Nom de l'autor: David Ros

LLibre: Lleis històriques de Catalunya

Adreces d'interès, Drets històrics de Catalunya /

D’interès per tots els estudiosos dels “Drets històrics de Catalunya”. Volums publicats l’abril de 2024 LEYES HISTÒRICAS DE CATALUÑA AGENCIA ESTATAL BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. MADRID, 2024. Visió general sintètica, històrica, política i jurídica de las lleis històriques i dels drets històrics de Catalunya Aquests llibres permeten entendre com Catalunya ha creat i exercit els seus Drets Històrics al llarg de dotze segles. Sota la direcció del Dr. Josep Serrano Daura, l’equip d’investigadors format pels Dr. Pablo José Alcover Cateura, Dr. Xavier Baró Queralt, Sr. Jordi Bonvehí Castañé, Sr. Guillem Fornés Fernández, Dr. Miquel Fuertes Broseta i Dr.Cristian Palomo Reina ha publicat l’obra Leyes históricas de Cataluña, que s’emmarca dins la col·lecció Leyes Históricas de España de l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat (AEBOE), organisme que pertany al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtats. Els quatre volums d’aquesta obra ofereixen una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació àrab i el domini franc, fins al 1931, amb la fi del regnat d’Alfons XIII. Aquests volums estudien el procés de creació de Catalunya. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta del 711; segueix amb una altra pròpia i independent, erigida al voltant del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII, i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, ja que l’obra, segons indiquen els autors, conté una síntesi històrico-jurídica de les institucions i les fonts del dret català, amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de fer un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir d’aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional liberal del segle XIX. Estudi introductori a càrrec del professor Josep Serrano Daura (traducció feta per la redacció de l’original que consta al primer volum) El nostre objectiu amb aquesta obra és oferir una visió general de la història política i jurídica de Catalunya, des dels seus orígens al segle VIII després de l’ocupació sarraïna i el domini franc, fins al 1931, amb el final del regnat d’Alfons XIII. Pràcticament dotze segles en què el Principat és regit per una Monarquia: primer sota la carolíngia, després de la caiguda del regne visigot i la conquesta als sarraïns; segueix amb una altra pròpia i independent erigida entorn del Comtat de Barcelona; coneix dues unions dinàstiques successives amb el regne aragonès i els altres territoris de la qual es coneix com a Corona d’Aragó (entre els segles XII i XIII), i amb la de Castella (el segle XV); continua amb la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII), després la dinastia borbònica després de la victòria de Felip d’Anjou a la Guerra de Successió a principis del segle XVIII i ja al nou Estat constitucional liberal del segle XIX i primeres dècades del segle XX. En definitiva, es tracta de la creació de Catalunya, i del seu encaix posterior successivament, a la Corona d’Aragó ia la Monarquia espanyola al llarg període històric del que ens ocupem. Un treball l’elaboració del qual ha suposat una àrdua tasca, no exempta de complexitat, una síntesi històrico-jurídica amb els límits propis d’aquesta edició, i la impossibilitat material de dur a terme un estudi complet i minuciós de la història del Principat, a partir de aquests períodes: la Catalunya carolíngia; la Catalunya comtal (amb distinció de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana); la Monarquia hispànica; la Monarquia borbònica; i l’Estat constitucional. Advertim que els diferents monarques se citen segons el seu numeral propi a Catalunya diferent del d’Aragó (pel mateix nom -el d’Alfonso, per exemple); fins a Felip IV (V de Castella), regnat en què, després de la guerra de Successió, convertida Catalunya en una província més de la nova Monarquia, ja en la documentació oficial s’utilitza de manera definitiva la numeració que correspon a l’antiga Corona de Castella[i]. I seguint aquests períodes, en nom de la seva millor exposició, aquesta Introducció s’estructura en tres capítols: el primer relatiu a la història política de Catalunya, seguint cadascun els diferents regnats i destacant els fets que considerem més rellevants amb vista a la creació, la construcció i el desenvolupament del Principat; el segon capítol descriu les diferents fonts del dret català, tal com apareixen i es configuren; i al tercer, tractem de les institucions públiques catalanes abans i després del Decret de Nova Planta de 1716 fins al final de la Restauració borbònica a Espanya. Als tres capítols, per raons òbvies de coherència i desenvolupament, se segueix la mateixa estructura. I també a la darrera part d’aquesta obra, de relació i transcripció de les principals fonts del dret català en cadascun dels moments històrics de què ens ocupem: en total són 234 documents de tota naturalesa jurídica, les referències dels quals van encaixant i es referencien al llarg de la Introducció als seus tres capítols. Es tracta de documents: uns publicats per altres autors, però que atesa la seva rellevància transcrivim novament; altres procedeixen de diferents arxius que se citen; i en darrer terme uns altres més són extrets de la Compilació de Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, en la seva tercera compilació de 1704. A manera de resum aquestes diferents fonts jurídiques documentals: – Fins al segle XVIII, són: actes privats i judicials; privilegis i actes reals de diversa naturalesa; codis de

