LLibre: Confiança mútua, drets fonamentals i “grups objectivament identificables”. #GOI
Llibre sobre els grups objectivament identificables – GOI
Llibre sobre els grups objectivament identificables – GOI
Redacció Llibres recomanats pel Col·lectiu Maspons i Anglasells per fer una primera aproximació al coneixement de l’esperit del dret públic català. “Regiment de la cosa pública” Autor: Francesc Eiximenis Núm. col·lecció: 57 Pàgines: 256 ISBN: 9788498244496 Editorial Bromera 👉 El podeu trobar al portal de l’editorial Bromera clicant aquest enllaç. Qui va ser Francesc Eiximenis? Francesc Eiximenis (Girona, 1330?-Perpinyà, 1409) fou un franciscà amb una extensa formació universitària (Oxford, París, Tolosa), conseller àulic i un prolífic escriptor religiós i moralista. L’any 1383 es traslladà a València, on romangué quasi 25 anys i on escrigué la major part de la seua densa obra. Dedicà als jurats de València –denominació dels representants municipals– el Regiment de la cosa pública, un complet compendi de doctrines per al bon govern en què Eiximenis, partint de la seua formació teològica i escolàstica, exposa bellament el sistema pactista medieval. “El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta” Autor Victor Ferro Pomà. Hi ha diferents edicions, la primera, de l’editorial Eumo, i la segonareeditada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Editorial IEC Any 1987 ISBN 9788499652863 Nombre de pàgines 687 Mides 165 x 235 x 4 Qui va ser Víctor Ferro Pomà? Barcelona (1936 – 2007. Jurista i historiador del dret. Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo (Uruguai), on acabà la carrera de dret. De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials. Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena. És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (1987). (enciclopèdia.cat). La Societat Catalana d’Estudis Jurídics va retre homenatge el dia 23 d’octubre de 2008, a la persona i l’obra de l’il·lustre professor i historiador del dret, el Dr. Víctor Ferro i Pomà (mort el 2 d’abril de 2007). Les intervencions i les diverses col·laboracions presentades en aquell acte foren publicades en el número 9 de la Revista de Dret Històric Català. La mateixa publicació conté diferents articles i treballs inèdits fins aleshores del Dr. Ferro, i la seva biografia (que es publica en el llibre). Estudiós i gran coneixedor del dret i de les institucions del nostre país, Ferro és un especialista reconegut en les nostres institucions històriques fins la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716. La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha reeditat aquesta obra, fonamental en la historiografia jurídica catalana sobre les institucions de dret públic català abans de la publicació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona el gener de 1716. (Societat Catalana d’Estudis Jurídics). La seva primera edició, per EUMO Editorial, és de 1987; i aquesta reedició veu la llum coincidint amb el tercer centenari d’aquell fet transcendental en la història moderna de Catalunya. “L’Esperit del Dret Públic Català” Autor Francesc Maspons i Anglasell Editorial Barcino Edició: LLIBRES DE L’INDEX Any 2022 ISBN 10: 8412341449ISBN 13: 9788412341447 També el trobareu a la pàgina web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, al següent enllaç 👉 “L’Esperit del Dret Públic Català“ Del resum del llibre: “LA NACIÓ CATALANA, QUE va deixar de tenir govern propi l’any 1714, en què el rei d?Espanya Felip V hi entrà com a dominador, per acció de la guerra, no poseí mai una carta constitucional, però va esser de fet, i invariablement, un Estat constitucional d’esperit democràtic. “Dins el nostre règin, el poder moderador no és un home que encarna l’autoritat suprema, ni tan sols una assemblea o conjunt d’homes, sinó uns principis superiors, als quals les Corts i el rei estan subjectes alhora. “La seva primera base, per tant, és la igualtat social, per la comú subjecció de tots els seus elements a unes mateixes normes infranquejables; la qual cosa equival a dir que ho és la llibertat, perquè la conseqüència real de la subjecció és impedir l’abús de