Documents

Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva

Activitat del col·lectiu, Opinió, Règim local /

Ricard Brotat Jubert Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor associat de la UAB Membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva municipal: una referència constitucional i algunes referències a la Llei de l’esport, a la de turisme i al dret de la Unió. 👉🏻 Article publicat al blog de la RCDP Sovint es planteja el dubte en l’àmbit de les administracions públiques sobre si poden acudir al patrocini en matèria esportiva o si, en realitat, aquesta fórmula és una subvenció encoberta. L’opinió que es defensa és que, amb caràcter general i deixant patologies jurídiques a banda, la subvenció i el patrocini són institucions i conceptes jurídics diferents. La subvenció La subvenció és un instrument clàssic en matèria de foment. Aquesta qualificació deriva del concepte de l’activitat administrativa, seguint la definició clàssica infinitament esmentada de Jordana de Pozas (1951) al número 4 de la Revista de Administración Pública a “El problema de los fines de la actividad administrativa” (p. 27). Reglamentàriament, el concepte de subvenció és recollit, en l’àmbit estatal, a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions: Article 2. Concepte de subvenció. 1. S’entén per subvenció, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol disposició dinerària realitzada per qualssevol dels subjectes que preveu l’article 3 d’aquesta Llei, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els requisits següents:a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert.c) Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública […] També ho ha estat en l’àmbit de Catalunya, pel Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals: Article 118 Objecte La subvenció té per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic, sens perjudici del que estableix l’article 121 d’aquest Reglament.    La nota distintiva de les subvencions és el fet de ser una disposició dinerària gratuïta, realitzada per una Administració pública per fomentar una activitat d’utilitat o interès general o per promoure la consecució d’un fi públic. Per tant, la nota distintiva de les subvencions és el fet de ser una disposició dinerària gratuïta, realitzada per una Administració pública per fomentar una activitat d’utilitat o interès general o per promoure la consecució d’un fi públic. D’altra banda, en l’àmbit constitucional, el paràgraf 3 de l’article 43 estableix com a principi que “els poders públics fomentaran l’educació sanitària, l’educació física i l’esport. Facilitaran també la utilització adequada del lleure”. Pel que fa a la joventut, aquest text es completa amb l’article 48 que diu que: “els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural”. Aquests dos principis gaudeixen de protecció constitucional a través del paràgraf 3 de l’article 53 de la Constitució, que mana als poders públics (les administracions públiques ho són, evidentment) que la seva activitat estigui “informada” (en el sentit de bastir les polítiques públiques i donar-los “forma”) per complir amb aquests principis. Així, òbviament, l’activitat de subvenció en l’àmbit esportiu està reconeguda (“fomentaran”, es podia dir més fort, però no més clar) i, àdhuc, emparada per la Constitució. Encara que sobre això no hi havia cap dubte. El patrocini El patrocini no és, a diferència de la subvenció, una activitat de foment. Per contra, la ubicació sistemàtica del patrocini la trobem en la matèria de contractació. Es tracta, a més a més, d’un contracte privat per aplicació de la lletra a) del paràgraf 1 de l’article 26 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, perquè no es tracta d’un contracte típic ni d’un contracte nominat. El contracte de patrocini troba la seva regulació legal a la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat (d’ara endavant LGP), modificada per la Llei 29/2009, de 30 de desembre, per la qual es modifica el règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris, juntament amb els contractes de publicitat, de difusió publicitària i de creació publicitària: Article 22. El contracte de patrocini publicitari és aquell pel qual el patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’una altra índole, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador. El contracte de patrocini publicitari es regeix per les normes del contracte de difusió publicitària quan li siguin aplicables.    La nota distintiva [del patrocini] aquí és, doncs, que una persona (patrocinat), a canvi d’una contraprestació econòmica (…), s’obliga a prestacions de caràcter publicitari davant de l’altra part (patrocinador). (…) És un contracte. La nota distintiva aquí és, doncs, que una persona (patrocinat), a canvi d’una contraprestació econòmica (o, com diu el precepte regulador desafortunadament “una ajuda econòmica”, cosa que pot derivar a una confusió conceptual, fruit d’una lectura apressada, i portar-nos erròniament a conceptuar el patrocini com a activitat de foment), s’obliga a prestacions de caràcter publicitari davant de l’altra part (patrocinador). Gràcies a la combinació o la relació entre tots dos, el patrocinador podrà beneficiar-se de la notorietat del patrocinat en el desenvolupament de la seva activitat. El que resulta evident, no obstant això, és que, com diu el mateix precepte esmentat, és un contracte.

Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva Llegeix més »

Llibre: “La Pau i la Treva a Catalunya. Origen de les Corts Catalanes”, Gener Gonzalo i  Bou, Edicions de la Mangrana, Barcelona, 1986.

Activitat del col·lectiu, Documents /

Aqueix llibre és la tesi de llicenciatura de l’autor, dirigida per l’eminent jurista Frederic Udina i Martorell, en la qual hom troba sintetitzada amb rigor i precisió tan jurídica com històrica l’evolució d’una institució cabdal per a la construcció de Catalunya com a nació. He reproduït en aqueix bloc un estudi sobre l’assemblea de Pau i Treva de Toluges l’any 1065, però aqueix treball de Gener Gonzalo  té un abast omnicomprensiu de totes les assembles entre els segles XI i XIII. El ple feudalisme les assemblees de Pau i Treva, inicialment convocades per les autoritats eclesiàstiques autòctones -seguint els precedents en terra occitana- tenen com a finalitat preservar els béns de l’Església i el poble menut de la violenta opressió dels senyors feudals. Poquet a poquet els comtes catalans, començant per Ramon Berenguer I, van introduint-se en aqueixes trobades de les quals en sorgeixen ordenances escrites d’obligada observació per convertir-les en el nucli del nou poder públic que es va estructurant al voltant del casal de Barcelona fins a esdevenir el fonament de les corts catalanes. Atès el seu caràcter sintètic en reprodueixo les conclusions: “Cal començar remarcant que la Pau i la Treva foren en un principi dues institucions diferenciades, però que ben aviat es fusionaren. A Catalunya destaca en un primer moment la figura de l’abat Oliba. Recollint la tradició de la Pau de Déu, originària del sud de França, fou el bisbe vigatà qui formulà la Treva de Déu en els concilis de Toluges (1027) i Vic (1030, 1033). La Treva no permetia la lluita en certs dies de la setmana i en diades determinades del calendari litúrgic, i pocs anys després arribaria a generalitzar-se per Europa, a partir del concili de Niça de 1041. La Pau i Treva fou originalment un moviment dirigit per l’Església per tal de frenar la violència i substituir la manca d’un poder públic efectiu. Així, el poder civil és absent en les primeres assemblees de Pau i Treva. La institució protegia en primer lloc els homes i béns de l’Església, i, en un segon terme, les capes populars. Les primeres penes imposades als violadors de la Pau i Treva eren de caire espiritual, encara que ben aviat s’introduïren penes pecuniàries. L’any 1064 significà la introducció delpoder civil dins de la institució de la Pau i Treva, en el segon concili de Toluges, en l’assemblea de Barcelona de 1064 i en una ssemblea vigatana del 1064-1066. La Treva s’amplià a 319 dies de l’any en el concili de Toluges de 1064-10766. L’assemblea de Barcelona del 1064 suposà la utilització de la Pau i Treva per a enfortir la figura del príncep, responent a un afany de renovació legislativa per part de  Ramon Berenguer I. La Pau i Treva de 1064 fou potenciada també pel papat per tal d’enfortir una croada contra els sarraïns de Barbastre, i a tal fi hi acudí el legat Hug Càndid, present a l’assemblea de Girona del 1068. A Vic es reuní una assemblea que aplicà per a les diòcesis d’Osona i Girona els acords presos en l’assemblea de Barcelona de 1064. A Girona, l’any 1068, Hug Càndid introduí l’esperit reformista menat per Roma. Fou una assemblea d’àmbit eclesiàstic, però el comte Ramon Berenguer I presidí amb el legat l’assemblea, la qual cosa confirma la introducció del poder civil en el comanament de la Pau i Treva. La reaparició de la Pau i Treva es produí en el document d’Olèrdola de 1108, col·laborant en un clàssic procés de repoblació d’antigues terres serraïnes, annexionades pel comte Ramon Berenguer III. La Pau i Treva d’Olèrdola és concedida, per iniciativa del comte, a tots els repobladors de la zona. La Pau i Treva del comtat de Cerdanya (1118) es produí en el moment de l’annexió del comtat al nucli central de Barcelona. Ramon Berenguer III utilitzà la institució per a reafirmar el seu domini sobre la Cerdanya. En el mateix document tenim un primer indici de l’existència de l’impost del bovatge. La Pau i Treva va rebre un nou impuls sota els auspicis d’un personatge en certa manera continuador de l’esperit reformista iniciat per Oliba: Oleguer. L’any 1131, a Barcelona, dirigí l’aprovació d’una Pau i Treva a favor dels interessos reformistes de Roma, malgrat l’assistència de Ramon Berenguer III. Oleguer aplicà principis establerts per concilis anteriors, generals per a tota l’Església. L’any 1134 Ramon Berenguer IV va protegir amb la Pau i Treva els templers, dedicats a lluitar contra l’Islam i assegurant la línia de frontera. D’aquí les proteccions i els privilegis concedits pel comte de Barcelona. Esl concilis lleidatans de 1155 i 1173, en la línia reformista i de predicació de la croada menada per Roma, foren els darrers  de l’antiga Pau i Treva diocesana. La instituciórecauria definitivament en mans de l’autoritat civil. La Pau i Treva de 1173, és la primera celebrada sota els auspicis dels comtes-reis, en aquest cas d’Alfons I. La seva decidida política d’afermament de la figura del rei i de l’autoritarisme el portarà a utilitzar la Pau i Treva per a aquests fins. A poc a poc es desenvolupa el concepte de poder territorial a mans de la figura preeminent del príncep: el Rosselló i Fondarella significaren les primers constitucions de Pau i Treva al servei de la monarquia, i deixen clar que la Pau i Treva és exclusiva de Catalunya. El veguer i el batlle seran els primers funcionaris reials encarregats de vetllar pel compliment de la Pau i Treva. Les constitucions de Fondarella seran el model seguit per les futures constitucions. Així l’any 1187 s’aprovà una Pau i Treva vàlida per al comtat d’Urgell que era, en realitat, una amplicació dels estatuts de Fondarella al comtat urgellenc. A l’assemblea celebrada a Girona l’any 1188 s’entreveu un conflicte que apareixerà amb força continuïtat al llarg dels regnats successius: l’enfrontament entre l’autoritarisme monàrquic i els interessos de la noblesa feudal. La catalanitat de la Pau i Treva es referma quan s’exigeix que el  veguer sigui català. La darrera assemblea de Pau i Treva presidida per Alfons

