Adreces d’interès

LLibre: Lleis històriques de Catalunya

Adreces d'interès, Drets històrics de Catalunya /

D’interès per tots els estudiosos dels “Drets històrics de Catalunya”. Volums publicats l’abril de 2024 LEYES HISTÒRICAS DE CATALUÑA AGENCIA ESTATAL BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. MADRID, 2024. Visió general sintètica, històrica, política i jurídica de las lleis històriques i dels drets històrics de Catalunya Aquests llibres permeten entendre com Catalunya ha creat i exercit els seus Drets Històrics al llarg de dotze segles. Sota la direcció del Dr. Josep Serrano Daura, l’equip d’investigadors format pels Dr. Pablo José Alcover Cateura, Dr. Xavier Baró Queralt, Sr. Jordi Bonvehí Castañé, Sr. Guillem Fornés Fernández, Dr. Miquel Fuertes Broseta i Dr.Cristian Palomo Reina ha publicat l’obra Leyes históricas de Cataluña, que s’emmarca dins la col·lecció Leyes Históricas de España de l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat (AEBOE), organisme que pertany al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtats. Els quatre volums d’aquesta obra ofereixen una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació àrab i el domini franc, fins al 1931, amb la fi del regnat d’Alfons XIII. Aquests volums estudien el procés de creació de Catalunya. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta del 711; segueix amb una altra pròpia i independent, erigida al voltant del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII, i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, ja que l’obra, segons indiquen els autors, conté una síntesi històrico-jurídica de les institucions i les fonts del dret català, amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de fer un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir d’aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional liberal del segle XIX. Estudi introductori a càrrec del professor Josep Serrano Daura (traducció feta per la redacció de l’original que consta al primer volum) El nostre objectiu amb aquesta obra és oferir una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació sarraïna i el domini franc, fins al 1931, amb el final del regnat d’Alfons XIII. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta als sarraïns; segueix amb una altra pròpia i independent erigida entorn del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. En definitiva, es tracta de la creació de Catalunya, i del seu encaix posterior successivament, a la Corona d’Aragó ia la Monarquia espanyola al llarg període històric del que ens ocupem. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, una síntesi històrico-jurídica amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de dur a terme un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir de aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional. Advertim que els diferents monarques se citen segons el seu numeral propi a Catalunya diferent del d’Aragó (pel mateix nom -el d’Alfonso, per exemple); fins a Felip IV (V de Castella), regnat en què, després de la guerra de Successió, convertida Catalunya en una província més de la nova Monarquia, ja en la documentació oficial s’utilitza de manera definitiva la numeració que correspon a l’antiga Corona de Castella[i]. I seguint aquests períodes, en nom de la seva millor exposició, aquesta Introducció s’estructura en tres capítols: el primer relatiu a la història política de Catalunya, seguint cadascun els diferents regnats i destacant els fets que considerem més rellevants amb vista a la creació, la construcció i el desenvolupament del Principat; el segon capítol descriu les diferents fonts del dret català, tal com apareixen i es configuren; i al tercer, tractem de les institucions públiques catalanes abans i després del Decret de Nova Planta de 1716 fins al final de la Restauració borbònica a Espanya. Als tres capítols, per raons òbvies de coherència i desenvolupament, se segueix la mateixa estructura. I també a la darrera part d’aquesta obra, de relació i transcripció de les principals fonts del dret català en cadascun dels moments històrics de què ens ocupem: en total són 234 documents de tota naturalesa jurídica, les referències dels quals van encaixant i es referencien al llarg de la Introducció als seus tres capítols. Es tracta de documents: uns publicats per altres autors, però que atesa la seva rellevància transcrivim novament; altres procedeixen de diferents arxius que se citen; i en darrer terme uns altres més són extrets de la Compilació de Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, en la seva tercera compilació de 1704. A manera de resum aquestes diferents fonts jurídiques documentals: – Fins al segle XVIII, són: actes privats i judicials; privilegis i actes reals de diversa naturalesa; codis de

LLibre: Lleis històriques de Catalunya Llegeix més »

