Declaració de principis del col·lectiu

A iniciativa d’un grup de secretaris, interventors i tresorers d’administració local i obert a tots els juristes que compartim l’anhel de recuperar i divulgar l’esperit del dret públic català i aplicar-lo efectivament en la pràctica jurídica i en l’estudi universitari hem decidit constituir una associació que integri tothom que vulgui participar en aqueixa tasca.

Amb la finalitat d’il·lustrar els propòsits i els continguts del treball col·lectiu que pretenem realitzar hem decidir prendre com a denominació i referència la personalitat i l’obra de Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), en homenatge a qui fou un dels grans juristes catalans del segle XX.

Francesc Maspons i Anglasell, es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà en Dret Civil a la Universitat de Madrid. La creació de la Mancomunitat de Catalunya permet reprendre el fil de la producció del dret públic català després de dos segles d’haver estat estroncada, essent el naixement de l’Oficina d’Estudis Jurídics fruit d’un encàrrec d’Enric Prat de la Riba a Francesc Maspons i Anglasell. Això permetrà l’eclosió d’un grapat de juristes dedicats al món municipal que posteriorment, en el període de la Generalitat republicana, tindran un paper crucial en l’elaboració de la legislació de règim local.

Francesc Maspons mantindrà des de bell antuvi una activa col·laboració amb aqueixos juristes renovadors del dret municipal com va ser la seva primerenca i destacada contribució al Congrés de Govern Local tingut a Barcelona l’any 1909.

Fou membre, entre els anys 1926 i 1933, del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries, i president de l’Association Internationale pour l’Étude des Droits des Minorités de l’Haia.

Durant l’etapa de la Generalitat republicana fou un actiu divulgador del pensament jurídic autòcton, essent la seva obra «L’esperit del dret pública català (1932) una de les més reeixides. També tingué gran repercussió el ·Dictamen sobre «La Generalitat de Catalunya i la República espanyola» també publicat l’any 1932.

Passada la guerra del 1936-1939 romangué a Catalunya, si bé sense activitat pública fins que al 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Economia, que presidí, i de la Comissió Codificadora del Dret Català.

El mateix desconeixement actual de la figura de Maspons i Anglasell és revelador de la devaluació del dret públic català atesa la predominança del dret autonòmic vigent fins ara, que no és altra cosa que una emanació subsidiària del dret espanyol. El dret respon a una mentalitat específica que s’expressa en un sistema propi de valors morals col·lectius, sí Catalunya vol tornar a recuperar plenament la seva personalitat nacional cal actualitzar els principis del dret públic català i fer-los operatius en una societat sobirana, oberta i democràtica com la que hom aspira a bastir en aqueix començament de segle XXI.

L’objectiu del col·lectiu és posar en valor una forma de desenvolupar el dret públic molt diferent de la que hem heretat del model vigent al Regne d’Espanya —model tributari del dret administratiu francès—, i fer-lo molt més proper al «rule of law», model anglosaxó similar a l’existent a Catalunya amb anterioritat al Decret de Nova Planta.

Un model amb uns principis essencials, els principis bàsics del dret públic català, que tot i que s’han d’analitzar amb una adequada perspectiva històrica, són plenament vigents. Aquests principis són: llibertat, equitat, limitació i separació de poders, proscripció de l’abús, entre d’altres. Aquest principis han de poder ser incorporats en el disseny d’una nova administració, d’acord amb models que ja s’apliquen en d’altres indrets del món euro-occidental, però adequats i adaptats a la realitat catalana, i en base als principis que avui en dia exigeixen els ciutadans: democràcia, ètica, eficàcia, eficiència, transparència, justícia social.

El Col·lectiu Maspons i Anglasell vol aplegar, doncs els juristes que comparteixin aqueixos valors i vulguin treballar per divulgar-los i aplicar-los al conjunt dels territoris que fins als Decrets de Nova Planta posteriors a la guerra de Successió disposaren d’un dret propi i compartien les arrels comunes del dret català originari.