Llibre: “La Pau i la Treva a Catalunya. Origen de les Corts Catalanes”, Gener Gonzalo i  Bou, Edicions de la Mangrana, Barcelona, 1986. Llegeix més »

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0

Documents, Dret de secessió, Referèndum /

El Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer el 7 d’octubre de 2017 la següent “Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0“, Davant del moment de confusió actual creiem que és un bon moment per recordar aquella valoració. “La violència desfermada pels cossos policials en la repressió del referèndum ha suposat un punt d’inflexió en el debat sobre la independència de Catalunya. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans col·loca el cas català dins el grup de secessions que es qualifiquen de “remeieres” i d’acord amb determinades teories de filosofia política com les presentades per Allen Buchanan justifiquen moralment la secessió. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans (…) justifiquen moralment la secessió. “Però és que també d’acord amb dret internacional i la doctrina desenvolupada per les institucions de Nacions Unides, de l’Assemblea General a la Cort Internacional de Justícia, la violació sistemàtica de drets contra una població per raó del caràcter nacional del seu grup habilita a invocar el dret a l’autodeterminació externa, això és, a la creació d’un estat independent. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. “D’altra banda, a la vista de la intervenció (violenta i privada de base jurídica) de l’Estat espanyol, és evident que no s’ha pogut fer el recompte dels vots vàlidament emesos d’acord amb l’article 4.4 de la Llei 19/2017 (ja que n’hi ha que han estat segrestats) i que no s’ha fet en les condicions que fixa la mateixa llei, confereix àmplia legitimitat al referèndum de secessió (tal com han posat de manifest els diversos informes dels observadors internacionals), i més si tenim en consideració que la llei del referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya no fixa llindars de participació. “De fet, el dret a l’autodeterminació ja consta a la motivació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, i en base a aquest se’n defensava la seva vigència més enllà de les resolucions del Tribunal Constitucional. Els fets succeïts el dia 1 d’octubre legitimen encara més la seva vigència, que com a tal, obliga al Parlament de Catalunya a actuar d’acord amb les previsions del seu article 4.4. En conseqüència, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials, tenint en compte que hi ha més vots afirmatius que negatius, el Parlament de Catalunya ha de celebrar una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent. També, a partir d’aquesta data, entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El Parlament de Catalunya ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència. “Dins l’ordenament jurídic català en vigor, no hi ha cap altre actuació possible, que no suposi incompliment de la normativa pròpia. I aquest compliment, en aquests moments, tant sols està en mans del Parlament de Catalunya que ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència.”