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0

Documents, Dret de secessió, Referèndum /

El Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer el 7 d’octubre de 2017 la següent “Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0“, Davant del moment de confusió actual creiem que és un bon moment per recordar aquella valoració. “La violència desfermada pels cossos policials en la repressió del referèndum ha suposat un punt d’inflexió en el debat sobre la independència de Catalunya. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans col·loca el cas català dins el grup de secessions que es qualifiquen de “remeieres” i d’acord amb determinades teories de filosofia política com les presentades per Allen Buchanan justifiquen moralment la secessió. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans (…) justifiquen moralment la secessió. “Però és que també d’acord amb dret internacional i la doctrina desenvolupada per les institucions de Nacions Unides, de l’Assemblea General a la Cort Internacional de Justícia, la violació sistemàtica de drets contra una població per raó del caràcter nacional del seu grup habilita a invocar el dret a l’autodeterminació externa, això és, a la creació d’un estat independent. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. “D’altra banda, a la vista de la intervenció (violenta i privada de base jurídica) de l’Estat espanyol, és evident que no s’ha pogut fer el recompte dels vots vàlidament emesos d’acord amb l’article 4.4 de la Llei 19/2017 (ja que n’hi ha que han estat segrestats) i que no s’ha fet en les condicions que fixa la mateixa llei, confereix àmplia legitimitat al referèndum de secessió (tal com han posat de manifest els diversos informes dels observadors internacionals), i més si tenim en consideració que la llei del referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya no fixa llindars de participació. “De fet, el dret a l’autodeterminació ja consta a la motivació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, i en base a aquest se’n defensava la seva vigència més enllà de les resolucions del Tribunal Constitucional. Els fets succeïts el dia 1 d’octubre legitimen encara més la seva vigència, que com a tal, obliga al Parlament de Catalunya a actuar d’acord amb les previsions del seu article 4.4. En conseqüència, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials, tenint en compte que hi ha més vots afirmatius que negatius, el Parlament de Catalunya ha de celebrar una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent. També, a partir d’aquesta data, entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El Parlament de Catalunya ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència. “Dins l’ordenament jurídic català en vigor, no hi ha cap altre actuació possible, que no suposi incompliment de la normativa pròpia. I aquest compliment, en aquests moments, tant sols està en mans del Parlament de Catalunya que ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència.”

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0 Llegeix més »

Una aproximació al carril de Mataró

Activitat del col·lectiu, Adreces d'interès, Conferències /

DE NAVEGANTS A FERROVIARIS Conferència del Dr. Ferran Armengol i Ferrer EL7 de setembre, el Dr. Ferran Armengol i Ferrer, va donar una conferència a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, sobre el com, el que i qui va donar lloc al tren de Barcelona a Mataró. El Dr. Armengol va donar a conèixer aspectes de la seva recerca sobre els fets, antecedents i paralel·lismes que acabaren materialitzant i fent possible una infraestructura que ha estat cabdal per al desenvolupament del Maresme. El conferenciant va explicar que aquesta inversió no hauria estat possible sinó s’hagues donat la confluència de les accions i actuacions de tres personatges claus en aquesta història: Ramon Maresch i Ros, Josep Maria Roca i Cabanes, Miquel Biada i Bunyol. La conferència va ser molt interessant, farcida d’annecdòtes, àgil i simpàtica, derivades dels seus àmplis coneixements, com és habitual en les conferències del Dr. Ferran Armengol. Un plaer de conferència!

Una aproximació al carril de Mataró Llegeix més »

