Notes jurídiques sobre la publicació íntegra de les resolucions del Parlament de Catalunya al butlletí oficial del Parlament de Catalunya No existeix a la normativa actual cap excepció a la publicació íntegra de les resolucions Aquests darrers dies s’ha iniciat un debat sobre la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de les resolucions íntegres d’aquest. El debat s’ha produït arran del fet que en el BOPC número 668, de 10 d’agost, no s’ha publicat íntegrament la Resolució 905/XII del Parlament de Catalunya, sobre la situació política creada per la crisi de la monarquia espanyola, adoptada pel Parlament en la seva sessió del dia 7 d’agost de 2020. Malgrat que els documents que es publiquen han de ser (són, com diu el propi BOPC) una reproducció fidel dels documents originals presentats al Registre General del Parlament, el Secretari General no ha incorporat la publicació íntegra, en base al següent argument, publicat al final del mateix BOPC: Atès el deure que estableixen sobre el Secretari general del Parlament d’impedir o paralitzar qualsevol actuació jurídica o material que pugui suposar l’incompliment del que disposen les STC 259/2015, 98/2019, 111/2019, així com les ITC 141/2016, 170/2016, 24/2017, 184/2019 i 11/2020, la publicació d’aquesta Resolució no incorpora les resolucions núm. 5 (GP JxCat, GP ERC, SP CUP-CC); 2 in fine (GP ERC); 1.2 (SP CUP-CC); 1.7 (SP CUP-CC) i 4 en l’incís «blinda la continuïtat d’una monarquia delinqüent» (GP JxCat, GP ERC, SP CUP-CC). Més enllà de les anàlisis jurídiques sobre la constitucionalitat o no d’aquesta acció, i fins i tot de l’afectació de les sentències i Interlocutòries del Tribunal Constitucional, així com dels seus advertiments als membres de la Mesa i al Secretari General del Parlament, se’ns plantegen els següents dubtes, que intentarem resoldre: Intentarem resoldre aquestes qüestions, més enllà del debat polític iniciat sobre quina és la fortalesa d’un Poder Legislatiu que no veu publicades les seves resolucions. Segurament aquest és un debat fàcil de superar, que passa per modificar els estatuts de règim i govern interiors del Parlament de Catalunya (que s’aproven per la Mesa del Parlament) per tal que permetin una acció directa de la Mesa del Parlament o el seu President sobre les publicacions al BOPC. 1.- Pot publicar-se al BOPC una resolució incomplerta, censurada? El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya és una edició del propi Parlament, que garanteix que els documents que s’hi publiquen són una fidel reproducció del seu original, complint així amb els principis de “fe pública”, i garantint, en cas de dubte, el text original dels documents. Està regulat a l’art. 108 del Reglament del Parlament de Catalunya, i d’acord amb el mateix: 3. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica els projectes i les proposicions de llei, els vots particulars o les esmenes que s’han de defensar en el Ple o en una comissió que actua en seu legislativa plena, els informes de ponència, els dictàmens de les comissions legislatives, els acords de les comissions i del Ple, les interpel·lacions, les mocions, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes que s’hi donin que no siguin de caràcter reservat, les comunicacions del Govern i qualsevol altre text o document la publicació del qual sigui exigida per algun precepte d’aquest reglament o sigui ordenada pel president, atesa l’exigència d’un tràmit que requereix la intervenció del Parlament. És interessant fer un esment específic a l’últim apartat d’aquest article, segons el qual es pot publicar qualsevol text o document ja sigui perquè ho exigeix el reglament ja sigui perquè ho ordena el president. D’aquest redactat s’evidencia que el President està investit d’una “autoritas” que li permet ordenar la publicació d’un document al BOPC. No hi ha al Reglament del Parlament de Catalunya cap previsió que contempli la publicació incomplerta d’allò que el Ple hagi acordat. Tampoc hi ha cap referència en base al fet que a causa d’ un judici de valor previ efectuat pel seu responsable administratiu, sobre una hipotètica contravenció de la normativa jurídica fruit d’aquesta publicació, li atorgui la facultat de decidir que es publica i que no es publica al BOPC. És més, cap norma reguladora d’un butlletí oficial d’un òrgan parlamentari permet un judici de valor previ a la publicació per esbrinar si el que es publica, en quant al seu contingut material, és conforme o no a dret. Aquesta és una tasca que correspon a altres òrgans i que en tot cas s’ha d’exercir a posteriori un cop efectuada la publicitat que li dona la seva validesa. Just és tot el contrari, doncs en aquets reglaments es fa referència a l’autenticitat dels textos publicats (per exemple article 3 i 24 del Reial Decret 181/2008, de 8 de febrer, d’ordenació del diari Oficial “Butlletí Oficial de l’Estat”; o article 1 de la Llei 5/2002, de 4 d’abril, reguladora dels Butlletins Oficials de les Províncies). I quina autenticitat dona el que s’ha publicat envers el que es va adoptar pel Ple del Parlament si la publicació ha estat incomplerta? En general, es diferencia la facultat d’ordenar la publicació, que correspon a l’òrgan que ha adoptat la resolució a publicar, i la seva publicació material, que correspon a l’estructura administrativa del corresponent butlletí oficial. I a més es preveu l’obligació de publicació en els supòsits així previstos en les normes corresponents que els regula. En el cas que analitzem, aquesta facultat d’ordenar, correspon a la Mesa del Parlament de Catalunya. A la Secretaria General, d’acord amb l’article 2 del Reglament de Règim Intern del Parlament de Catalunya li “correspon la direcció superior del personal, dels serveis i dels centres gestors del Parlament, d’acord amb les instruccions del seu president o presidenta i de la Mesa “ . El Departament d’Edicions, és segons l’article 16 del Reglament de Règim Intern un centre gestor, i és l’òrgan administratiu que dur a terme les publicacions al BOPC i per tant depèn de la Secretaria General, però en cap cas això li atorga al Secretari General la facultat d’ordenar què s’ha de publicar i
