David Ros Serra
Per l’interès que té amb l’obra de Francesc Maspons i Anglasell reproduïm aquí els materials que la Biblioteca de Catalunya va exposar entre el 24/01/2022 i el 23/02/2022 a la sala Zero siguent-ne comissari Manuel Manonelles.
Els estudiosos poden trobar a la Biblioteca de Catalunya un fons d’un gran valor històric i de molta actualitat, ja que hi ha una part dedicada a les minories nacionals.
Custodia un important fons vinculat a la Societat de Nacions (1920-1946), l’organització internacional creada arran del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial i fou precursora de l’ONU.
L’origen d’aquest fons es troba en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, la primera conferència intergovernamental de la Societat de Nacions, que es va celebrar a Barcelona del 20 de març al 10 d’abril de 1921. Arran d’aquella conferència, i amb la intermediació d’Eugeni Xammar –que aleshores treballava a la Secció d’Informació de la Societat de Nacions–, la Biblioteca va passar a ser dipositària de les publicacions d’aquella institució, de manera que durant més de dues dècades va rebre les seves publicacions, així com dels seus organismes dependents.
Mireu aquí el vídeo de l’exposició
1 – La Societat de Nacions i la Conferència de Barcelona – Documents
2 – El Fons de la Societat de Nacions I – Documents
3 – El Fons de la Societat de Nacions II – Documents
4 – El Fons de la Societat de Nacions III – Documents
5 – Els catalans i les minories nacionals I – Documents
6 – Els catalans i les minories nacionals II – Documents
7 – Els intel·lectuals catalans i la Societat de Nacions – Documents
Aquest fons, format per milers de documents, és heterogeni donat l’ampli ventall de temàtiques que abordava la primera institució de governança global: des de la pau i la seguretat internacional, passant pel desarmament, la justícia internacional, la salut i les epidèmies, els refugiats, l’economia i l’estadística o la cooperació intel·lectual. Però també sobre l’estatut de la dona –essent la primera organització intergovernamental que treballarà aquesta qüestió–, les minories nacionals, l’esclavatge, el terrorisme o les comunicacions i el trànsit. Es tracta, doncs, d’un conjunt que conforma una radiografia de l’evolució del món d’entreguerres que, encara avui, té un interès per investigadors, acadèmics i estudiosos.
La Biblioteca compta també amb altres fons que l’aproximen des de diversos prismes a la tasca de la Societat de Nacions, també coneguda en el seu moment a Catalunya com la “Lliga de Nacions”. Un cas particularment rellevant és el del fons de Joan Estelrich qui, a través d’Expansió Catalana finançada per Cambó, durant anys es mogué intensament en els entorns internacionals de Ginebra i, en especial, dels Congressos de Minories Nacionals a Europa organitzats a redós de la Societat de Nacions. Tasca en la que també hi destacaren personatges com en Francesc Maspons i Anglasell, entre d’altres.
Igualment cal destacar la recepció de la Societat de Nacions entre els intel·lectuals catalans dels anys vint, en part pels ideals de modernització i civilització del noucentisme que es trobaven reflectits en la visió més idealista d’aquesta institució. Interès al que se suma el creixent internacionalisme d’una part de la societat catalana, atreta per la fi de la Primera Guerra Mundial i les il·lusions que despertà, també des de la perspectiva nacional, l’anomenada “doctrina Wilson”. Quelcom que es veu reflectit en la presència de publicacions relacionades amb la Societat de Nacions en diversos fons personals que també custodia la Biblioteca: des del d’Eugeni d’Ors, passant pel de Jordi Rubió –primer director de la Biblioteca–, el d’en Gaziel, Carles Riba o el del poeta J.V. Foix.