LLibre: Lleis històriques de Catalunya Llegeix més »

Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català

Bibliografia, Maspons i Anglasell, Obra /

Redacció Llibres recomanats pel Col·lectiu Maspons i Anglasells per fer una primera aproximació al coneixement de l’esperit del dret públic català. “Regiment de la cosa pública” Autor: Francesc Eiximenis Núm. col·lecció: 57 Pàgines: 256 ISBN: 9788498244496 Editorial Bromera 👉 El podeu trobar al portal de l’editorial Bromera clicant aquest enllaç. Qui va ser Francesc Eiximenis? Francesc Eiximenis (Girona, 1330?-Perpinyà, 1409) fou un franciscà amb una extensa formació universitària (Oxford, París, Tolosa), conseller àulic i un prolífic escriptor religiós i moralista. L’any 1383 es traslladà a València, on romangué quasi 25 anys i on escrigué la major part de la seua densa obra. Dedicà als jurats de València –denominació dels representants municipals– el Regiment de la cosa pública, un complet compendi de doctrines per al bon govern en què Eiximenis, partint de la seua formació teològica i escolàstica, exposa bellament el sistema pactista medieval. “El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta” Autor Victor Ferro Pomà. Hi ha diferents edicions, la primera, de l’editorial Eumo, i la segonareeditada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Editorial IEC Any 1987 ISBN 9788499652863 Nombre de pàgines 687 Mides 165 x 235 x 4 Qui va ser Víctor Ferro Pomà? Barcelona (1936 – 2007. Jurista i historiador del dret. Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo (Uruguai), on acabà la carrera de dret. De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials. Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena. És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (1987). (enciclopèdia.cat). La Societat Catalana d’Estudis Jurídics va retre homenatge el dia 23 d’octubre de 2008, a la persona i l’obra de l’il·lustre professor i historiador del dret, el Dr. Víctor Ferro i Pomà (mort el 2 d’abril de 2007). Les intervencions i les diverses col·laboracions presentades en aquell acte foren publicades en el número 9 de la Revista de Dret Històric Català. La mateixa publicació conté diferents articles i treballs inèdits fins aleshores del Dr. Ferro, i la seva biografia (que es publica en el llibre). Estudiós i gran coneixedor del dret i de les institucions del nostre país, Ferro és un especialista reconegut en les nostres institucions històriques fins la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716. La Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha reeditat aquesta obra, fonamental en la historiografia jurídica catalana sobre les institucions de dret públic català abans de la publicació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona el gener de 1716. (Societat Catalana d’Estudis Jurídics). La seva primera edició, per EUMO Editorial, és de 1987; i aquesta reedició veu la llum coincidint amb el tercer centenari d’aquell fet transcendental en la història moderna de Catalunya. “L’Esperit del Dret Públic Català” Autor Francesc Maspons i Anglasell Editorial Barcino Edició: LLIBRES DE L’INDEX Any 2022 ISBN 10: 8412341449ISBN 13: 9788412341447 També el trobareu a la pàgina web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, al següent enllaç 👉 “L’Esperit del Dret Públic Català“ Del resum del llibre: “LA NACIÓ CATALANA, QUE va deixar de tenir govern propi l’any 1714, en què el rei d?Espanya Felip V hi entrà com a dominador, per acció de la guerra, no poseí mai una carta constitucional, però va esser de fet, i invariablement, un Estat constitucional d’esperit democràtic. “Dins el nostre règin, el poder moderador no és un home que encarna l’autoritat suprema, ni tan sols una assemblea o conjunt d’homes, sinó uns principis superiors, als quals les Corts i el rei estan subjectes alhora. “La seva primera base, per tant, és la igualtat social, per la comú subjecció de tots els seus elements a unes mateixes normes infranquejables; la qual cosa equival a dir que ho és la llibertat, perquè la conseqüència real de la subjecció és impedir l’abús de facultats del més fort…” F. Maspons i Anglasell L’Esperit del Dret Públic Català del jurista Francsc Maspons i Anglasell és una petita joia sobre les bases i principis rectors del regiment de la cosa pública de l’Estat català històric. Sumari:I. El concepte d’Estat. II. La seva finalitat. III. Els estaments socials. IV. L’esperit de llibertat. V. Els límits de la llibertat. VI. El concepte d’autoritat. VII. Els limits del poder. VIII. La missió de govern. IX. Les normes de govern. X. La funció legislativa. XI. El concepte de llei. XII. La fórmula legal. XIII. Característiques de la llei. XIV. Finalitat de la llei. XV. La llei com a pacte. XVI. Supremacia del costum sobre la llei. XVII. Dret de rebutjar la llei. XVIII. Dret de faltar a la llei. XIX. Innecessitat de la llei. XX. El concepte de justícia. XXI. El concepte d’equitat. XXII. La proscripció de l’abús. XXIII. Subjecció de l’autoritat a la llei. XXIV. El poder legislatiu. XXV. El poder executiu. XXVI. Relació entre els dos poders. XXVII. L’òrgan de coordinació. XXVIII. El poder judicial. XXIX. L’administració de justícia. XXX. Valor de la jurisprudència. XXXI. Els títols professionals. XXXII. Les qualitats ciutadanes. XXXIII. Les facultats de la ciutat. XXXIV. Resum