Segon Congrés en Defensa de l’Estat de Dret, crònica no oficial

Adreces d'interès, Autodeterminació, Jornades /

El Col·lectiu Maspons i Anglasell ha estat present al Segon Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret, congrés que ha estudiat les respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica de Catalunya, per l’interès de les ponències hem fet aquesta crònica David Ros i Serra @EconomRosDavid Economista. Exinterventor d’Administració local. Relator de l’eix sector públic del 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Cel·lebrat l’11 de febrer de 2023, a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un aforament ple, s’ha estudiat com a la Catalunya del 2023 continuen vigents les preocupacions relacionades amb la situació política, repressiva i judicial. En els darrers anys, hem conegut noves formes de repressió i de restriccions judicials basades en una interpretació del dret no sempre imparcial. Des del món del dret, però també des de les ciències socials i el periodisme, el Congrés ha estudiat aquesta nova situació. Aquesta crònica es fa a partir de les notes agafades directament durant les conferències i amb caràcter d’urgència.. Amb la síntesi volem donar el màxim d’informació en el mínim espai possible, aquesta és la virtut de la síntesi, però també pot tenir el defecte que en algun punt no es transmeti amb tot rigor el que s’hi va expressar. Ens remetem a la publicació que entenem farà l’organització del congrés. Primera sessió.- La causa dels jutges pel dret a decidir, vulneració de drets i empara al TEDH Xavier González de Rivera, Magistrat del jutjat social 3 de Barcelona. En aquest cas s’observa la impunitat portada al límit. Els 33 jutges que consideraven que el dret a decidir era legalment viable van signar un document en el que expressaven la seva opinió favorable. A partir dels seus DNI la policia va publicar noms i fotos dels signataris. Les conseqüències contra els jutges van ser múltiples: comentaris ofensius de companys, peticions d’expulsió de la magistratura, negatives a la promoció professional, difusió constant de les seves fotos, posada en qüestió de les seves resolucions… Han viscut una persecució inacabable que encara avui dura. El TEDH ha reconegut en la seva sentència que s’ha vulnerat el dret a la vida privada. Els afectats consideren que tot i que la sentència és favorable, es queda coixa en el reconeixement en la protecció de la llibertat d’expressió. Andreu Van den Eynde, advocat de la causa dels jutges pel dret a decidir davant del TEDH. Les instruccions contra l’estat són diferents, quan el demandat és l’estat tot és complica. Es va plantejar com un cas dels drets humans al TDEH, en català. Es fonamentava en que no hi ha cap precepte legal que permeti investigar ciutadans. Al contrari són els poders públics els que han de protegir la vida privada. En aquest cas s’ha evidenciat que l’Estat no vol investigar. En canvi els tribunals internacionals són un altre món. Només a fora es poden discutir les coses de veritat. S’hi parla molt i s’escolta. Una de les conseqüències és que s’està aconseguint la solidaritat entre els professionals del dret. Segona sessió.- Excepcionalitat jurídica L’aplicació ordinària del dret penal i administratiu de l’enemic. Construcció del concepte i principals elements. Vulneració en la seva aplicació de les garanties procedimentals i dels drets fonamentals. Perspectiva des de la filosofia i la teoria del dret. Modera: Irene Martín Abellan. Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, sobre el dret penal de l’enemic. Remarca que no hi ha democràcia sense estat de dret, precondició de democràcia és la protecció dels dret humans, sense protecció dels drets, no hi ha democràcia. No es pot emparar ningú en l’estat de dret per limitar la democràcia. El lawfare és tant antic com el mateix dret. És utilitzar el dret com a arma contra els altres, és un ús tergiversat del dret. Retalla els drets perquè el fi és creu que ho justifica. L’ús directe de l’abús del dret amb finalitat política. En aquest sentit cal entendre el cas Lula. És l’excusa de com s’ha defensat la societat sense respectar el dret. El dret penal de l’enemic considera que contra els enemics s’hi val tot, encara que no es respectin els drets democràtics. Si triem pel camí de l’estat de dret hem d’aplicar el dret de la democràcia sense distingir amic o enemic. El món millora a força de mobilització i reivindicació dels drets democràtics. Guillem Soler Solé, Magistrat del jutjat de primera instància de Barcelona. Excepcionalitat jurídica. “Es grapeja el dret” (cita Benet Salellas). De quina manera tot plegat encaixa en ser escoltat per un jutge imparcial? El TJUE ha assenyalat la incompetència del TS. Quan un tribunal té interès en conèixer una causa no pot ser imparcial. En el TS hi ha un excès d’independència (autonomia) judicial. El president del TS ha fet discursos contra la desjudicialitzaciò, s’ha vist manca d’imparcialitat, oposició a les modificacions legislatives, expressions contra el legislador. Aquests tribunals tenen agenda pròpia incompatible amb la imparcialitat. Si Schleswig-Holstein va denegar l’euroordre és perquè va veure excepcionalitat jurídica. Les excepcionalitats jurídiques sempre cauen del mateix cantó (en el Grup Objectivament Identificable). S’evidencia un tracte discriminatori. Des del poder judicial s’impedeix que un poble pugui regular la seva llengua… Desviació de poder. Realment si el poder judicial ha de resoldre conflictes, el fet de tenir una agenda pròpia sobre el procés limita aquesta possibilitat i pot evidenciar la desviació de poder. “La estratégia que sufrimos”, les crítiques al legislador, la traça de les conductes estranyes, el desig aplicat a les resolucions judicials… Isabel Elbal, advocada penalista. Tenim un marc de disfuncions sistèmiques. Molt antidemocràtic. Un sistema imperfecte. El dret penal s’utilitza per tot, pels conflictes polítics, quan hauria de ser d’ús excepcional. Ha actuat un òrgan judicial manifestament incompetent, per això el judici del procés no és just. Es vol neutralitzar un grup de persones a través d’un òrgan incompetent. No hi ha confusió a l’hora d’identificar un grup perseguit. Es va buscant l’entorn, les famílies, les persones que es solidaritzen, els advocats, els que porten

