els resultats i la composició del parlament de Catalunya Llegeix més »

Sobirania

Autodeterminació, Opinió, Sobirania / Redacció

Ferran Armengol i Ferrer@FerranArmengol1 Advocat. Professor de Dret Internacional de la UB i membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell. Article publicat a L’Unilateral el 31 d’agost de 2016 «Els principis d’integritat territorial i d’autodeterminació tenen el mateix rang en l’àmbit internacional, per la qual cosa el dret d’autodeterminació és aplicable també fora dels contextos colonials, […] el que cal per aconseguir la independència és, sobretot, determinació i no perdre’s en detalls legals o vies alternatives que no farien el procés més legal ni legítim, ni tampoc més eficaç.» Ho acaba de dir Rajoy, i no és la primera vegada que ho fa. “Nuestra primera obligación… es preservar la soberanía nacional y, con ella, la unidad de España“. Sobirania, sí senyor!!!. Una paraula, tanmateix, absent del diàleg polític català, on debatem, en canvi, sobre dret a decidir, processos constituents, referèndums pactats o convalidatoris, estats generals i no sé quantes coses més, però ens resistim tenaçment a assumir el que significa aconseguir la independència. Tenir o no tenir sobirania és el quid de la qüestió. La sobirania és inherent a l’estat independent i és el que el distingeix d’una autonomia, com sap qualsevol estudiant de dret mínimament informat. Però no us penseu que he dedicat a la tarda a escoltar Rajoy. No. He estat llegint uns articles escrits per la doctora Araceli Mangas Martín, catedràtica de Dret internacional públic de la Universitat de Salamanca, considerada una de les millors especialistes en la matèria, i que a més té l’infreqüent costum d’agrair amb una nota la tramesa del llibre d’un doctorand a qui no coneix de res. Parlo per experiència pròpia. La doctora Mangas és –ai!- una fervent defensora de la unitat d’Espanya i la qüestió de Catalunya (i Euskadi) l’angoixa profundament. Però moltes vegades, veure les coses des de l’altre costat ens pot ajudar a sortir de debats estèrils i veure realment on som. “El dret d’autodeterminació és aplicable també fora de contextos colonials“ “El reconeixement de la independència és una qüestió fàctica“ En síntesi, la doctora Mangas recorda que els principis d’integritat territorial i d’autodeterminació tenen el mateix rang en l’àmbit internacional, per la qual cosa s’han de cohonestar, que el dret d’autodeterminació és aplicable també fora de contextos colonials, si bé en uns supòsits determinats, i que el reconeixement de la independència és una qüestió fàctica. Aplicant aquests principis a Catalunya, entén que el cas català no encaixa en els supòsits del dret d’autodeterminació però que això no impediria que Catalunya accedís a la independència, encara que no tingués ni tan sols parlament, només amb que un grup la promogués. Per això mateix, critica el cofoisme i la passivitat que, en la seva opinió, ha mantingut el Govern espanyol en “tolerar” que les coses arribin fins on han arribat a Catalunya i adverteix que si Catalunya es proclama independent, això serà imparable. És evident que la doctora Mangas escombra cap a casa, però, insisteixo, ens deixa unes reflexions molt valuoses. D’entrada, que el que cal per aconseguir la independència és, sobretot, determinació i no perdre’s en detalls legals o vies alternatives que no farien el procés més legal ni legítim, ni tampoc més eficaç. No menys reveladora és la seva argumentació per a rebutjar l’autodeterminació de Catalunya, que aquest dret només es pot aplicar quan el govern no representa tot el territori o en casos excepcionals, situacions que en el seu parer, no es donen a Espanya. Deixaré per una altra ocasió discutir aquests arguments, però en tot cas, queda clar que es tracta d’un criteri valoratiu, la qual cosa ens porta a l’altre element: la facticitat. I en aquest sentit sí que hauríem d’entendre que en un context democràtic, la via més eficaç i acceptable per fer efectiva la independència és el referèndum d’autodeterminació. A Madrid ho saben bé. No és casualitat que l’única mesura a la qual es refereix expressament el pacte PP-Ciutadans, per prohibir-la, sigui precisament el referèndum d’autodeterminació, i en canvi, ningú parli de fulls de ruta, processos constituents o declaracions unilaterals del Parlament. Enllaç a l’article 👉«Sobirania»

