Ponència presentada a les jornades: EQUITAT. Un antic principi per a un model jurídic de futur. LA MEDIACIÓ. 15 de Març de 2024
Eusebi Campdepadros i Pucurull
@ECampdepadros
Jurista
Exsecretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya
1.- DEFINICIÓ
1. Justícia natural (per oposició a justícia legal).
2. Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Històricament, amb Aristòtil, apareix l’equitat com la correcció de les lleis que pel seu caràcter general no es poden ajustar a totes les circumstàncies dels casos en què s’ha d’aplicar. Per tant, mitiga la rigidesa de la norma general.
2.- CONSTITUCIONS
MASPONS: L’ESPERIT DEL DRET PÚBLIC CATALÀ
Un bon exemple de l’esperit d’aquesta jurisprudència i doctrina, son les contingudes al llibre “L’esperit del dret públic català: vist a través del textos legals i la jurisprudència” de Francesc Maspons i Anglasell, publicat el 1932.
Al seu Capítol XVIII Dret de Faltar a la Llei
Essent impossible que la llei privilegi totes les contingències de la vida, pot ocórrer que, fins i tot essent justa i raonable en ella mateixa, la seva aplicación a un cas concret, per les circumstàcies especials que el caracteritzen, produiexi una injusticia. El règim català, soluciona aquesta possibilitat avantposant l’interès de la justicia al de l’observància de la llei…
Abans de resignar-se a ésser víctima d’una injusticia, no sols és lícit de faltar a la llei, sinó que n’hi ha prou amb què la transgressió sigui evident utilitat perquè s’hagi de dir que hi ha motiu per fer-la. La raó és perquè “non debet reprehensibili indicari, si secundum uaeretatem temprum statuta uarientur humana” (Mieres, col. 6, cap. I, n. 10): perquè és raonable que s’alterin les normes d’actuació segons la varietat del temps
“És a dir: pot ocórrer que una llei que en termes generals és justament aplicable, en ésser invocada en una qüestiò concreta, produeixi una injusticia; i en aquest cas, en què aplicada perdria la seva rectitud, i àdhuc fóra una iniquitat observar-la, és lícit emancipar-se’n, i fer el contrari del que disposa. La raó és aquesta: “Cum lex in particular casu a communi bono déficit, nullam habet obligandi uim” (ibid., n. 2). Com que en aquell supòsit no es pot dir que la seva aplicación produiexi un bé comú, és a dir no pot acomplir la finalitat per què les lleis són promulgades, aquella llei no tindrà força d’obligar.”
Al seu Capítol XIX Innecessitat de la Llei
Al seu Capítol XX El concepte de justícia
Al seu Capítol XXI El concepte d’equitat
Al seu Capítol XXVIII El Poder Judicial
3.- L’EQUITAT EN EL DRET CIVIL
L’article 111.9 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera Llei del Codi civil de Catalunya diu que l’equitat s’ha de tenir en compteen l’aplicació de les normes, si bé els tribunals només poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l’equitat quan la llei ho autoritza expressament.
Es parla de equitat com a equivalent a justícia, per a determinar la solució justa a un cas concret. Una solució equitativa és la que sembla adequada en unes circumstàncies concretes.
El caràcter general de les normes permet tractar igualment casos iguals; però aquest caràcter general no pot ser una solució justa en casos determinats. L’aplicació de l’equitat també pot haver estat conseqüència del fet que les normes generals no estan adaptades a les circumstàncies actuals; en aquest cas, l’equitat té un altre sentit:és com una reflexió sobre la missió del dret.
D’aquesta manera l’equitat té dos sentits específics: a) proporciona els principis bàsics per a la interpretació de les lleis i fins i tot de les declaracions de voluntat en els negocis jurídics, i b) permet conciliar el dret, i impulsar-ne reformes legals.
L’article 111-9 diu: «L’equitat s’ha de tenir en compte en l’aplicació de les normes». L’exposició de motius parla de la necessitat de tenir en compte l’equitat com un valor reconegut. No apareix invocada com a font de dret. Se’n preveu la intervenció com a criteri interpretatiu en concurrència amb els altres. Queda exceptuada la hipòtesi que la llei permeti expressament fundar la resolució en l’equitat.
