octubre de 2023

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0

El Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer el 7 d’octubre de 2017 la següent “Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0“, Davant del moment de confusió actual creiem que és un bon moment per recordar aquella valoració. “La violència desfermada pels cossos policials en la repressió del referèndum ha suposat un punt d’inflexió en el debat sobre la independència de Catalunya. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans col·loca el cas català dins el grup de secessions que es qualifiquen de “remeieres” i d’acord amb determinades teories de filosofia política com les presentades per Allen Buchanan justifiquen moralment la secessió. La violació sistemàtica de drets fonamentals de ciutadans (…) justifiquen moralment la secessió. “Però és que també d’acord amb dret internacional i la doctrina desenvolupada per les institucions de Nacions Unides, de l’Assemblea General a la Cort Internacional de Justícia, la violació sistemàtica de drets contra una població per raó del caràcter nacional del seu grup habilita a invocar el dret a l’autodeterminació externa, això és, a la creació d’un estat independent. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. La previsible continuïtat en la violació d’aquests drets per part de les autoritats espanyoles és susceptible de legitimar encara més la causa catalana en el marc del dret internacional. “D’altra banda, a la vista de la intervenció (violenta i privada de base jurídica) de l’Estat espanyol, és evident que no s’ha pogut fer el recompte dels vots vàlidament emesos d’acord amb l’article 4.4 de la Llei 19/2017 (ja que n’hi ha que han estat segrestats) i que no s’ha fet en les condicions que fixa la mateixa llei, confereix àmplia legitimitat al referèndum de secessió (tal com han posat de manifest els diversos informes dels observadors internacionals), i més si tenim en consideració que la llei del referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya no fixa llindars de participació. “De fet, el dret a l’autodeterminació ja consta a la motivació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, i en base a aquest se’n defensava la seva vigència més enllà de les resolucions del Tribunal Constitucional. Els fets succeïts el dia 1 d’octubre legitimen encara més la seva vigència, que com a tal, obliga al Parlament de Catalunya a actuar d’acord amb les previsions del seu article 4.4. En conseqüència, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials, tenint en compte que hi ha més vots afirmatius que negatius, el Parlament de Catalunya ha de celebrar una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent. També, a partir d’aquesta data, entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El Parlament de Catalunya ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència. “Dins l’ordenament jurídic català en vigor, no hi ha cap altre actuació possible, que no suposi incompliment de la normativa pròpia. I aquest compliment, en aquests moments, tant sols està en mans del Parlament de Catalunya que ha d’actuar d’acord amb la pròpia normativa i amb el dret internacional que la legitima i li dóna vigència.”

Fa sis anys: Valoració del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1-0 Llegeix més »

CURS: UN DRET PÚBLIC CATALÀ PER AL SEGLE XXI

2a Edició. Curs 2023 – 2024. 8 CRÈDITS AMB CERTIFICAT D’APROFITAMENT TEMARI DEL CURS Tema I A que ens referim quan parlem d’esperit del dret públic català? Principis bàsics i institucions del Dret Públic Català. Conceptualització i contextualització Boix que representa el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) presidint una sessió de les Corts. (Incunable de les Constitucions de Catalunya. Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona) El dret públic català, un model per a un segle XXI de canvis i esperança Tema II Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres passades i presents. Dret comparat. La protecció dels drets: similituds i diferències entre el règim català anterior a 1714 i l’actual sistema de protecció. Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional. Comparació amb les institucions actuals Tema III Llei, dret i ciutadania. De les constitucions de Catalunya al constitucionalisme actual. Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català aplicables avui dia. Tema IV Universalisme i europeisme com a tret característic dels iuspublicistes catalans. De Llull i Eiximenis a l’Estatut d’Autonomia de 2006 (i més enllà) Tema V La reivindicació confederal en la configuració de l’Estat: entre el record de la Corona d’Aragó i l’Espanya plurinacional Tema VI L’organització territorial de Catalunya. Les característiques pròpies del règim local de Catalunya. El seu origen històric i la seva evolució. Un cas concret: el dret urbanístic propi de Catalunya. Possibilitats d’impulsar una organització territorial adaptada a les necessitats de la societat catalana. Tema VII L’ esperit del dret públic català en la modernització de l’administració. Els principis de bona administració i de bon govern presents en el dret públic català. Un model de gestió pública d’origen català adequat a la bona administració i el bon govern. 11 Sessions: Professorat: Més informació: 👉🏻 isidre@llucia.cat; joanlluis.perez.francesch@uab.cat Matrícula: cliqueu 👉🏻 aquí Amb la col·laboració, suport i patrocini de:

CURS: UN DRET PÚBLIC CATALÀ PER AL SEGLE XXI Llegeix més »

Desplaça cap amunt