Sobirania Llegeix més »

Impacte del frau electoral el 21 de desembre de 2017 sobre els resultats i la composició del Parlament de Catalunya

Activitat del col·lectiu, Documents, Eleccions / Redacció

Per Redacció Fa dos anys, l’economista David Ros, membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell, va escriure l’estudi “lmpacte del frau electoral el 21-D sobre els resultats i la composició del parlament de Catalunya”, que va ser publicat per Revista de Catalunya. La pretensió d’aquest estudi era avisar als nostres governats sobre les febleses del sistema electoral, amb la voluntat que prenguessin de futur les mesures adequades. De cop, aquest estudi s’ha posat d’actualitat per diversos fets: la campanya del vot per correu del Govern, l’article “Vot per correu? No, gràcies!” de Joan Fonollosa, publicat al diari digital L’unilateral el 30 de desembre de 2020, el fil de tweets d’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals… i les xarxes han començat a bullir sobre el tema. És per l’interès que suscita aquesta qüestió que hem considerat oportú incloure en el nostre web l’esmentat document que podeu llegir clicant aquí 👉 Impacte del frau electoral el 21 de desembre de 2017 sobre els resultats i la composició del Parlament de Catalunya

Impacte del frau electoral el 21 de desembre de 2017 sobre els resultats i la composició del Parlament de Catalunya Llegeix més »