Llibres bàsics per aproximar-nos a l’esperit del dret públic català Llegeix més »

El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació

Documents, Règim local /

La desitjable descentralització del règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació estatal. L’aplicació a Catalunya d’una previsió similar a la previsió especial per al País Basc de 2021 Joan Anton Font@JoanAntonFont Advovat. Doctor en dret. Funcionari d’administració local amb habilitació de caràcter estatal. Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona Publicat a Revista Catalana de Dret Públic, 65, 75-92. 2022 https://doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3788 El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació i preparació tècnica en la confecció dels pressupostos, la gestió dels ingressos i la despesa, la contractació, la gestió del territori, la rendició dels comptes…, activitats cada vegada més complexes i de major responsabilitat.  Joan Anton Font Moclús explica com la recentralització de la selecció dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de estatal dificulta disposar d’aquests tècnics, com ho tenia resolt Catalunya, i com s’ha resolt pel País Basc, solució també aplicable a Catalunya. 👉 llegiu l’article clicant aquí

El fet que molts ajuntaments no puguin resoldre sovint problemes de gestió tant a curt com a llarg termini és en part conseqüència de la manca de professionals amb especial formació Llegeix més »

Qui era Francesc Maspons i Anglasell?

Biografia, Maspons i Anglasell /

Francesc Maspons i Anglasell “Francesc Maspons i Anglasell (1972-1966) fou un jurista d’una reconeguda trajectòria professional, a més de periodista i escriptor. “Especialista en dret català, va ser una persona de gran repercussió en la seva època, connectat amb les principals figures socials i polítiques de finals de segle XIX i fins a la seva mort. “Maspons i Anglasell va contribuir a la dinamització del periodisme, l’excursionisme, els Jocs Florals, la defensa de l’oficialitat del català en l’ensenyament i la justícia, la millora de les condicions de vida dels treballadors d’extracció més humil… També durant el franquisme.” 👆 Extracte del llibre de Lolo García, veure bibliografia Breu biografia de Francesc Maspons i Anglasell Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 22 de juliol de 1872 – Bigues, Vallès Oriental, 26 de novembre de 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d’Oñati, a Guipúscoa. S’especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d’on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya] També fou membre del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l’Association Internationale pour l’Étude des Droits des Minorités de la Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d’honor de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català. 👆 Resum de Wikipedia