La doctrina ha posat en relleu, tres funcions de l’equitat:
a) funció integradora, que consisteix a cooperar amb la norma per a la seva justa aplicació al cas concret per mitjà de les funcions que la mateixa llei li atribueix per a integrar les normes parcialment en blanc;
b) funció interpretativa, que es manifesta quan la seva funció és interpretar-la, ja que la rígida aplicació d’aquella conduiria a resultats injustos, i
c) funció de norma, en els casos en què la llei ho autoritza d’una manera directa, assenyalant la matèria susceptible de judici d’equitat.
També hi ha lleis concretes que permeten fundar llur resolució en l’equitat.
La clàusula Rebus sic stantibus és una aplicació de l’equitat en el casos de modificacions substancials de les circumstàncies vigents al moment de la perfecció del contracte, i que permet, no incomplir-lo, sinó moderar els seus efectes.
Cal destacar el caràcter extra jurídic de l’equitat, que se suporta en la Llei d’arbitratge 60/2003, del 23.12.2003) i en el Reial decret 636/1993, del 3.5.1993, que regula l’arbitratge de consum. L’article 4 de la Llei assenyalava que «els àrbitres decidiran la qüestió litigiosa amb subjecció a dret o en equitat, segons el seu saber i entendre». I l’article 11.3 del Reial decret estableix l’opció de les parts per un arbitratge de dret.
Els arbitratges basats en l’equitat, no son susceptibles de recurs de cassació davant el TS o d’empara davant el TC, en quant a la seva fonamentació, donat que s’ha fet mitjançant el lliure saber i entendre dels arbitres, independents i imparcials, sense una aplicació normativista del dret positiu.
Article 427-9
Objecte del llegat
4. El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
Article 569-42
Hipoteca en garantia de l’obligació d’urbanitzar
5. Si el projecte de reparcelꞏlació o distribució equitativa té per objecte l’execució d’una unitat compresa en l’àmbit territorial d’un pla d’ordenació d’iniciativa particular, l’aprovació definitiva del projecte en el qual es fa constar que les finques resultants s’afecten al pagament del saldo de la liquidació de les despeses d’urbanització i de les altres despeses del projecte o que s’ha constituït una garantia suficient de l’obligació d’urbanitzar davant de l’òrgan actuant implica la cancel·lació de la hipoteca constituïda pels promotors del pla d’iniciativa particular en garantia de les obres d’urbanització.
4.- L’EQUITAT EN EL DRET PENAL
Això genera el conflicte de com fer encaixar el principi de legalitat amb l’equitat, especialment en aquells àmbits del dret públic on la defensa de l’interès general preval, com seria el dret penal.
Pel que fa a l’aplicació de l’equitat en l’àmbit del dret penal, creiem que també és possible fer-ho no només en aquells casos on està preceptivament establert (ens referim als criteris que s’han de tenir presents en l’aplicació d’una pena en concret, per exemple), sinó també en determinats supòsits en què, tot i no estar establerts, és possible aplicar-lo a través d’una interpretació de la norma basada en el principi de proporcionalitat.
5.- L’EQUITAT EN EL DRET PROCESSAL
Els nostres drets dins del procés judicial es recullen l’art. 24.2 CE sobre tutela judicial efectiva, i a l’art. 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.
L’article 6.1 CEDH garanteix la igualtat en l’aplicació de la llei, mitjançant el dret a un procés judicial, que atorgui una tutela judicial efectiva. Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decideixi sigui sobre els litigis en relació amb els seus drets o les seves obligacions de caràcter civil, sigui sobre els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida contra ella.
A més d’aquests drets, l’article 6.1 CEDH està integrat per unes garanties processals fonamentades en l’equitat:
1. Garantia de les parts a ser escoltades pel jutge.
2. Garantia de procés contradictori, això implica la capacitat de les parts d’intervenir en les alꞏlegacions i la prova, i conèixer la totalitat del procés.