El que aprova el parlament, s’ha de publicar

Activitat del col·lectiu, Documents, Parlament de Catalunya / Redacció

Notes jurídiques sobre la publicació íntegra de les resolucions del Parlament de Catalunya al butlletí oficial del Parlament de Catalunya No existeix a la normativa actual cap excepció a la publicació íntegra de les resolucions Aquests darrers dies s’ha iniciat un debat sobre la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de les resolucions íntegres d’aquest. El debat s’ha produït arran del fet que en el BOPC número 668, de 10 d’agost, no s’ha publicat íntegrament la Resolució 905/XII del Parlament de Catalunya, sobre la situació política creada per la crisi de la monarquia espanyola, adoptada pel Parlament en la seva sessió del dia 7 d’agost de 2020. Malgrat que els documents que es publiquen han de ser (són, com diu el propi BOPC) una reproducció fidel dels documents originals presentats al Registre General del Parlament, el Secretari General no ha incorporat la publicació íntegra, en base al següent argument, publicat al final del mateix BOPC: Atès el deure que estableixen sobre el Secretari general del Parlament d’impedir o paralitzar qualsevol actuació jurídica o material que pugui suposar l’incompliment del que disposen les STC 259/2015, 98/2019, 111/2019, així com les ITC 141/2016, 170/2016, 24/2017, 184/2019 i 11/2020, la publicació d’aquesta Resolució no incorpora les resolucions núm. 5 (GP JxCat, GP ERC, SP CUP-CC); 2 in fine (GP ERC); 1.2 (SP CUP-CC); 1.7 (SP CUP-CC) i 4 en l’incís «blinda la continuïtat d’una monarquia delinqüent» (GP JxCat, GP ERC, SP CUP-CC). Més enllà de les anàlisis jurídiques sobre la constitucionalitat o no d’aquesta acció, i fins i tot de l’afectació de les sentències i Interlocutòries del Tribunal Constitucional, així com dels seus advertiments als membres de la Mesa i al Secretari General del Parlament, se’ns plantegen els següents dubtes, que intentarem resoldre: Intentarem resoldre aquestes qüestions, més enllà del debat polític iniciat sobre quina és la fortalesa d’un Poder Legislatiu que no veu publicades les seves resolucions. Segurament aquest és un debat fàcil de superar, que passa per modificar els estatuts de règim i govern interiors del Parlament de Catalunya (que s’aproven per la Mesa del Parlament) per tal que permetin una acció directa de la Mesa del Parlament o el seu President sobre les publicacions al BOPC. 1.- Pot publicar-se al BOPC una resolució incomplerta, censurada? El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya és una edició del propi Parlament, que garanteix que els documents que s’hi publiquen són una fidel reproducció del seu original, complint així amb els principis de “fe pública”, i garantint, en cas de dubte, el text original dels documents. Està regulat a l’art. 108 del Reglament del Parlament de Catalunya, i d’acord amb el mateix: 3. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica els projectes i les proposicions de llei, els vots particulars o les esmenes que s’han de defensar en el Ple o en una comissió que actua en seu legislativa plena, els informes de ponència, els dictàmens de les comissions legislatives, els acords de les comissions i del Ple, les interpel·lacions, les mocions, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes que s’hi donin que no siguin de caràcter reservat, les comunicacions del Govern i qualsevol altre text o document la publicació del qual sigui exigida per algun precepte d’aquest reglament o sigui ordenada pel president, atesa l’exigència d’un tràmit que requereix la intervenció del Parlament. És interessant fer un esment específic a l’últim apartat d’aquest article, segons el qual es pot publicar qualsevol text o document ja sigui perquè ho exigeix el reglament ja sigui perquè ho ordena el president. D’aquest redactat s’evidencia que el President està investit d’una “autoritas” que li permet ordenar la publicació d’un document al BOPC. No hi ha al Reglament del Parlament de Catalunya cap previsió que contempli la publicació incomplerta d’allò que el Ple hagi acordat. Tampoc hi ha cap referència en base al fet que a causa d’ un judici de valor previ efectuat pel seu responsable administratiu, sobre una hipotètica contravenció de la normativa jurídica fruit d’aquesta publicació, li atorgui la facultat de decidir que es publica i que no es publica al BOPC. És més, cap norma reguladora d’un butlletí oficial d’un òrgan parlamentari permet un judici de valor previ a la publicació per esbrinar si el que es publica, en quant al seu contingut material, és conforme o no a dret. Aquesta és una tasca que correspon a altres òrgans i que en tot cas s’ha d’exercir a posteriori un cop efectuada la publicitat que li dona la seva validesa. Just és tot el contrari, doncs en aquets reglaments es fa referència a l’autenticitat dels textos publicats (per exemple article 3 i 24 del Reial Decret 181/2008, de 8 de febrer, d’ordenació del diari Oficial “Butlletí Oficial de l’Estat”; o article 1 de la Llei 5/2002, de 4 d’abril, reguladora dels Butlletins Oficials de les Províncies). I quina autenticitat dona el que s’ha publicat envers el que es va adoptar pel Ple del Parlament si la publicació ha estat incomplerta? En general, es diferencia la facultat d’ordenar la publicació, que correspon a l’òrgan que ha adoptat la resolució a publicar, i la seva publicació material, que correspon a l’estructura administrativa del corresponent butlletí oficial. I a més es preveu l’obligació de publicació en els supòsits així previstos en les normes corresponents que els regula. En el cas que analitzem, aquesta facultat d’ordenar, correspon a la Mesa del Parlament de Catalunya. A la Secretaria General, d’acord amb l’article 2 del Reglament de Règim Intern del Parlament de Catalunya li “correspon la direcció superior del personal, dels serveis i dels centres gestors del Parlament, d’acord amb les instruccions del seu president o presidenta i de la Mesa “ . El Departament d’Edicions, és segons l’article 16 del Reglament de Règim Intern un centre gestor, i és l’òrgan administratiu que dur a terme les publicacions al BOPC i per tant depèn de la Secretaria General, però en cap cas això li atorga al Secretari General la facultat d’ordenar què s’ha de publicar i

El que aprova el parlament, s’ha de publicar Llegeix més »