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0 Llegeix més »

El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació

Documents, Règim local /

La desitjable descentralització del règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació estatal. L’aplicació a Catalunya d’una previsió similar a la previsió especial per al País Basc de 2021 Joan Anton Font@JoanAntonFont Advovat. Doctor en dret. Funcionari d’administració local amb habilitació de caràcter estatal. Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona Publicat a Revista Catalana de Dret Públic, 65, 75-92. 2022 https://doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3788 El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació i preparació tècnica en la confecció dels pressupostos, la gestió dels ingressos i la despesa, la contractació, la gestió del territori, la rendició dels comptes…, activitats cada vegada més complexes i de major responsabilitat.  Joan Anton Font Moclús explica com la recentralització de la selecció dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de estatal dificulta disposar d’aquests tècnics, com ho tenia resolt Catalunya, i com s’ha resolt pel País Basc, solució també aplicable a Catalunya. 👉 llegiu l’article clicant aquí

El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació Llegeix més »

Eusebi Campdepadrós interposa recurs en defensa de la inviolabilitat parlamentària

Activitat del col·lectiu, Documents, Inviolabilitat, Parlament de Catalunya /

Redacció, 12 de novembre de 2022 L’exmembre de la mesa del Parlament de Catalunya i membre del nostre col·lectiu, Eusebi Campdepedrós, ha donat a conèixer, mitjançant una piulada a Twitter, que ha interposat recurs de cassació contra la sentència del TSJC, tot i ser-li favorable, en defensa de la inviolabilitat del Parlament. Eusebi Campdepadrós afirma que els jutges no tenen potestat per prohibir debats i votacions dels representants electes dels ciutadans. Actualització 24 de gener de 2023 Eusebi Campdeprós conclou en el seu recurs en la impossibilitat de persecució penal dels membres de la mesa, en tractar-se d’actes de tramitació de les iniciatives i exercici del vot basat en les opinions expressades com a membres de la Mesa en actes parlamentaris de naturalesa política, protegits per la inviolabilitat parlamentària. Considera que el Tribunal Suprem ha de ressituar els termes del debat polític a les institucions parlamentàries, ja que la vigència de la Constitució no pot derivar en la prohibició del debat d’idees en seu parlamentària i, ni de bon tros, no ha de suposar ni la persecució penal de qui permet aquest debat parlamentari perquè vulnera la prerrogativa de la inviolabilitat (art. 57.1 EAC) i, amb això, el dret a la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el dret de representació política (art. 21 , 20 i 23 CE, articles 10 i 11 CEDH i articles 3 Protocol Addicional). 👉 llegiu aquí el recurs

Eusebi Campdepadrós interposa recurs en defensa de la inviolabilitat parlamentària Llegeix més »