3. Garantia d’igualtat de mitjans processals.
El procés equitatiu estableix la garantia de la justícia i el reconeixement de les vies judicials per a la protecció dels drets i llibertats de la persona, fonament clau del sistema jurídic d’un Estat democràtic. Es un dret autònom i instrumental, garantia de la tutela judicial efectiva en l’exercici de la resta de drets.
6.- L’EQUITAT EN EL DRET EUROPEU (CEDH-TEDH)
L’equitat es tradueix en dues manifestacions: el principi d’igualtat i el principi de proporcionalitat.
L’article 14 de la Convenció europea dels drets humans (CEDH) com l’article 1 del Protocol núm. 12 de l’any 2000 estableixen que el gaudi dels drets i llibertats ha de ser assegurat sense distinció o sensediscriminació (conceptes sinònims, segons el TEDH).
El TEDH ha anat assenyalant en la seva jurisprudència que les diferències de tracte només estan prohibides quan siguin discriminatòries, i en aquest sentit seran discriminatòries quan no existeixi una justificació objectiva i raonable del tracte diferent. A més, ha establert dos requisits per valorar aquesta justificació: s’ha de perseguir un objectiu legítim i hi ha d’haver una proporcionalitat entre els mitjans utilitzats i el fi perseguit.
Per tant, la igualtat en la llei se’ns presenta com un instrument a través del qual una norma pot establir diferències de tracte amb la finalitat d’assolir una solució justa atenent les circumstàncies concretes del cas.
La llei pot establir diferències de tracte davant situacions diferents quan hi hagi una justificació objectiva i raonable: que la finalitat sigui protegir drets o valors constitucionals; que hi hagi una relació entre la finalitat a assolir i el tracte diferent, i que l’efectiva diferència de tracte no sigui desproporcionada.
La segona forma d’assolir l’equitat en la interpretació i en l’aplicacióde les normes consisteix a respectar el principi de proporcionalitat. Aquest principi de caràcter relatiu busca solucions raonables tot conjugant diversos criteris, es pot utilitzar en aquells casos on la rigidesa de la norma pot conduir a solucions injustes.
D’acord amb la jurisprudència del TEDH, els elements que integren el judici de proporcionalitat en relació amb la restricció de drets sesistematitzen a partir de tres elements:
1.- Cal que la restricció dels drets tingui una base legal amb un contingut previsible i que ofereixi la necessària seguretat jurídica.
2.- Que existeixi un fi legítim exprés que justifiqui la restricció.
3.- Que es tracti d’una mesura necessària en una societat democràtica, que és on realment s’hauran de ponderar els diferents interessos en joc, tant dels particulars com dels interessos generals.
7.- L’EQUITAT EN EL DRET PARLAMENTARI
Sobre les funcions de la Mesa del Parlament relatives a la qualificació i admissió a tràmit de les iniciatives parlamentàries, el Tribunal Constitucional (TC), en doctrina constant, expressada en diverses sentències i interlocutòries (recentment, l’ITC 135/2014), ha vingut determinant que l’actuació d’aquest òrgan de govern de la Cambra ha de cenyir-se a la verificació dels requisits formals de les iniciatives establerts al Reglament del Parlament de Catalunya (RPC). Es tracta d’una facultat íntimament vinculada, doncs, a l’exercici d’un dret fonamental, de configuració legal (regulada pel Reglament), de forma que, en cas de dubte, el dret d’iniciativa dels parlamentaris resulta prevalent i les possibles limitacions han de ser aplicades restrictivament (STC 177/2002, FJ 3 i STC 40/2003, FJ2; en relació amb proposicions de llei; STC 38/1998, FJ3). Es tracta, doncs, d’una funció essencialment reglada que es justifica per la necessitat de garantir el «dret a tramitar» dels grups parlamentaris o els diputats les iniciatives parlamentàries que presentin, dret que és inherent al ius in officium que deriva de l’article 23 de la Constitució Espanyola (CE).
