Col·leciu Maspons i Anglasell i Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana, 29 d’ octubre de 2017
Els sotasignats, professionals del dret i de les ciències jurídiques en el marc del món universitari, de les institucions públiques i de l’exercici privat, a Catalunya, tots compromesos amb els drets humans i els principis essencials del dret, ens adrecem als nostres col·legues europeus i els emplacem per a què interpel·lin als seus respectius governs davant la conculcació, vulneració i menyspreu dels drets humans i dels principis fonamentals més elementals del dret contra el Poble de Catalunya, que es produeix en un estat membre de la Unió Europea amb la complicitat de les institucions comunitàries i la connivència de la resta d’estats membres.
El procés que s’ha seguit a Catalunya és rigorosament i escrupolosament ajustat als principis fonamentals del dret públic europeu, que informen la Constitució espanyola, i el dret de la Unió Europea, així com inspiren el dret internacional, particularment el principi democràtic i els drets humans. Per contra, les institucions i els poders del Regne d’Espanya han contravingut de manera reiterada aquests principis, amb una actuació que culmina amb l’aplicació final de l’article 155 de la Constitució, sota el qual es vol sotmetre la ciutadania de Catalunya a un govern que no és responsable davant d’ella ni reposa en un mandat democràtic, a través de mesures que l’esmentat precepte no empara pas.
La Constitució espanyola de 1978 reconeix a Catalunya la condició de poble i de nacionalitat; condició de poble que també reconeixia el Decret mitjançant el qual es restaura la Generalitat de Catalunya l’any 1977, anterior, per tant, a la Constitució. L’ordenament constitucional espanyol, a través de la incorporació al dret intern dels tractats i convenis internacionals ratificats pel Regne d’Espanya, entre els que destaquen la Declaració Universal del Drets Humans i el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics de l’ONU, així com el Tractat de la Unió Europea i el Conveni Europeu de Drets Humans, reconeix el dret de participació política a través de representants lliurement elegits, que implica una protecció dels esmentats representants per fer efectiva la participació, i també reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que l’autogovern de Catalunya es fonamenta, entre altre coses, en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, i que el Parlament representa el poble de Catalunya. El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació.
El debat jurídic de fons al que ens enfrontem és el de la primacia de drets sobre l’autoritarisme i l’arbitrarietat. És a dir, si drets fonamentals com el de participació democràtica, llibertat, reunió, associació, manifestació i el secret de les comunicacions, estan per sobre, o no, de la protecció de la integritat territorial dels estats. Si donem primacia en aquest cas, a la integritat territorial, renunciem implícitament als principis democràtics fonamentals i a l’Estat de dret, els quals aniran decaient segons els interessos dels governs de torn. És per això que el que passa a Catalunya és una qüestió que concerneix tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa.
El que està passant a Catalunya és una agressió contra els drets fonamentals de les persones, tal com varen denunciar els observadors internacionals presents els dia 1 d’octubre, utilitzant la força, mitjançant l’acció de forces sota comandament militar (Guàrdia Civil) i de caràcter policial (Policia Nacional) contra una població civil pacífica i indefensa: un atac directe i sense pal·liatius als drets humans. Amb aquest comportament institucional, Espanya es mou en un camí més enllà de la legitimitat democràtica tal com afirma l’ex-ambaixador britànic Craig Murray.
Ens preguntem si tot plegat encaixa amb el tarannà democràtic, cívic i de convivència de la societat europea És això el que vol Europa com a imatge definitòria? La societat europea pot admetre i tolerar els fets i les imatges d’aquesta repressió? Els governants i polítics europeus s’hi senten còmodes essent còmplices d’un soci que utilitza la força per a reprimir una part del seu poble? Hom pot compartir taula amb un estat que vulnera els drets humans i que té presos polítics?
I ens continuem preguntant: una societat europea veritablement democràtica pot oposar-se a l’exercici dels drets humans en general i el dret d’autodeterminació en particular? Una societat europea veritablement compromesa amb l’estat de dret pot negar l’exercici dels drets fonamentals a tot un poble?
La societat catalana percep amb preocupació i perplexitat la inacció de les institucions Europees, tot constatant amb incredulitat i preocupació que el Tractat de la UE, la Carta Europea dels Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals esdevenen paper mullat.
La societat catalana ha despertat abruptament d’un somni col·lectiu relatiu construït sobre els valors compartits de llibertat i democràcia a Europa, i ha topat de cop amb una realitat decebedora, tot constatant que l’Europa de les llibertats i de la democràcia li ha mancat en un moment decisiu.
Aquesta és l’Europa que també hem ajudat a construir amb il·lusió la societat catalana? Això és tot el que ens pot oferir la UE? Esperem que els ciutadans i ciutadanes d’Europa, els nostres col·legues arreu del continent ens donin suport en aquesta hora crucial i ens ajudin a reconstruir l’Europa dels valors, ara amenaçada pel silenci davant de l’autoritarisme amb què s’ha captingut i es capté el Regne d’Espanya.
Donen suport a aquest document:
– Col·lectiu Maspons i Anglasell
– Sectorial SITAL de l’Assemblea Nacional Catalana
Catalunya, 29 d’ octubre de 2017