Segon Congrés en Defensa de l’Estat de Dret, crònica no oficial Llegeix més »

Economistes pel Benestar. Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya

Adreces d'interès, Economia /

Per David Ros Els ‘Economistes pel Benestar’, han realitzat un rigoròs estudi de la situació dels principals serveis a Catalunya i com podrien ser si disposéssim dels nostres recursos. Aporten molta informació actualitzada que permeten reiterar com “Catalunya no disposa dels seus propis recursos sinó que viu en el context de l’Estat, on aquest recapta els principals impostos (IRPF, IVA, Impost de Societats i Impostos especials) i en transfereix una part a les comunitats per finançar les competències traspassades. Aquest mecanisme genera un infrafinançament molt notable de la Generalitat…” “Aquesta manca de finançament dels serveis públics a Catalunya redueix el benestar dels ciutadans…” ‘Economistes del benestar’ Enllacem aquí el treball on analitzen amb un gran quantitat de dades la realitat i la relaciió econòmica Catalunya / Espanya, i els grans greuges que pateix la població catalana com a conseqüència del sistema de finançament. Des del Col·lectiu Maspons i Anglasell us convidem a llegir i difondre l’estudi. Aquí en teniu les dues versions 👉 Document resumit 👉 Document complet Accediu també al web d’Economistes pel Benestar clicant sobre el logo 👉 Albert Carreras de Odriozola Economista. Catedràtic del Departament d’Economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Joan B. Casas Onteniente Doctor en Economia, exdegà del Col·legi d’Econmistes de Catalunya (2008-2018). Soci fundador de Faura_Casas, Auditors-Consultors. Daniel Quer Domingo MBA per ESADE, coordinador del II Congrés d’Economa i Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Consultor empresarial. Francesc Raventós Torras Economista, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, expresident del Consejo Gl de Colegios de Economistas. Júlia Montserrat Codorniu Doctora en economia, consultor de la xarxa europea de protecció social. Josep Reyner Serra Economista. Exdirectiu banca. Autor de l’informe Euromedi (Fundació Vincle).

Economistes pel Benestar. Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya Llegeix més »

Bandera Quebec

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec

Adreces d'interès, Dret de secessió /

Per Redacció Resposta a les preguntes del Governador en Consell per part del Tribunal Suprem del Canadà No exclouen la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto El governador en consell ha sotmès al Tribunal, d’acord amb l’article 53 de la Llei del Tribunal Suprem, les preguntes següents: 1. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec poden, en virtut de la Constitució del Canadà, procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 2. L’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec tenen, d’acord amb el dret internacional, el dret a efectuar unilateralment la secessió del Quebec respecte del Canadà? En aquest sentit, segons el dret internacional, existeix un dret a l’autodeterminació que donaria a l’Assemblea Nacional, la legislatura o el Govern del Quebec el dret a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? 3. Quin dret prevaldria, en cas d’una contradicció entre el dret intern i el dret internacional, sobre el dret de l’Assemblea Nacional, la legislatura o de Govern del Quebec per a procedir unilateralment a la secessió del Quebec respecte del Canadà? Resposta del Tribunal Suprem del Canadà actuant en funcions de Tribunal Constitucional a les preguntes de la consulta rebuda 👉 Llegeix-les aquí, en particular la número 155 “155. Tot i que no existeix un dret a la secessió unilateral en virtut de laConstitució o del dret internacional, és a dir, un dret a la secessió sense negociaciósobre les bases que acabem d’examinar, això no exclou la possibilitat d’una declaracióinconstitucional de secessió que condueixi a una secessió de facto.“