facultats del més fort…” F. Maspons i Anglasell L’Esperit del Dret Públic Català del jurista Francsc Maspons i Anglasell és una petita joia sobre les bases i principis rectors del regiment de la cosa pública de l’Estat català històric. Sumari:I. El concepte d’Estat. II. La seva finalitat. III. Els estaments socials. IV. L’esperit de llibertat. V. Els límits de la llibertat. VI. El concepte d’autoritat. VII. Els limits del poder. VIII. La missió de govern. IX. Les normes de govern. X. La funció legislativa. XI. El concepte de llei. XII. La fórmula legal. XIII. Característiques de la llei. XIV. Finalitat de la llei. XV. La llei com a pacte. XVI. Supremacia del costum sobre la llei. XVII. Dret de rebutjar la llei. XVIII. Dret de faltar a la llei. XIX. Innecessitat de la llei. XX. El concepte de justícia. XXI. El concepte d’equitat. XXII. La proscripció de l’abús. XXIII. Subjecció de l’autoritat a la llei. XXIV. El poder legislatiu. XXV. El poder executiu. XXVI. Relació entre els dos poders. XXVII. L’òrgan de coordinació. XXVIII. El poder judicial. XXIX. L’administració de justícia. XXX. Valor de la jurisprudència. XXXI. Els títols professionals. XXXII. Les qualitats ciutadanes. XXXIII. Les facultats de la ciutat. XXXIV. Resum
Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català Llegeix més »
Francesc Maspons i Anglasell “Francesc Maspons i Anglasell (1972-1966) fou un jurista d’una reconeguda trajectòria professional, a més de periodista i escriptor. “Especialista en dret català, va ser una persona de gran repercussió en la seva època, connectat amb les principals figures socials i polítiques de finals de segle XIX i fins a la seva mort. “Maspons i Anglasell va contribuir a la dinamització del periodisme, l’excursionisme, els Jocs Florals, la defensa de l’oficialitat del català en l’ensenyament i la justícia, la millora de les condicions de vida dels treballadors d’extracció més humil… També durant el franquisme.” 👆 Extracte del llibre de Lolo García, veure bibliografia Breu biografia de Francesc Maspons i Anglasell Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 22 de juliol de 1872 – Bigues, Vallès Oriental, 26 de novembre de 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d’Oñati, a Guipúscoa. S’especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d’on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya] També fou membre del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l’Association Internationale pour l’Étude des Droits des Minorités de la Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d’honor de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català. 👆 Resum de Wikipedia
Qui era Francesc Maspons i Anglasell? Llegeix més »
Article «Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions». Publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2018, Vol. 29, p. 279-300, https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/347713. RESUM Aquest article té per objecte exposar la relació del jurista Francesc Masponsi Anglasell (1872-1966) amb la Societat de Nacions. A aquests efectes, s’aborda l’activitat de Maspons en els òrgans consultius de la Societat de Nacions, referida sobretot a la qüestió catalana, i la seva tasca de divulgació de l’obra d’aquella organització dins l’àmbit de Catalunya. Així mateix, s’analitza la influència queva tenir sobre Maspons l’ideari de la Societat de Nacions i la continuïtat dels seus principis, que ell veia en les Comunitats Europees. 👉 Pots llegir l’article sencer aquí
Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions Llegeix més »
