maig de 2024

Ricard Brotat Jubert Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor associat de la UAB Membre del Col·lectiu Maspons i Anglasell Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva municipal: una referència constitucional i algunes referències a la Llei de l’esport, a la de turisme i al dret de la Unió. 👉🏻 Article publicat al blog de la RCDP Sovint es planteja el dubte en l’àmbit de les administracions públiques sobre si poden acudir al patrocini en matèria esportiva o si, en realitat, aquesta fórmula és una subvenció encoberta. L’opinió que es defensa és que, amb caràcter general i deixant patologies jurídiques a banda, la subvenció i el patrocini són institucions i conceptes jurídics diferents. La subvenció La subvenció és un instrument clàssic en matèria de foment. Aquesta qualificació deriva del concepte de l’activitat administrativa, seguint la definició clàssica infinitament esmentada de Jordana de Pozas (1951) al número 4 de la Revista de Administración Pública a “El problema de los fines de la actividad administrativa” (p. 27). Reglamentàriament, el concepte de subvenció és recollit, en l’àmbit estatal, a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions: Article 2. Concepte de subvenció. 1. S’entén per subvenció, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol disposició dinerària realitzada per qualssevol dels subjectes que preveu l’article 3 d’aquesta Llei, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els requisits següents:a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert.c) Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública […] També ho ha estat en l’àmbit de Catalunya, pel Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals: Article 118 Objecte La subvenció té per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic, sens perjudici del que estableix l’article 121 d’aquest Reglament.    La nota distintiva de les subvencions és el fet de ser una disposició dinerària gratuïta, realitzada per una Administració pública per fomentar una activitat d’utilitat o interès general o per promoure la consecució d’un fi públic. Per tant, la nota distintiva de les subvencions és el fet de ser una disposició dinerària gratuïta, realitzada per una Administració pública per fomentar una activitat d’utilitat o interès general o per promoure la consecució d’un fi públic. D’altra banda, en l’àmbit constitucional, el paràgraf 3 de l’article 43 estableix com a principi que “els poders públics fomentaran l’educació sanitària, l’educació física i l’esport. Facilitaran també la utilització adequada del lleure”. Pel que fa a la joventut, aquest text es completa amb l’article 48 que diu que: “els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural”. Aquests dos principis gaudeixen de protecció constitucional a través del paràgraf 3 de l’article 53 de la Constitució, que mana als poders públics (les administracions públiques ho són, evidentment) que la seva activitat estigui “informada” (en el sentit de bastir les polítiques públiques i donar-los “forma”) per complir amb aquests principis. Així, òbviament, l’activitat de subvenció en l’àmbit esportiu està reconeguda (“fomentaran”, es podia dir més fort, però no més clar) i, àdhuc, emparada per la Constitució. Encara que sobre això no hi havia cap dubte. El patrocini El patrocini no és, a diferència de la subvenció, una activitat de foment. Per contra, la ubicació sistemàtica del patrocini la trobem en la matèria de contractació. Es tracta, a més a més, d’un contracte privat per aplicació de la lletra a) del paràgraf 1 de l’article 26 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, perquè no es tracta d’un contracte típic ni d’un contracte nominat. El contracte de patrocini troba la seva regulació legal a la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat (d’ara endavant LGP), modificada per la Llei 29/2009, de 30 de desembre, per la qual es modifica el règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris, juntament amb els contractes de publicitat, de difusió publicitària i de creació publicitària: Article 22. El contracte de patrocini publicitari és aquell pel qual el patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’una altra índole, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador. El contracte de patrocini publicitari es regeix per les normes del contracte de difusió publicitària quan li siguin aplicables.    La nota distintiva [del patrocini] aquí és, doncs, que una persona (patrocinat), a canvi d’una contraprestació econòmica (…), s’obliga a prestacions de caràcter publicitari davant de l’altra part (patrocinador). (…) És un contracte. La nota distintiva aquí és, doncs, que una persona (patrocinat), a canvi d’una contraprestació econòmica (o, com diu el precepte regulador desafortunadament “una ajuda econòmica”, cosa que pot derivar a una confusió conceptual, fruit d’una lectura apressada, i portar-nos erròniament a conceptuar el patrocini com a activitat de foment), s’obliga a prestacions de caràcter publicitari davant de l’altra part (patrocinador). Gràcies a la combinació o la relació entre tots dos, el patrocinador podrà beneficiar-se de la notorietat del patrocinat en el desenvolupament de la seva activitat. El que resulta evident, no obstant això, és que, com diu el mateix precepte esmentat, és un contracte.