Aqueix llibre és la tesi de llicenciatura de l’autor, dirigida per l’eminent jurista Frederic Udina i Martorell, en la qual hom troba sintetitzada amb rigor i precisió tan jurídica com històrica l’evolució d’una institució cabdal per a la construcció de Catalunya com a nació. He reproduït en aqueix bloc un estudi sobre l’assemblea de Pau i Treva de Toluges l’any 1065, però aqueix treball de Gener Gonzalo té un abast omnicomprensiu de totes les assembles entre els segles XI i XIII. El ple feudalisme les assemblees de Pau i Treva, inicialment convocades per les autoritats eclesiàstiques autòctones -seguint els precedents en terra occitana- tenen com a finalitat preservar els béns de l’Església i el poble menut de la violenta opressió dels senyors feudals. Poquet a poquet els comtes catalans, començant per Ramon Berenguer I, van introduint-se en aqueixes trobades de les quals en sorgeixen ordenances escrites d’obligada observació per convertir-les en el nucli del nou poder públic que es va estructurant al voltant del casal de Barcelona fins a esdevenir el fonament de les corts catalanes. Atès el seu caràcter sintètic en reprodueixo les conclusions: “Cal començar remarcant que la Pau i la Treva foren en un principi dues institucions diferenciades, però que ben aviat es fusionaren. A Catalunya destaca en un primer moment la figura de l’abat Oliba. Recollint la tradició de la Pau de Déu, originària del sud de França, fou el bisbe vigatà qui formulà la Treva de Déu en els concilis de Toluges (1027) i Vic (1030, 1033). La Treva no permetia la lluita en certs dies de la setmana i en diades determinades del calendari litúrgic, i pocs anys després arribaria a generalitzar-se per Europa, a partir del concili de Niça de 1041. La Pau i Treva fou originalment un moviment dirigit per l’Església per tal de frenar la violència i substituir la manca d’un poder públic efectiu. Així, el poder civil és absent en les primeres assemblees de Pau i Treva. La institució protegia en primer lloc els homes i béns de l’Església, i, en un segon terme, les capes populars. Les primeres penes imposades als violadors de la Pau i Treva eren de caire espiritual, encara que ben aviat s’introduïren penes pecuniàries. L’any 1064 significà la introducció delpoder civil dins de la institució de la Pau i Treva, en el segon concili de Toluges, en l’assemblea de Barcelona de 1064 i en una ssemblea vigatana del 1064-1066. La Treva s’amplià a 319 dies de l’any en el concili de Toluges de 1064-10766. L’assemblea de Barcelona del 1064 suposà la utilització de la Pau i Treva per a enfortir la figura del príncep, responent a un afany de renovació legislativa per part de Ramon Berenguer I. La Pau i Treva de 1064 fou potenciada també pel papat per tal d’enfortir una croada contra els sarraïns de Barbastre, i a tal fi hi acudí el legat Hug Càndid, present a l’assemblea de Girona del 1068. A Vic es reuní una assemblea que aplicà per a les diòcesis d’Osona i Girona els acords presos en l’assemblea de Barcelona de 1064. A Girona, l’any 1068, Hug Càndid introduí l’esperit reformista menat per Roma. Fou una assemblea d’àmbit eclesiàstic, però el comte Ramon Berenguer I presidí amb el legat l’assemblea, la qual cosa confirma la introducció del poder civil en el comanament de la Pau i Treva. La reaparició de la Pau i Treva es produí en el document d’Olèrdola de 1108, col·laborant en un clàssic procés de repoblació d’antigues terres serraïnes, annexionades pel comte Ramon Berenguer III. La Pau i Treva d’Olèrdola és concedida, per iniciativa del comte, a tots els repobladors de la zona. La Pau i Treva del comtat de Cerdanya (1118) es produí en el moment de l’annexió del comtat al nucli central de Barcelona. Ramon Berenguer III utilitzà la institució per a reafirmar el seu domini sobre la Cerdanya. En el mateix document tenim un primer indici de l’existència de l’impost del bovatge. La Pau i Treva va rebre un nou impuls sota els auspicis d’un personatge en certa manera continuador de l’esperit reformista iniciat per Oliba: Oleguer. L’any 1131, a Barcelona, dirigí l’aprovació d’una Pau i Treva a favor dels interessos reformistes de Roma, malgrat l’assistència de Ramon Berenguer III. Oleguer aplicà principis establerts per concilis anteriors, generals per a tota l’Església. L’any 1134 Ramon Berenguer IV va protegir amb la Pau i Treva els templers, dedicats a lluitar contra l’Islam i assegurant la línia de frontera. D’aquí les proteccions i els privilegis concedits pel comte de Barcelona. Esl concilis lleidatans de 1155 i 1173, en la línia reformista i de predicació de la croada menada per Roma, foren els darrers de l’antiga Pau i Treva diocesana. La instituciórecauria definitivament en mans de l’autoritat civil. La Pau i Treva de 1173, és la primera celebrada sota els auspicis dels comtes-reis, en aquest cas d’Alfons I. La seva decidida política d’afermament de la figura del rei i de l’autoritarisme el portarà a utilitzar la Pau i Treva per a aquests fins. A poc a poc es desenvolupa el concepte de poder territorial a mans de la figura preeminent del príncep: el Rosselló i Fondarella significaren les primers constitucions de Pau i Treva al servei de la monarquia, i deixen clar que la Pau i Treva és exclusiva de Catalunya. El veguer i el batlle seran els primers funcionaris reials encarregats de vetllar pel compliment de la Pau i Treva. Les constitucions de Fondarella seran el model seguit per les futures constitucions. Així l’any 1187 s’aprovà una Pau i Treva vàlida per al comtat d’Urgell que era, en realitat, una amplicació dels estatuts de Fondarella al comtat urgellenc. A l’assemblea celebrada a Girona l’any 1188 s’entreveu un conflicte que apareixerà amb força continuïtat al llarg dels regnats successius: l’enfrontament entre l’autoritarisme monàrquic i els interessos de la noblesa feudal. La catalanitat de la Pau i Treva es referma quan s’exigeix que el veguer sigui català. La darrera assemblea de Pau i Treva presidida per Alfons