Una declaració inconstitucional de secessió pot conduir a una secessió de facto. Arran de la consulta relativa a la secessió de Quebec Llegeix més »

Els quòrums de participació i d’aprovació, desaconsellats pel codi de bones pràctiques sobre referèndums de la Comissió de Venècia

Adreces d'interès, Dret internacional /

Redacció INTRODUCCIÓ 1. En resposta a una sol·licitud de l’Assemblea Parlamentària, el Consell per a les Eleccions Democràtiques i, posteriorment, la Comissió de Venècia van adoptar l’any 2002 el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. 2. Aquest document va ser aprovat per l’Assemblea Parlamentària en la sessió del 2003 (primera part) i pel Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa en la seva sessió de la primavera del 2003. 3. En una declaració solemne del 13 de maig de 2004, el Comitè de Ministres va reconèixer «la importància del Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral, que reflecteix els principis del patrimoni electoral europeu com a document de referència per a les activitats del Consell d’Europa en aquest àmbit, i com a base per a un possible major desenvolupament del marc jurídic de les eleccions democràtiques en els estats europeus». 4. Amb l’extensió de la democràcia a Europa, no solament les eleccions pluralistes han esdevingut cada vegada més freqüents, sinó també el recurs a la democràcia per referèndum. 5. Des de fa anys, l’Assemblea Parlamentària s’ha interessat per la qüestió dels referèndums i les bones pràctiques en aquesta matèria. Els seus treballs van conduir, el 29 d’abril de 2005, a l’adopció de la Recomanació 1704 (2005), titulada «Referèndums: cap a unes bones pràctiques a Europa». L’Assemblea va treballar en aquesta qüestió en cooperació amb la Comissió de Venècia, que va presentar observacions sobre la recomanació esmentada a petició del Comitè de Ministres i va elaborar un informe de síntesi basat en les respostes a un qüestionari enviat als seus membres sobre la qüestió dels referèndums. Aquest informe es titula «Referèndums a Europa – anàlisi de les normes legals en els estats europeus». 6. Es va considerar que era necessària l’elaboració d’un document de referència del Consell d’Europa en matèria referendària en línia amb el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. El Consell per a les Eleccions Democràtiques va assumir aquesta tasca a partir de les contribucions de tres membres de la Comissió de Venècia: el Sr. Pieter van Dijk (Països Baixos), el Sr. François Luchaire (Andorra) i el Sr. Giorgio Malinverni (Suïssa). 7. Les directrius sobre l’organització de referèndums van ser aprovades pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 18a reunió (Venècia, 12 d’octubre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 68a sessió plenària (Venècia, 13-14 d’octubre de 2006). 8. Aquestes directrius estan acompanyades d’una nota explicativa, que va ser aprovada pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 19a reunió (Venècia, 16 de desembre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 70a sessió plenària (Venècia, 16-17 de març de 2007). CODI DE BONES PRÀCTIQUES SOBRE REFERÈNDUMS DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA Llegeix 👉 el document ‘Codi de bones pràctiques sobre referèndums’ de la Comissió de Venècia Cal destacar, pel que fa a les votacions per aprovar un referèndum que aquest codi desaconsella que hi hagi quòrums de participació o quòrums d’aprovació diferents al de la majoria simple, en concret assenyala: “7. QuòrumNo és aconsellable preveure els fets següents:a) Un quòrum de participació mínima (percentatge mínim), ja que assimila els abstencionistesamb els partidaris del no;b) Un quòrum d’aprovació (aprovació d’un percentatge mínim del cens electoral), ja que es correel risc de crear una situació política difícil si el projecte és aprovat per una majoria simple inferioral quòrum exigit.”

Els quòrums de participació i d’aprovació, desaconsellats pel codi de bones pràctiques sobre referèndums de la Comissió de Venècia Llegeix més »

Desplaça cap amunt