El dret a l’autodeterminació com a principi fonamental dels drets humans

Activitat del col·lectiu, Jornades, Jornades d’estudi / Redacció

Jornada d’estudi, examen i anàlisi, 17 de maig de 2018 Amb la col·laboració del Cercle Català de Negocis, l’Institut d’Estudis Catalans (SCEJ) i DRETS, el Col·lectiu Maspons i Anglasell (representats per: Dr. Ferran Armengol Ferrer, Sr. Josep Cruanyes i Tor, Sr. Ramon Setó i Andreu, i el Sr. Albert Pont i Serranova) ha coorganitzatt una jornada d’estudi, examen i anàlisi del dret a l’autodeterminació. Les conferències han anat a càrrec de: Dr. Alfred-Maurice De Zayas, expert independent de l’Organització de Nacions Unides, del Dr. Karl Albrecht Schachtschneider, professor de dret constitucional, Internacional i europeu, i activista polític del Nou Dret. La primera taula rodona ha comptat amb la participació de: Dr. Ferran Armengol Ferrer, Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, Dr. Alfred-Maurice De Zayas, Dr. Karl Albrecht Schachtschneider i la Sra. Dolors Miravet i Masip. En la segona ronda de conferències han participat el Dr. Ramón Cotarelo, amb ‘Una visió des de la ciència política’; el Dr. Gonçal Mayos i Solsona, amb ‘Una visió des de la filosofia’ amb la presentació respectivament del Dr. Josep Ramon Barberà i de la Sra. Fadua Khrourouch Azeh. La segona taula rodona ha comptat amb la Sra. Beatriz Talegón (en streaming), la Sra. Anna Arqué Solsona, el Sr. Joan Puig i Cordón la Sra. Cèlia Argilés i André. La importància del relat en els mitjans de comunicació. Les conclusions han anat a càrrec del Dr. Ferran Armengol Ferrer i el Dr. Isidre Llucià i Sabarich i ha realitzat la cloenda el secretari primer de la Mesa del Parlament, l’Hble.Sr. Eusebi Campdepadrós i Pucurull. 👉 mira el programa de la jornada

El dret a l’autodeterminació com a principi fonamental dels drets humans Llegeix més »

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec

Adreces d'interès, Dret de secessió / Redacció

Per Redacció Resposta a les preguntes del Governador en Consell per part del Tribunal Suprem del Canadà No exclouen la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto El governador en consell ha sotmès al Tribunal, d’acord amb l’article 53 de la Llei del Tribunal Suprem, les preguntes següents: 1. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec poden, en virtut de la Constitució del Canadà, procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 2. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec tenen, d’acord amb el dret internacional, el dret a efectuar unilateralment la secessió del Quebec respecte del Canadà? En aquest sentit, segons el dret internacional, existeix un dret a l’autodeterminació que donaria a l’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec el dret a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 3. Quin dret prevaldria, en cas d’una contradicció entre el dret intern i el dret internacional, sobre el dret de l’Assemblea Nacional, la legislatura o de Govern del Quebec per a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? Resposta del Tribunal Suprem del Canadà actuant en funcions de Tribunal Constitucional a les preguntes de la consulta rebuda 👉 Llegeix-les aquí, en particular la número 155 “155. Tot i que no existeix un dret a la secessió unilateral en virtut de laConstitució o del dret internacional, és a dir, un dret a la secessió sense negociaciósobre les bases que acabem d’examinar, això no exclou la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto.“

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec Llegeix més »

Els quòrums de participació i d’aprovació, desaconsellats pel codi de bones pràctiques sobre referèndums de la Comissió de Venècia

Adreces d'interès, Dret internacional / Redacció

Redacció INTRODUCCIÓ 1. En resposta a una sol·licitud de l’Assemblea Parlamentària, el Consell per a les Eleccions Democràtiques i, posteriorment, la Comissió de Venècia van adoptar l’any 2002 el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. 2. Aquest document va ser aprovat per l’Assemblea Parlamentària en la sessió del 2003 (primera part) i pel Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa en la seva sessió de la primavera del 2003. 3. En una declaració solemne del 13 de maig de 2004, el Comitè de Ministres va reconèixer «la importància del Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral, que reflecteix els principis del patrimoni electoral europeu com a document de referència per a les activitats del Consell d’Europa en aquest àmbit, i com a base per a un possible major desenvolupament del marc jurídic de les eleccions democràtiques en els estats europeus». 4. Amb l’extensió de la democràcia a Europa, no solament les eleccions pluralistes han esdevingut cada vegada més freqüents, sinó també el recurs a la democràcia per referèndum. 5. Des de fa anys, l’Assemblea Parlamentària s’ha interessat per la qüestió dels referèndums i les bones pràctiques en aquesta matèria. Els seus treballs van conduir, el 29 d’abril de 2005, a l’adopció de la Recomanació 1704 (2005), titulada «Referèndums: cap a unes bones pràctiques a Europa». L’Assemblea va treballar en aquesta qüestió en cooperació amb la Comissió de Venècia, que va presentar observacions sobre la recomanació esmentada a petició del Comitè de Ministres i va elaborar un informe de síntesi basat en les respostes a un qüestionari enviat als seus membres sobre la qüestió dels referèndums. Aquest informe es titula «Referèndums a Europa – anàlisi de les normes legals en els estats europeus». 6. Es va considerar que era necessària l’elaboració d’un document de referència del Consell d’Europa en matèria referendària en línia amb el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. El Consell per a les Eleccions Democràtiques va assumir aquesta tasca a partir de les contribucions de tres membres de la Comissió de Venècia: el Sr. Pieter van Dijk (Països Baixos), el Sr. François Luchaire (Andorra) i el Sr. Giorgio Malinverni (Suïssa). 7. Les directrius sobre l’organització de referèndums van ser aprovades pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 18a reunió (Venècia, 12 d’octubre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 68a sessió plenària (Venècia, 13-14 d’octubre de 2006). 8. Aquestes directrius estan acompanyades d’una nota explicativa, que va ser aprovada pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 19a reunió (Venècia, 16 de desembre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 70a sessió plenària (Venècia, 16-17 de març de 2007). CODI DE BONES PRÀCTIQUES SOBRE REFERÈNDUMS DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA Llegeix 👉 el document ‘Codi de bones pràctiques sobre referèndums’ de la Comissió de Venècia Cal destacar, pel que fa a les votacions per aprovar un referèndum que aquest codi desaconsella que hi hagi quòrums de participació o quòrums d’aprovació diferents al de la majoria simple, en concret assenyala: “7. QuòrumNo és aconsellable preveure els fets següents:a) Un quòrum de participació mínima (percentatge mínim), ja que assimila els abstencionistesamb els partidaris del no;b) Un quòrum d’aprovació (aprovació d’un percentatge mínim del cens electoral), ja que es correel risc de crear una situació política difícil si el projecte és aprovat per una majoria simple inferioral quòrum exigit.”