Qui era Francesc Maspons i Anglasell? Llegeix més »

Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions

Maspons i Anglasell, Obra /

Article «Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions». Publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2018, Vol. 29, p. 279-300, https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/347713. RESUM Aquest article té per objecte exposar la relació del jurista Francesc Masponsi Anglasell (1872-1966) amb la Societat de Nacions. A aquests efectes, s’aborda l’activitat de Maspons en els òrgans consultius de la Societat de Nacions, referida sobretot a la qüestió catalana, i la seva tasca de divulgació de l’obra d’aquella organització dins l’àmbit de Catalunya. Així mateix, s’analitza la influència queva tenir sobre Maspons l’ideari de la Societat de Nacions i la continuïtat dels seus principis, que ell veia en les Comunitats Europees. 👉 Pots llegir l’article sencer aquí

Francesc Maspons i Anglasell, un jurista a la Societat de Nacions Llegeix més »

“No hi ha desobediència quan de complir el requeriment del Tribunal Constitucional es vulnerarien drets fonamentals”

Inviolabilitat, Opinió /

Montesquieu es regira a la seva tomba Eusebi Campdepadrós i Pucurull@ECampdepadros Advocat. Exsecretari de la Mesa del Parlament. Secretari per a l’Administració de Justícia XIV Legislatura Article pubicat al Diari de Tarragona el 20 de desembre de 2023 Al final ho han perpetrat, un Tribunal Constitucional dividit i polititzat ha prohibit continuar al Senat el debat i la votació d’una iniciativa legislativa. Ho ha fet amb membres amb el mandat caducat, i amb magistrats que han participat en el debat i votació de les seves pròpies recusacions, quan hi tenien un interès personal i directe, donat que de prosperar la reforma quedaven automàticament cessats, ignorant el més elemental principi del dret d’abstenir-se quan hi ha conflicte d’interessos. “Que la presidenta del Congrés i el president del Senat hagin acatat el requeriment del Tribunal Constitucional que paralitza una tramitació parlamentària ha estat la culminació patètica de la nova crisi constitucional que està vivint l’Estat“ Que la presidenta del Congrés i el president del Senat hagin acatat el requeriment del Tribunal Constitucional que paralitza una tramitació parlamentària ha estat la culminació patètica de la nova crisi constitucional que està vivint l’Estat. Els presidents d’ambdues cambres, si complissin la seva obligació institucional com a màxims representants del poder legislatiu, no haguessin hagut ni tan sols d’admetre la notificació del Tribunal, tal i com fèiem al Parlament, perquè en un estat de dret amb separació de poders els parlaments son inviolables. La inviolabilitat dels parlaments i l’autonomia del seu funcionament els protegeixen de qualsevol interferència dels altres poders de l’estat, perquè és en els parlaments on rau la sobirania popular, on els representants del poble escollits de forma directa per la ciutadania exerceixen el poder legislatiu, poder primigeni en una democràcia. Un Tribunal Constitucional dividit i polititzat ha prohibit continuar al Senat el debat i la votació d’una iniciativa legislativa. Ho ha fet amb membres amb el mandat caducat, i amb magistrats que han participat en la votació de les seves pròpies recusacions “Aquestes interferències dels tribunals en els parlaments no son noves a l’Estat, ja les han viscut els parlaments d’Astúries, del País Basc i de Catalunya” Aquestes interferències dels tribunals en els parlaments no son noves a l’Estat, ja les han viscut el parlaments d’Astúries i del País Basc. També han estat constants les ingerències del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya, impedint la investidura de presidents de la Generalitat o debats parlamentaris sobre autodeterminació o reprovació de la monarquia. Aquests requeriments han donat lloc a portar les Meses del Parlament davant dels tribunals per una suposada desobediència. Acusació que en el darrer judici a la Mesa no va prosperar. Hi ha però una diferència rellevant, si be els diputats dels parlaments dits autonòmics gaudeixen d’inviolabilitat i immunitat, com els del Congrés i el Senat, poden ser processats sense necessitat de tramitar un suplicatori, a diferència dels de les Corts Generals. Per tant, encara que els presidents del Congrés i el Senat no complissin el requeriment rebut de paralitzar el debat i votació de la reforma sobre les majories per nomenar els magistrats del Constitucional, no podrien ser jutjats sense l’autorització de les respectives cambres. Però com en el cas del Parlament de Catalunya, no hi ha desobediència quan de complir el requeriment del Tribunal Constitucional es vulnerarien drets fonamentals en una democràcia i les normes de funcionament d’un estat de dret i de la separació de poders, i s’incompliria la jurisprudència del TEDH, màxim tribunal europeu i que obliga també al Tribunal Constitucional. Aquesta concepció formalista de l’estat de dret del Tribunal Constitucional, que ignora el fonament democràtic de la separació de poders com a garant dels drets de participació política d’electes i electors, deriva de la reforma de la seva llei orgànica de 2015, atorgant-li facultat executives, que no tenen paral·lelisme en cap altre estat europeu i la Comissió de Venècia va qüestionar. No podem obviar que aquesta reforma, junt amb altres iniciatives legislatives de 2015, com la Llei Mordassa, va ser feta ad hoc per combatre l’independentisme, i ara els que l’aplaudien quan s’aplicava als catalans, quan en son les víctimes, s’esquincen farisaicament les vestidures. Quan deixes anar el drac s’acabarà menjant tots els xais.

