Equitat

 Óscar Expósito López  Professor investigador Universitat Rovira i Virgili  @ExloOscar Resum ponència presentada a les Jornades EQUITAT. Un antic principi per a un model jurídic de futur. LA MEDIACIÓ. 14 de Març de 2024  L’equitat s’aplica com un element corrector de l’ordenament jurídic o com un sistema de ponderació del dret que busca, en general, oferir justícia.  En un procediment burocràtic, cada cop més deshumanitzat per la modernització, és necessari que s’obrin vies sociològiques que funcionin com vàlvules d’escapament per tal de permetre flexibilitzar i legitimar la inacció humana a la presa de decisions. La mediació s’observa com un exemple pràctic d’aquest sistema d’equitat legitimadora a la pràctica.  De fet, el dret francès, que ja ha incorporat al seu sistema administratiu la mediació, entén que aquest es un dret d’equitat. Això es deu, en part, a que el dret administratiu francès té un fort component jurisprudencial i es basava en la solució i evitació de conflictes.  Aquesta mediació permetrà resoldre un problema de base que presenten les decisions automatitzades i la intel·ligència artificial a les Administracions Públiques: la deshumanització i deslegitimació dels procediments administratius portat a uns nivells socials mai vistos. A l’actualitat comencen a sorgir alguns casos en que s’ha observat una transformació dels funcionaris per a dotar el sistema d’aquesta mediació que beneficia l’aspecte relacional del servei públic, deixant la burocràcia repetitiva i de tràmit a la intel·ligència artificial.  El cas que es presenta és el del Swedish National Board of Student Aid, un centre que entre d’altres competències, ha automatitzat un sistema per sol·licitar préstecs a estudiants i el retorn dels préstecs.  Els funcionaris que s’encarregaven de les tasques abans es van adonar de que la seva feina havia canviat, ara ja no tenien tasques burocràtiques, sinó relacionals.  El que s’observa a la pràctica és un sistema similar al que s’entén com “mediador tercer gerent” o, inclús, similar als mediadors institucionals propis de la pràctica francesa.  Una persona vinculada a l’Administració pública però que, amb caràcter de imparcialitat (però amb dubtosa neutralitat), intenta solucionar el problema de manera que s’assoleixi la pretensió del ciutadà però es respectin les normes i processos als que l’Administració està vinculada. Així, el funcionari es troba mediant entre l’algoritme i l’humà.  En aquesta mediació poden ocórrer dos coses:  El mediador/funcionari observa que les demandes del ciutadà són jurídicament inassolibles. Això fa que, en un intent d’aprofundir en aquest esperit relacional, la seva tasca sigui educativa; explicar-li per què l’algoritme ha pres aquesta decisió i proporcionar-li informació sobre com podria modificar la decisió de la IA per a que la seva propera sol·licitud sigui estimada.  El mediador/funcionari observa que la sol·licitud de la persona no era clara o estava incomplerta. El funcionari pot observar que la persona no havia traslladat a l’algoritme tot allò que volia o no ho havia fet amb la claredat suficient. S’havia deixat aspectes clau que podien canviar la seva opinió i que son traslladables/modificables en el moment de la intervenció d’aquest mediador.  El treballador ja no realitzaria tasques repetitives dins de la seva funció burocràtica. El seu nou rol laboral implica una necessitat d’actuació activa i individualitzada, així com una persecució de la millora de la qualitat dels serveis públics que s’ofereixen. S’ha de velar pels valors socials i legals en la presa de decisions automatitzades i ajudar de forma activa al ciutadà disconforme per a que assoleixi els seus objectius de la mà de l’Administració.  En conclusió,