Espanya, una democràcia defectuosa

Documents, Qualitat democràtica /

Redacció Índexs sense prou fiabilitat blanquegen els credencials democràtics d’Espanya. Un grup d’estudiosos format per Eduard Gracia, Oriol Martínez, Jaume Pérez, Josep Reyner, el company del nostre col·lectiu David Ros i Lluís Verbon van interpel·lar dues de les principals institucions que elaboren els denominats índex de democràcia mitjançant els quals classifiquen els països segons el seu grau de democràcia, en aquest cas The Economist i el V-Dem Institue de la Unversitat de Göteborg. Aquesta interpel·lacio partía d’observar que després dels fets de l’1 d’octubre i la repressió posterior Espanya era qualificada com a democràcia plena. Actualització 26 de Març de 2022 No hi ha necessàriament una relació de causa efecte, però el cert és que al mateix 2022, pocs dies després de fer-se públic l’informe que adjuntem més avall, els índex han qualificat Espanya com democràcia defectuosa. El 26 de gener de 2022 es va presentar a l’Ateneu de Barcelona l’informe «Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica», fet per un grup d’estudiosos del tema. En l’informe es fa palès que els índexs que serveixen per a acreditar —contra l’evidència dels fets— la qualificació d’Espanya com a plena democràcia es basen en opinions d’experts, però no tenen mecanismes prou consistents per a limitar els biaixos, prejudicis o, fins i tot, manipulacions que poden condicionar aquestes opinions. Al mateix temps, més de dos-cents professionals, personalitats i professorat universitari s’han adherit a un manifest en què es denuncia l’ús d’índexs basats en opinions subjectives per a qualificar Espanya com a “democràcia plena”. DOCUMENTS: Adjuntem, a continuació, l’informe en català, castellà i anglès, així com el manifest  i la llista d’adhesions al manifest (en català). INFORME Ínforme en català 👉 Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” elsfebles fonaments dels ínexs de qualitat democràtica. Informe en castellà 👉 Prejuicio y manipulación bajo la apariencia de ciencia: la dudosa calificación de España como“democracia plena” y los débiles fundamentos de los índices de calidad democrática. Report in english 👉 Prejudice and manipulation under the cloak of science: Spain’s dubious “full democracy”rating and the shaky foundations of democracy indices MANIFEST I LLISTA D’ADHESIONS 👉 Llegeix el manifest i la llista d’adhesions

Espanya, una democràcia defectuosa Llegeix més »