“No hi ha desobediència quan de complir el requeriment del Tribunal Constitucional es vulnerarien drets fonamentals” Llegeix més »

La Biblioteca de Catalunya i la Societat de Nacions

La Societat de Nacions, comentari dels documents de la Biblioteca de Catalunya

Maspons i Anglasell, Obra /

David Ros Serra Per l’interès que té amb l’obra de Francesc Maspons i Anglasell reproduïm aquí els materials que la Biblioteca de Catalunya va exposar entre el 24/01/2022 i el 23/02/2022 a la sala Zero siguent-ne comissari Manuel Manonelles. Els estudiosos poden trobar a la Biblioteca de Catalunya un fons d’un gran valor històric i de molta actualitat, ja que hi ha una part dedicada a les minories nacionals. Custodia un important fons vinculat a la Societat de Nacions (1920-1946), l’organització internacional creada arran del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i fou precursora de l’ONU. L’origen d’aquest fons es troba en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, la primera conferència intergovernamental de la Societat de Nacions, que es va celebrar a Barcelona del 20 de març al 10 d’abril de 1921. Arran d’aquella conferència, i amb la intermediació d’Eugeni Xammar –que aleshores treballava a la Secció d’Informació de la Societat de Nacions–, la Biblioteca va passar a ser dipositària de les publicacions d’aquella institució, de manera que durant més de dues dècades va rebre les seves publicacions, així com dels seus organismes dependents. Mireu aquí el vídeo de l’exposició   1 – La Societat de Nacions i la Conferència de Barcelona – Documents 2 – El Fons de la Societat de Nacions I – Documents 3 – El Fons de la Societat de Nacions II – Documents 4 – El Fons de la Societat de Nacions III – Documents 5 – Els catalans i les minories nacionals I – Documents 6 – Els catalans i les minories nacionals II – Documents 7 – Els intel·lectuals catalans i la Societat de Nacions – Documents Aquest fons, format per milers de documents, és heterogeni donat l’ampli ventall de temàtiques que abordava la primera institució de governança global: des de la pau i la seguretat internacional, passant pel desarmament, la justícia internacional, la salut i les epidèmies, els refugiats, l’economia i l’estadística o la cooperació intel·lectual. Però també sobre l’estatut de la dona –essent la primera organització intergovernamental que treballarà aquesta qüestió–, les minories nacionals, l’esclavatge, el terrorisme o les comunicacions i el trànsit. Es tracta, doncs, d’un conjunt que conforma una radiografia de l’evolució del món d’entreguerres que, encara avui, té un interès per investigadors, acadèmics i estudiosos. La Biblioteca compta també amb altres fons que l’aproximen des de diversos prismes a la tasca de la Societat de Nacions, també coneguda en el seu moment a Catalunya com la “Lliga de Nacions”. Un cas particularment rellevant és el del fons de Joan Estelrich qui, a través d’Expansió Catalana finançada per Cambó, durant anys es mogué intensament en els entorns internacionals de Ginebra i, en especial, dels Congressos de Minories Nacionals a Europa organitzats a redós de la Societat de Nacions. Tasca en la que també hi destacaren personatges com en Francesc Maspons i Anglasell, entre d’altres. Igualment cal destacar la recepció de la Societat de Nacions entre els intel·lectuals catalans dels anys vint, en part pels ideals de modernització i civilització del noucentisme que es trobaven reflectits en la visió més idealista d’aquesta institució. Interès al que se suma el creixent internacionalisme d’una part de la societat catalana, atreta per la fi de la Primera Guerra Mundial i les il·lusions que despertà, també des de la perspectiva nacional, l’anomenada “doctrina Wilson”. Quelcom que es veu reflectit en la presència de publicacions relacionades amb la Societat de Nacions en diversos fons personals que també custodia la Biblioteca: des del d’Eugeni d’Ors, passant pel de Jordi Rubió –primer director de la Biblioteca–, el d’en Gaziel, Carles Riba o el del poeta J.V. Foix.

La Societat de Nacions, comentari dels documents de la Biblioteca de Catalunya Llegeix més »

Conveni entre l’Ajuntament de Bigues i Riells i el Col·leciu Maspons i Anglasell

Jornades, Jornades d’estudi, Sense categoria /

Redacció Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Francesc Maspons i Anglasell, l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i el Col·lectiu Maspons i Anglasell vam acordar que l’any 2022 seria considerat com “L’any Maspons i Anglasell”, i es van comprometre a organitzar conjuntament activitats centrades en la persona de Francesc Maspons i Anglasell. L’Ajuntament ha cedit espais, ha col·laborat en la publicitat, l’edició de materials, entre d’altres coses

Conveni entre l’Ajuntament de Bigues i Riells i el Col·leciu Maspons i Anglasell Llegeix més »

Economistes pel Benestar. Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya

Adreces d'interès, Economia /

Per David Ros Els ‘Economistes pel Benestar’, han realitzat un rigoròs estudi de la situació dels principals serveis a Catalunya i com podrien ser si disposéssim dels nostres recursos. Aporten molta informació actualitzada que permeten reiterar com “Catalunya no disposa dels seus propis recursos sinó que viu en el context de l’Estat, on aquest recapta els principals impostos (IRPF, IVA, Impost de Societats i Impostos especials) i en transfereix una part a les comunitats per finançar les competències traspassades. Aquest mecanisme genera un infrafinançament molt notable de la Generalitat…” “Aquesta manca de finançament dels serveis públics a Catalunya redueix el benestar dels ciutadans…” ‘Economistes del benestar’ Enllacem aquí el treball on analitzen amb un gran quantitat de dades la realitat i la relaciió econòmica Catalunya / Espanya, i els grans greuges que pateix la població catalana com a conseqüència del sistema de finançament. Des del Col·lectiu Maspons i Anglasell us convidem a llegir i difondre l’estudi. Aquí en teniu les dues versions 👉 Document resumit 👉 Document complet Accediu també al web d’Economistes pel Benestar clicant sobre el logo 👉 Albert Carreras de Odriozola Economista. Catedràtic del Departament d’Economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Joan B. Casas Onteniente Doctor en Economia, exdegà del Col·legi d’Econmistes de Catalunya (2008-2018). Soci fundador de Faura_Casas, Auditors-Consultors. Daniel Quer Domingo MBA per ESADE, coordinador del II Congrés d’Economa i Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Consultor empresarial. Francesc Raventós Torras Economista, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, expresident del Consejo Gl de Colegios de Economistas. Júlia Montserrat Codorniu Doctora en economia, consultor de la xarxa europea de protecció social. Josep Reyner Serra Economista. Exdirectiu banca. Autor de l’informe Euromedi (Fundació Vincle).

Economistes pel Benestar. Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya Llegeix més »

Desplaça cap amunt