Els quòrums de participació i d’aprovació, desaconsellats pel codi de bones pràctiques sobre referèndums de la Comissió de Venècia Llegeix més »

Interpel·lació al món jurídic europeu

Activitat del col·lectiu, Manifestos, Qualitat democràtica / Redacció

Col·leciu Maspons i Anglasell i Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana, 29 d’ octubre de 2017 Els sotasignats, professionals del dret i de les ciències jurídiques en el marc del món universitari, de les institucions públiques i de l’exercici privat, a Catalunya, tots compromesos amb els drets humans i els principis essencials del dret, ens adrecem als nostres col·legues europeus i els emplacem per a què interpel·lin als seus respectius governs davant la conculcació, vulneració i menyspreu dels drets humans i dels principis fonamentals més elementals del dret contra el Poble de Catalunya, que es produeix en un estat membre de la Unió Europea amb la complicitat de les institucions comunitàries i la connivència de la resta d’estats membres. El procés que s’ha seguit a Catalunya és rigorosament i escrupolosament ajustat als principis fonamentals del dret públic europeu, que informen la Constitució espanyola, i el dret de la Unió Europea, així com inspiren el dret internacional, particularment el principi democràtic i els drets humans. Per contra, les institucions i els poders del Regne d’Espanya han contravingut de manera reiterada aquests principis, amb una actuació que culmina amb l’aplicació final de l’article 155 de la Constitució, sota el qual es vol sotmetre la ciutadania de Catalunya a un govern que no és responsable davant d’ella ni reposa en un mandat democràtic, a través de mesures que l’esmentat precepte no empara pas. La Constitució espanyola de 1978 reconeix a Catalunya la condició de poble i de nacionalitat; condició de poble que també reconeixia el Decret mitjançant el qual es restaura la Generalitat de Catalunya l’any 1977, anterior, per tant, a la Constitució. L’ordenament constitucional espanyol, a través de la incorporació al dret intern dels tractats i convenis internacionals ratificats pel Regne d’Espanya, entre els que destaquen la Declaració Universal del Drets Humans i el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics de l’ONU, així com el Tractat de la Unió Europea i el Conveni Europeu de Drets Humans, reconeix el dret de participació política a través de representants lliurement elegits, que implica una protecció dels esmentats representants per fer efectiva la participació, i també reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que l’autogovern de Catalunya es fonamenta, entre altre coses, en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, i que el Parlament representa el poble de Catalunya. El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació. El debat jurídic de fons al que ens enfrontem és el de la primacia de drets sobre l’autoritarisme i l’arbitrarietat. És a dir, si drets fonamentals com el de participació democràtica, llibertat, reunió, associació, manifestació i el secret de les comunicacions, estan per sobre, o no, de la protecció de la integritat territorial dels estats. Si donem primacia en aquest cas, a la integritat territorial, renunciem implícitament als principis democràtics fonamentals i a l’Estat de dret, els quals aniran decaient segons els interessos dels governs de torn. És per això que el que passa a Catalunya és una qüestió que concerneix tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa. El que està passant a Catalunya és una agressió contra els drets fonamentals de les persones, tal com varen denunciar els observadors internacionals presents els dia 1 d’octubre, utilitzant la força, mitjançant l’acció de forces sota comandament militar (Guàrdia