La descentralizació de la gestió dels funcionaris d’administració local

Activitat del col·lectiu, Documents, Manifestos, Règim local /

Col·lectiu Maspons i anglasell@Col_Maspons Informe-manifest sobre la descentralització dels funcionaris d’administració local 22 de gener de 2022 La professionalització dels ens locals catalans requereix de forma urgent la descentralització de competències de l’estat en relació a secretaris, interventors i tresorers en favor de la Generalitat. El Col·lectiu Maspons i Anglasell ha redactat un informe-manifest sobre aquesta problemàtica, que pots llegir a continuació INFORME-MANIFEST LA NECESSITAT D’UNA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL ESTABLE I PROFESSIONALITZADA. RECLAM PER LA DESCENTRALIZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS FUNCIONARIS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL AMB CARÀCTER ESTATAL A CATALUNYA 1.- La regulació inicial a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) El març de 2007, es va aprovar l’EBEP. En la seva disposició addicional segona es  va substituir íntegrament la normativa reguladora vigent fins aleshores dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN). La Disposició Derogatòria Única derogava els articles 92 i el capítol III del Títol VII (articles 98 i 99) de la Llei de Bases de Règim Local 7/1985 , de 2 d’abril (LRBRL), i el capítol III del Títol VII (articles 158 a 166) del Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per RDL 781/1986, de 18 d’abril (TRRL), que són precisament els que feien referència a aquells. El text final, pel que fa als FALHN, va ser fruit de les negociacions entre les forces polítiques, les aportacions i negociacions del “Consejo General de Colegios de Secretarios, Interventores i Tesoreros de Administración Local” (COSITAL). L’EBEP, més que aportar novetats en el règim jurídic dels actuals FHE, el que va provocar és una forta descentralització en les Comunitats Autònomes (CCAA). Es van mantenir les funcions com a necessàries i estructurals, així com l’habilitació i la competència bàsica estatal. Però, es va traspassar a les CCAA el desenvolupament del seu règim jurídic: creació, classificació, supressió, oferta pública d’ocupació, selecció, provisió i situacions administratives. Un dels punts més conflictius i que més desconfiança provocava en el col·lectiu era el de l’oferta pública d’ocupació. Finalment, en el punt 4, aquesta es deixava en mans de les CCAA.  Aquest sistema tenia un punt positiu, també reivindicat per part del col·lectiu, sobretot els representants catalans. Amb el sistema anterior, la convocatòria pública corresponia a l’Estat, i les places es repartien pel territori en proporció a les sol·licituds dels aspirants. Les CCAA amb escassa tradició “opositora” (com el cas de Catalunya), sortien perjudicades per aquest sistema, provocant una gran quantitat de places sense cobrir i, per tant, cobertes interinament. El fet de passar la competència a les CCAA, si aquestes actuaven responsablement, suposava adequar les ofertes públiques a les necessitats reals del territori. Però, no totes les CCAA van actuar  responsablement. Cal afirmar que Catalunya va ser la CCAA que més places va convocar de tot l’Estat espanyol (en els anys de vigència de la DA 2a EBEP), actuant amb gran dosis de responsabilitat en aquest sentit, i demostrant que, amb l’actuació responsable, aquest règim resol de forma més satisfactòria les necessitats reals del territori per a la cobertura de llocs de treball reservats a FALHN. En els 4 anys d’exercici de competències es van convocar 423 places, d’acord amb la següent distribució (quadres d’elaboració pròpia): Oferta pública ocupació Catalunya: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2009 50 17   44   111 2010 50 15   35   100 2012 40 15 5 35 5 100 2013 40 18 12 30 12 112 TOTALS 180 65 17 144 17 423 Si es compara aquest quadre amb els quatre anys  posteriors d’oferta pública que es van convocar a Espanya, es pot apreciar en el següent quadre com, proporcionalment, és clarament inferior a l’efectuada per Catalunya. També es pot constatar com a Catalunya es va donar prioritat a la subescala de secretaria-intervenció, i a Espanya a la d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada: Any OPC Secretaria-intervenció Secretaria Entrada Secretaria superior Intervenció-Tresoreria entrada Intervenció-Tresoreria superior TOTAL 2014 90 30   131   251 2015 115 35 20 125 45 340 2016 145 75   195   415 2017 150 100 22 148 30 450 2018 200 68 60 90 60 478 2019 200 30 50 190 30 500 TOTALS 900 338 152 879 165 2434 En conclusió, l’EBEP va efectuar una important descentralització del règim jurídic dels FALHN, reservant-se el règim jurídic bàsic de l’habilitació estatal; les funcions mínimes necessàries encomanades a aquests funcionaris; els sistemes de provisió; les titulacions i programes mínims d’accés; els criteris basics de la selecció i deixant la resta pel desenvolupament autonòmic. I aquest va ser un model molt exitós, al menys per Catalunya. Catalunya va ser la CCAAS que es va prendre més seriosament i responsable  aquest nou règim descentralitzat. De fet la manca de compromís i de desenvolupament efectuat per la resta de les CCAA, sobretot pel que fa a selecció de nous FALHN, va ser el que va provocar la reacció centralitzadora posterior. O sigui, no va ser una reacció contra el desenvolupament d’una competència per part de Catalunya, sinó com una reacció a la manca de responsabilitat de la resta de CC AA. Aquest règim va tenir una durada curta, a partir de propostes de regulacions molt més conservadores, retornant la regulació complerta cap a l’Estat i desapoderant les CCAA de qualsevol competència en relació a aquests funcionaris, excepte les simplement executores. Aquest  pas enrere que es va concretar el desembre de l’any 2013 amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL). 2.- La centralització provocada per la LARSAL La nova regulació dels FALHN que es desprèn de la LRSAL suposa una centralització absoluta, fins i tot superior a les previsions inicials de la LRBRL del règim d’aquests funcionaris. La nova regulació comporta que qüestions com la selecció i la formació, que abans de l’EBEP s’efectuaven de forma descentralitzada per les diferents comunitats autònomes, se centralitzin de nou a l’Estat, modificant una actuació que s’havia demostrat correcta i exitosa. I això, sense cap motivació específica. A partir de l’entrada en

La descentralizació de la gestió dels funcionaris d’administració local Llegeix més »