David Ros Serra Per l’interès que té amb l’obra de Francesc Maspons i Anglasell reproduïm aquí els materials que la Biblioteca de Catalunya va exposar entre el 24/01/2022 i el 23/02/2022 a la sala Zero siguent-ne comissari Manuel Manonelles. Els estudiosos poden trobar a la Biblioteca de Catalunya un fons d’un gran valor històric i de molta actualitat, ja que hi ha una part dedicada a les minories nacionals. Custodia un important fons vinculat a la Societat de Nacions (1920-1946), l’organització internacional creada arran del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i fou precursora de l’ONU. L’origen d’aquest fons es troba en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, la primera conferència intergovernamental de la Societat de Nacions, que es va celebrar a Barcelona del 20 de març al 10 d’abril de 1921. Arran d’aquella conferència, i amb la intermediació d’Eugeni Xammar –que aleshores treballava a la Secció d’Informació de la Societat de Nacions–, la Biblioteca va passar a ser dipositària de les publicacions d’aquella institució, de manera que durant més de dues dècades va rebre les seves publicacions, així com dels seus organismes dependents. Mireu aquí el vídeo de l’exposició 1 – La Societat de Nacions i la Conferència de Barcelona – Documents 2 – El Fons de la Societat de Nacions I – Documents 3 – El Fons de la Societat de Nacions II – Documents 4 – El Fons de la Societat de Nacions III – Documents 5 – Els catalans i les minories nacionals I – Documents 6 – Els catalans i les minories nacionals II – Documents 7 – Els intel·lectuals catalans i la Societat de Nacions – Documents Aquest fons, format per milers de documents, és heterogeni donat l’ampli ventall de temàtiques que abordava la primera institució de governança global: des de la pau i la seguretat internacional, passant pel desarmament, la justícia internacional, la salut i les epidèmies, els refugiats, l’economia i l’estadística o la cooperació intel·lectual. Però també sobre l’estatut de la dona –essent la primera organització intergovernamental que treballarà aquesta qüestió–, les minories nacionals, l’esclavatge, el terrorisme o les comunicacions i el trànsit. Es tracta, doncs, d’un conjunt que conforma una radiografia de l’evolució del món d’entreguerres que, encara avui, té un interès per investigadors, acadèmics i estudiosos. La Biblioteca compta també amb altres fons que l’aproximen des de diversos prismes a la tasca de la Societat de Nacions, també coneguda en el seu moment a Catalunya com la “Lliga de Nacions”. Un cas particularment rellevant és el del fons de Joan Estelrich qui, a través d’Expansió Catalana finançada per Cambó, durant anys es mogué intensament en els entorns internacionals de Ginebra i, en especial, dels Congressos de Minories Nacionals a Europa organitzats a redós de la Societat de Nacions. Tasca en la que també hi destacaren personatges com en Francesc Maspons i Anglasell, entre d’altres. Igualment cal destacar la recepció de la Societat de Nacions entre els intel·lectuals catalans dels anys vint, en part pels ideals de modernització i civilització del noucentisme que es trobaven reflectits en la visió més idealista d’aquesta institució. Interès al que se suma el creixent internacionalisme d’una part de la societat catalana, atreta per la fi de la Primera Guerra Mundial i les il·lusions que despertà, també des de la perspectiva nacional, l’anomenada “doctrina Wilson”. Quelcom que es veu reflectit en la presència de publicacions relacionades amb la Societat de Nacions en diversos fons personals que també custodia la Biblioteca: des del d’Eugeni d’Ors, passant pel de Jordi Rubió –primer director de la Biblioteca–, el d’en Gaziel, Carles Riba o el del poeta J.V. Foix.
La Societat de Nacions, comentari dels documents de la Biblioteca de Catalunya Llegeix més »
Per Redacció El 27 de novembre de 2021 al Centre Cívic i Cultural El Rieral de Biguesva tenir lloc la commemoració del 55è aniversari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell. En la imatge adjunta podeu consultar el programa d’actes de la jornada. Excursió per llocs on havia viscut Francesc Maspons i Anglasell guiada pel president del GEBRAC i regidor, Jesús Cano Ofrena floral a la tomba de Maspons A l’Ajuntament va tenir lloc l’acte institucional que van obrir l’Alcalde Sr. Joan Josep Galiano Peralta i el president del nostre col·lectiu Dr. Ferran Armengol i Ferrer. El catedràtic Joan Lluís Pérez Francesch va fer una crònica de Maspons. En el mateix acte és va signar el conveni que regula la relació de l’Ajuntamen de Bigues i Riells del Fai i el nostre col·lectiu.
Commemoració del 55è aniversari del traspàs de Francesc Maspons i Anglasell Llegeix més »