Eusebi Campdepedrós

Ponència presentada a les jornades: EQUITAT. Un antic principi per a un model jurídic de futur. LA MEDIACIÓ. 15 de Març de 2024 Eusebi Campdepadros i Pucurull @ECampdepadros Jurista Exsecretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya 1.- DEFINICIÓ 1. Justícia natural (per oposició a justícia legal). 2. Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques. Històricament, amb Aristòtil, apareix l’equitat com la correcció de les lleis que pel seu caràcter general no es poden ajustar a totes les circumstàncies dels casos en què s’ha d’aplicar. Per tant, mitiga la rigidesa de la norma general. 2.- CONSTITUCIONS MASPONS: L’ESPERIT DEL DRET PÚBLIC CATALÀ Un bon exemple de l’esperit d’aquesta jurisprudència i doctrina, son les contingudes al llibre “L’esperit del dret públic català: vist a través del textos legals i la jurisprudència” de Francesc Maspons i Anglasell, publicat el 1932. Al seu Capítol XVIII Dret de Faltar a la Llei Essent impossible que la llei privilegi totes les contingències de la vida, pot ocórrer que, fins i tot essent justa i raonable en ella mateixa, la seva aplicación a un cas concret, per les circumstàcies especials que el caracteritzen, produiexi una injusticia. El règim català, soluciona aquesta possibilitat avantposant l’interès de la justicia al de l’observància de la llei… Abans de resignar-se a ésser víctima d’una injusticia, no sols és lícit de faltar a la llei, sinó que n’hi ha prou amb què la transgressió sigui evident utilitat perquè s’hagi de dir que hi ha motiu per fer-la. La raó és perquè “non debet reprehensibili indicari, si secundum uaeretatem temprum statuta uarientur humana” (Mieres, col. 6, cap. I, n. 10): perquè és raonable que s’alterin les normes d’actuació segons la varietat del temps “És a dir: pot ocórrer que una llei que en termes generals és justament aplicable, en ésser invocada en una qüestiò concreta, produeixi una injusticia; i en aquest cas, en què aplicada perdria la seva rectitud, i àdhuc fóra una iniquitat observar-la, és lícit emancipar-se’n, i fer el contrari del que disposa. La raó és aquesta: “Cum lex in particular casu a communi bono déficit, nullam habet obligandi uim” (ibid., n. 2). Com que en aquell supòsit no es pot dir que la seva aplicación produiexi un bé comú, és a dir no pot acomplir la finalitat per què les lleis són promulgades, aquella llei no tindrà força d’obligar.” Al seu Capítol XIX Innecessitat de la Llei Al seu Capítol XX El concepte de justícia Al seu Capítol XXI El concepte d’equitat Al seu Capítol XXVIII El Poder Judicial 3.- L’EQUITAT EN EL DRET CIVIL L’article 111.9 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera Llei del Codi civil de Catalunya diu que l’equitat s’ha de tenir en compteen l’aplicació de les normes, si bé els tribunals només poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l’equitat quan la llei ho autoritza expressament. Es parla de equitat com a equivalent a justícia, per a determinar la solució justa a un cas concret. Una solució equitativa és la que sembla adequada en unes circumstàncies concretes. El caràcter general de les normes permet tractar igualment casos iguals; però aquest caràcter general no pot ser una solució justa en casos determinats. L’aplicació de l’equitat també pot haver estat conseqüència del fet que les normes generals no estan adaptades a les circumstàncies actuals; en aquest cas, l’equitat té un altre sentit:és com una reflexió sobre la missió del dret. D’aquesta manera l’equitat té dos sentits específics: a) proporciona els principis bàsics per a la interpretació de les lleis i fins i tot de les declaracions de voluntat en els negocis jurídics, i b) permet conciliar el dret, i impulsar-ne reformes legals. L’article 111-9 diu: «L’equitat s’ha de tenir en compte en l’aplicació de les normes». L’exposició de motius parla de la necessitat de tenir en compte l’equitat com un valor reconegut. No apareix invocada com a font de dret. Se’n preveu la intervenció com a criteri interpretatiu en concurrència amb els altres. Queda exceptuada la hipòtesi que la llei permeti expressament fundar la resolució en l’equitat. La doctrina ha posat en relleu, tres funcions de l’equitat: a) funció integradora, que consisteix a cooperar amb la norma per a la seva justa aplicació al cas concret per mitjà de les funcions que la mateixa llei li atribueix per a integrar les normes parcialment en blanc; b) funció interpretativa, que es manifesta quan la seva funció és interpretar-la, ja que la rígida aplicació d’aquella conduiria a resultats injustos, i c) funció de norma, en els casos en què la llei ho autoritza d’una manera directa, assenyalant la matèria susceptible de judici d’equitat. També hi ha lleis concretes que permeten fundar llur resolució en l’equitat. La clàusula Rebus sic stantibus és una aplicació de l’equitat en el casos de modificacions substancials de les circumstàncies vigents al moment de la perfecció del contracte, i que permet, no incomplir-lo, sinó moderar els seus efectes. Cal destacar el caràcter extra jurídic de l’equitat, que se suporta en la Llei d’arbitratge 60/2003, del 23.12.2003) i en el Reial decret 636/1993, del 3.5.1993, que regula l’arbitratge de consum. L’article 4 de la Llei assenyalava que «els àrbitres decidiran la qüestió litigiosa amb subjecció a dret o en equitat, segons el seu saber i entendre». I l’article 11.3 del Reial decret estableix l’opció de les parts per un arbitratge de dret. Els arbitratges basats en l’equitat, no son susceptibles de recurs de cassació davant el TS o d’empara davant el TC, en quant a la seva fonamentació, donat que s’ha fet mitjançant el lliure saber i entendre dels arbitres, independents i imparcials, sense una aplicació normativista del dret positiu. Article 427-9 Objecte del llegat 4. El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix