agost de 2019

Redacció INTRODUCCIÓ 1. En resposta a una sol·licitud de l’Assemblea Parlamentària, el Consell per a les Eleccions Democràtiques i, posteriorment, la Comissió de Venècia van adoptar l’any 2002 el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. 2. Aquest document va ser aprovat per l’Assemblea Parlamentària en la sessió del 2003 (primera part) i pel Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa en la seva sessió de la primavera del 2003. 3. En una declaració solemne del 13 de maig de 2004, el Comitè de Ministres va reconèixer «la importància del Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral, que reflecteix els principis del patrimoni electoral europeu com a document de referència per a les activitats del Consell d’Europa en aquest àmbit, i com a base per a un possible major desenvolupament del marc jurídic de les eleccions democràtiques en els estats europeus». 4. Amb l’extensió de la democràcia a Europa, no solament les eleccions pluralistes han esdevingut cada vegada més freqüents, sinó també el recurs a la democràcia per referèndum. 5. Des de fa anys, l’Assemblea Parlamentària s’ha interessat per la qüestió dels referèndums i les bones pràctiques en aquesta matèria. Els seus treballs van conduir, el 29 d’abril de 2005, a l’adopció de la Recomanació 1704 (2005), titulada «Referèndums: cap a unes bones pràctiques a Europa». L’Assemblea va treballar en aquesta qüestió en cooperació amb la Comissió de Venècia, que va presentar observacions sobre la recomanació esmentada a petició del Comitè de Ministres i va elaborar un informe de síntesi basat en les respostes a un qüestionari enviat als seus membres sobre la qüestió dels referèndums. Aquest informe es titula «Referèndums a Europa – anàlisi de les normes legals en els estats europeus». 6. Es va considerar que era necessària l’elaboració d’un document de referència del Consell d’Europa en matèria referendària en línia amb el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral. El Consell per a les Eleccions Democràtiques va assumir aquesta tasca a partir de les contribucions de tres membres de la Comissió de Venècia: el Sr. Pieter van Dijk (Països Baixos), el Sr. François Luchaire (Andorra) i el Sr. Giorgio Malinverni (Suïssa). 7. Les directrius sobre l’organització de referèndums van ser aprovades pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 18a reunió (Venècia, 12 d’octubre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 68a sessió plenària (Venècia, 13-14 d’octubre de 2006). 8. Aquestes directrius estan acompanyades d’una nota explicativa, que va ser aprovada pel Consell per a les Eleccions Democràtiques en la seva 19a reunió (Venècia, 16 de desembre de 2006) i per la Comissió de Venècia en la seva 70a sessió plenària (Venècia, 16-17 de març de 2007). CODI DE BONES PRÀCTIQUES SOBRE REFERÈNDUMS DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA Llegeix 👉 el document ‘Codi de bones pràctiques sobre referèndums’ de la Comissió de Venècia Cal destacar, pel que fa a les votacions per aprovar un referèndum que aquest codi desaconsella que hi hagi quòrums de participació o quòrums d’aprovació diferents al de la majoria simple, en concret assenyala: “7. QuòrumNo és aconsellable preveure els fets següents:a) Un quòrum de participació mínima (percentatge mínim), ja que assimila els abstencionistesamb els partidaris del no;b) Un quòrum d’aprovació (aprovació d’un percentatge mínim del cens electoral), ja que es correel risc de crear una situació política difícil si el projecte és aprovat per una majoria simple inferioral quòrum exigit.”