Civil) i de caràcter policial (Policia Nacional) contra una població civil pacífica i indefensa: un atac directe i sense pal·liatius als drets humans. Amb aquest comportament institucional, Espanya es mou en un camí més enllà de la legitimitat democràtica tal com afirma l’ex-ambaixador britànic Craig Murray. Ens preguntem si tot plegat encaixa amb el tarannà democràtic, cívic i de convivència de la societat europea És això el que vol Europa com a imatge definitòria? La societat europea pot admetre i tolerar els fets i les imatges d’aquesta repressió? Els governants i polítics europeus s’hi senten còmodes essent còmplices d’un soci que utilitza la força per a reprimir una part del seu poble? Hom pot compartir taula amb un estat que vulnera els drets humans i que té presos polítics? I ens continuem preguntant: una societat europea veritablement democràtica pot oposar-se a l’exercici dels drets humans en general i el dret d’autodeterminació en particular? Una societat europea veritablement compromesa amb l’estat de dret pot negar l’exercici dels drets fonamentals a tot un poble? La societat catalana percep amb preocupació i perplexitat la inacció de les institucions Europees, tot constatant amb incredulitat i preocupació que el Tractat de la UE, la Carta Europea dels Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals esdevenen paper mullat. La societat catalana ha despertat abruptament d’un somni col·lectiu relatiu construït sobre els valors compartits de llibertat i democràcia a Europa, i ha topat de cop amb una realitat decebedora, tot constatant que l’Europa de les llibertats i de la democràcia li ha mancat en un moment decisiu. Aquesta és l’Europa que també hem ajudat a construir amb il·lusió la societat catalana? Això és tot el que ens pot oferir la UE? Esperem que els ciutadans i ciutadanes d’Europa, els nostres col·legues arreu del continent ens donin suport en aquesta hora crucial i ens ajudin a reconstruir l’Europa dels valors, ara amenaçada pel silenci davant de l’autoritarisme amb què s’ha captingut i es capté el Regne d’Espanya. Donen suport a aquest document: – Col·lectiu Maspons i Anglasell – Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana Catalunya, 29 d’ octubre de 2017

Interpel·lació al món jurídic europeu Llegeix més »

1a Jornada d’estudis i debat per al desenvolupament del dret públic català

Feu un comentari / Activitat del col·lectiu, Jornades, Jornades d’estudi / Redacció

Col·lectiu Maspons i anglasell@Col_Maspons 16 d’agost de 2017 El passat 15 de juliol de 2017 se celebrà la 1a jornada d’estudi i debat per al desenvolupament dels dret públic català a Bigues i Riells del Fai, vila en la que visqué bona part de la seva vida Francesc Maspons i Anglasell, al Casal El Rieral de Bigues, En el mateix lloc que el Col·lectiu Maspons i Anglasell ha establert la seva seu social. La conferència innaugural va anar a càrrec de Hèctor López Bofill amb el tema “La tradició Constitucional catalana. Les ponències van desenvolupar els següents temes: Principis Constitucionals bàsics – Dr. Joan Lluís Pérez i Francesch; Les competències Locals dins un nou mapa municipal – Dr. Isidre Llucià i Sabrich; Model Jurisdiccional i el control dels poders públics – Dr. Jordi Jaria i Manzano; Funció Pública – Sr. Joan Anton Font i Montclús; Algunes notes sobre el llibre blanc de la funció pública – Joan Plana i Sola; L’organització territorial de Catalunya: noves propostes – Dr. Xavier Forcadell i Esteller; Serveis públics, divisió territorial i estructures d’Estat – Josep Ramon Morera i Balada; Estructuració i simplificació de la Hisenda Pública – Sra. Cèlia Argilés i Andrés

1a Jornada d’estudis i debat per al desenvolupament del dret públic català Llegeix més »

Nom de l'autor: Redacció