L’independentisme supera el 52 %

Activitat del col·lectiu, Documents, Eleccions /

Col·lectiu Maspons i Anglasell Consideracions sobre els resultats electorals del 14 de febrer de 2021 Novament l’independentisme ha triomfat a les urnes. Malgrat els esforços dels àmbits polítics, econòmics i mediàtics de l’estat, dels quals l’últim episodi ha estat interferir en aquesta convocatòria d’eleccions, els resultats electorals han donat una majoria incontestable de vots al conjunt de les forces que defensen, des de diversos enfocaments, el dret d’autodeterminació de Catalunya, tant de les representades al Parlament com entre les diverses candidatures que no han aconseguit representació parlamentària. En aquest escenari, volem com a Col·lectiu fer públiques les consideracions següents: a) No tornem a caure en l’error de la valoració de les votacions de 2015. El valor plebiscitari d’aquestes eleccions no s’ha de limitar a la suma dels vots de les forces independentistes que han obtingut escó. En cas que aquesta votació haguera estat un referèndum, tots els vots dirigits a forces independentistes que no han obtingut representació al Parlament s’haurien computat com a favorables a la independència. b) En conseqüència, dins dels vots favorables a la independència cal comptar els de Candidatura d’Unitat Popular-Un nou cicle per guanyar (CUP-G), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Front Nacional de Catalunya (FNC), Junts Per Catalunya (JxCat), Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC), Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) i Moviment Corrent Roig (aquesta classificació s’ha realitzar segons el que els propis partits diuen en els seu programes). c) Les abstencions no es poden computar com a vots favorables ni desfavorables. L’abstenció és el dret a no exercir el dret de vot, i pot respondre a diversos motius, tots ells respectables, des de la mera protesta, la indiferència o el rebuig a participar en unes eleccions que es poden percebre com il·legítimes, però en cap cas no es poden considerar com un pronunciament per una o una altra opció. d) No es poden computar tampoc a aquests efectes aquells vots dirigits a forces extraparlamentàries que no s’han pronunciat sobre la qüestió de la independència, com és el cas d’ Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V), Per Un Món Més Just (Pum+J), Partit Comunista Dels Treballadors De Catalunya (PCTC), Som Terres De L’Ebre (Terres Ebre), Unión Europea de Pensionistas (UEP), Escons En Blanc (EB), Suport Civil Català (SCAT). e) Per les raons exposades, entenem que qualsevol càlcul dels resultats de les eleccions sobre la qüestió independentista ha de prendre com a referència els vots emesos i no la totalitat del cos electoral, així com els vots emesos a favor i en contra de la independència. f) Tenint en compte aquests factors, es desprèn que la majoria independentista ha estat del 52 %. Nota: resultats provisionals escrutat el 99,79 %, manca vot exterior i tancar l’escrutini. La consciència del dret a l’autodeterminació és per tant compartida pel gruix de la ciutadania de Catalunya. Com el seu nom indica, l’autodeterminació l’exerceix un mateix, no és una cosa que es concedeixi o es reconegui, i a Catalunya es tradueix en la “voluntat de ser” que deia Vicens Vives, que requereix la capacitat de determinar sense ingerència externa el propi model polític, social i cultural. El resultat d’aquestes eleccions s’ha d’interpretar com un mandat per als electes independentistes per a fer efectiu el dret d’autodeterminació. En conseqüència, el resultat d’aquestes eleccions s’ha d’interpretar com un mandat per als electes independentistes, als quals felicitem cordialment, per a fer  efectiu del dret d’autodeterminació. Lamentablement, els darrers anys aquest dret ha estat vulnerat de forma reiterada per part del Govern i del poder judicial espanyols, tant en el bloqueig sistemàtic d’iniciatives legislatives llançades des del Parlament com en la interferència directa en l’exercici de les funcions parlamentàries, de forma particularment greu en el cas del nomenament del president de la Generalitat i en el judici i empresonament de la presidenta del Parlament. Convé recordar a aquests efectes que segons ha reconegut el Comitè de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, el normal exercici pels càrrecs electes de les seves funcions està intrínsecament relacionat amb el dret d’autodeterminació,  per aplicació dels articles 1 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, tractat internacional ratificat per Espanya i, per tant, part del seu ordenament jurídic i que l’article 25 del Pacte és el referent de l’article 23 de la Constitució espanyola. El Comitè de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, ha reconegut que el normal exercici pels càrrecs electes de les seves funcions està intrínsecament relacionat amb el dret d’autodeterminació, per aplicació dels articles 1 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Davant d’aquest incompliment sistemàtic de la pròpia legalitat per part de l’Estat, cal que el Govern i el Parlament de Catalunya s’impliqui en el desmuntatge de l’aparellatge jurídico-repressiu establert per l’Estat contra l’independentisme i es posi com a fita la implementació d’aquells mecanismes que puguin garantir l’efectivitat del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. Bigues i Riells, 15 de febrer de 2021

L’independentisme supera el 52 % Llegeix més »

Desplaça cap amunt