Amb tot, aquesta doctrina constitucional presenta algunes excepcions. En diferents resolucions, el TC ha declarat que les Meses parlamentàries poden inadmetre a tràmit iniciatives que siguin «palesament» inconstitucionals (per totes, STC 259/2015 i 107, 108 i 109/2016). De la mateixa forma, l’Alt Tribunal ha determinat que les tramitacions es poden veure afectades pel deure de compliment de les seves pròpies resolucions, sempre que aquest deure s’hagi establert de forma específica, en el sentit d’«impedir o paralitzar» una determinada iniciativa que comporti eludir o ignorar les esmentades resolucions. En aquests casos, la regla general pro iniciativa que deriva de l’article 23 CE es pot veure condicionada de manera excepcional.
És una vulneració de la inviolabilitat dels diputats, de les seves llibertats d’expressió i de reunió, així com del dret de participació política de tots els diputats i del dret de participació política dels electors. Reconeguts als arts 20 21 i 23 CE, els arts 10 i 11 Conveni Europeu per la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals, l’art 3 del seu Protocol 1r, i arts 19, 21 i 25 Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Normes directament invocables a l’empara del previst als articles 10 i 96 de la CE.
No és desobediència. Obliga als membres de la Mesa a fer una ràpida ponderació dels bens jurídics en joc. Per una banda l’aparença de dret formal d’un requeriment del TC, front a que amb el seu compliment es violen materialment drets fonamentals dels diputats i dels electors, i normes bàsiques de funcionament d’un estat de dretdemocràtic. Optant com a òrgan de govern d’una cambra parlamentaria a preservar aquests drets i normes.
In dubio pro actione.
Ens trobem amb una intromissió jurisdiccional expansiva basada en una concepció formalista de l’estat de dret que ignora el fonament democràtic de la separació de poders i la dimensió constitucional del dret de participació política.
8.- CAS PRACTIC
En el cas que ens ocupa estem en l’àmbit d’aplicació del dret de família establert pel CCCat, per tant en l’àmbit del dret civil català. Malgrat les vicissituds històriques i polítiques, a Catalunya, en l’àmbit del dret privat i de família, sempre a estat d’aplicació de manera ininterrompuda el dret civil de Catalunya, on el Codigo Civil espanyol te un caràcter només supletori. En conseqüència, l’aplicació de les normes contingudes al CCCat s’ha de fer a llum de la jurisprudència i la doctrina que històricament les han interpretat i que responen més autènticament al seu esperit.
Aquest esperit històric del dret català, aplicat al nostre cas, fa concloure que la família no s’ha de veure privada, per un deficient funcionament de l’administració al no tramitar la situació d’acolliment preadoptiu quan hi havia l’obligació legal d’haver-ho fet, de la que no son responsables, del seu total i ple reconeixement legal com a tal família. La recta aplicació del dret, en aquest cas, ha de reconèixer la relació peterno filial establerta de fet entre XXX i YYY, com a pares, i ZZZ, com a filla, i la relació d’aquesta amb els fills naturals de la parella com a autèntics germans, mitjançant l’instrument legal de l’adopció.
Aquesta és la ferma voluntat de tots els interessats, i el seu mésardent desig és que el dret reconegui el que la seva mútua estimacióal llarg dels anys ha creat, una FAMÍLIA.
9.- CONCLUSIO
L’equitat és una institució de gran importància, no només des d’una perspectiva jurídica teòrica, sinó també des d’una dimensió pràctica. En aquest sentit, cal criticar la pretensió dels legisladors civils dereduir la importància de l’equitat, per estimar, pretensiosament, que els ordenaments jurídics són grups normatius tancats i complets. La realitat jurídica diària ens mostra l’existència de llacunes jurídiques i normatives, que els professionals del Dret estan obligats a suplir aplicant solucions equitatives.
Creiem que a l’equitat avui en dia no se li treuen les potencialitats que te en relació amb la interpretació de les lleis i amb la seva aplicació.
Per revertir la situació, només cal basar-nos en la nostra tradició jurídica i reinterpretar el significat dels valors superiors de l’ordenament jurídic i l’equitat en forma de llibertat, de justícia i d’igualtat, que esdevenen paràmetres constitucionals. Cal un dret on els principis d’igualtat i de proporcionalitat, en tant que aplicacions concretes de l’equitat, siguin les regles primeres, generals i superiors en la interpretació i l’aplicació de les normes.
